Quèquicom - HomePage

Arxiu

Has seleccionat: abril 2006

26/04/2006: Combatre el soroll

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El David Fernández i la Mei Brasco són veïns i poden conversar entre ells a través de les parets dels seus habitatges. Un equip d'enginyers acústics demostra per què se senten els sorolls del carrer i els dels veïns i expliquen com s'ha de construir per evitar-ho. Haver de conviure amb sorolls indesitjats pot arribar a tenir conseqüències greus per a la salut.



Quan van comprar les seves cases adossades al municipi de Bonmatí, a la Selva, el David i la Mei no s'esperaven pas que se sentirien l'un a l'altre les vint i quatre hores del dia. Després d'anys de reclamacions, la promotora ha fet retocs a les parets, però no ha aconseguit resoldre el problema dels veïns satisfactòriament. En Francesc Sampedro és enginyer acústic i a la seva consultoria acústica de Girona li arriben casos com aquest gairebé cada dia.

Sovint és impossible millorar les característiques acústiques d'un habitatge quan ja està acabat per l'elevat cost econòmic que això comporta. En canvi, si s'actua des del mateix moment de la planificació amb coneixement científic, la cosa canvia. El reporter del programa, Miquel Piris, acompanya Sampedro a un hotel de Torroella de Montgrí on els nivells d'aïllament entre habitacions és similar als que s'imposen als països més exigents com Alemanya o els Estats Units. El reporter també se sotmetrà a un experiment a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona de la mà del professor Carles Escera per comprovar com funciona el cervell quan se l'estimula amb sorolls que el poden distreure. El psiquiatre Antoni Grau de la mateixa facultat explicarà quin és l'efecte sobre la salut de les persones sotmeses contínuament a sons indesitjats.

Des del plató, el físic Antoni Mestres, presentador del programa, demostra que el so és una energia fent un experiment de levitació acústica dissenyat pel doctor Robert Barti, especialista en enginyeria acústica.

D'altra banda, el Cristina Ruiz Altaba, des de la masia Cal Bep Vell, del Berguedà, explica per què els rumiants poden menjar paper gràcies als seus quatre estómacs.


.

19/04/2006: Gaudí i les formes

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Les formes geomètriques de la Sagrada Família, analitzades i comparades amb la natura.

La Sagrada Família farà 174 metres d'alçada i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família?

A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda com a columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es fabrica?

Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra.





.

12/04/2006: Sal: or blanc

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La sal és un gran conservant. Aquesta propietat, quan no hi havia nevera, va fer que els qui tenien sal a l’abast fossin riquíssims. En el programa de "Quèquicom" “La sal: or blanc”, s’explica la importància estratègica del castell de Cardona, on la sal és inacabable perquè hi tenen un diapir: una muntanya de sal que creix. “Quèquicom” també descobreix el mal que pot fer l’aigua dolça sobre la vall salina, fins al punt que s’ha canviat el curs del riu Cardener.



Fins l’arribada de la nevera, la sal va ser l’element indispensable per conservar els aliments. Però no tothom tenia la sal a l’abast. És per això que els que l’hi tenien eren uns privilegiats. A Cardona es va construir un castell en què vivien 7.000 soldats per defensar la vall salina que envolta el municipi. L’historiador Andreu Galera ensenya els documents que acrediten que tenir sal significava riquesa i que s’havia de defensar fos com fos. Per conèixer millor les propietats d’aquest mineral, l’especialista Carme Mulet explica els diferents tipus de sal que hi ha fent un recorregut per l’única muntanya del món de sal que creix. Amb Samantha Vall s’endinsen per les galeries de sal, on descobreixen com aflora la sal a la superfície i dos ratpenats que han quedat perfectament conservats en una estalactita salina. L’acció de l’home, però, ha fet que a Cardona l’equilibri natural entre aigua dolça i sal s’hagi trencat. L’alcalde de Cardona mostra unes enormes bòfies, uns grans forats al terra de fins a 8 metres de fondària que s’han produït quan l’aigua del riu Cardener ha entrat en contacte amb la vall salina. Això ha provocat que el riu Cardener s’hagi hagut de desviar.


.

05/04/2006: Rescat a la neu

Categoria: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
La reportera Samantha Vall s’enterra sota mig metre de neu per comprovar si són eficaços els sistemes electrònics de localització de víctimes d’allaus. Toni Mestres demostra des del plató com funcionen les antenes direccionals, en què es basen aquests detectors, i explica què passa dins d’un núvol perquè es pugui formar la neu. Per la seva banda, el biòleg Pere Renom descriu com modifica la neu el paisatge i conforma la vegetació.



A més a més, el genetista i antropòleg Jaume Bertranpetit intenta respondre a la pregunta: “Qui som el humans?”

Amb la primavera augmenta el risc d’allaus. Els bombers de la Generalitat se serveixen de tecnologies avançades per trobar els accidentats. L’ARVA es basa en les antenes direccionals i el RECCO, en el radar. Samantha Vall en va provar l’efectivitat patint durant gairebé deu minuts la claustrofòbia dels soterrats, fins que, per fi la van rescatar. Però, quins són els principis físics que hi ha al darrere d’aquests invents? Els explica Antoni Mestres, el científic del programa, des del plató.

El reporter i biòleg Pere Renom, des de Masella, explica els estatges naturals que forma la neu segons l’alçada, de manera que qualsevol esquiador o excursionista aprendrà a mirar el paisatge amb ulls de naturalista. El mateix reporter explica com es genera la neu artificial des de les instal•lacions de La Molina.
.
English Español