Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
El reportatge “Riotinto, propera parada Mart”, de l’equip del programa “Quèquicom”, del 33, ha estat reconegut amb una Menció d’Honor a la 18a edició del concurs internacional Ciencia en Acción, que cada any premia treballs de divulgació científica en diversos àmbits dins dels camps de l’educació i la comunicació.

“Riotinto, propera parada Mart”, de Georgina Pujol i Jaume Vilalta, amb realització de Toni Bargalló i Cari Pardo, mostra una simulació d’una missió científica per buscar microorganismes al planeta vermell, que se situa a les mines de Riotinto, a Huelva, per la semblança d’aquest paisatge amb el marcià. Segons el jurat, el reportatge mostra el treball científic i tècnic que requereix un projecte d’aquestes característiques i dona visibilitat a l’equip multidisciplinari que el desenvolupa.

Els premis del concurs internacional Ciencia en Acción es lliuraran el 8 d’octubre en un acte al Teatro Coliseo d’Eibar, a Guipúscoa.

Ciencia en Acción va néixer l’any 2000 com un fòrum de trobada entre professors i comunicadors de l’àmbit científic, organitzat per la fundació Cellex, la fundació Lilly, l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF), la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ), la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA), la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), la Societat Geològica de Espanya (SGE) i la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). També té la col·laboració del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
Categories: Actualitat , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Veurem per primer cop com un cuquet del zooplàncton s’empassa un microfilament de plàstic. Se n’han detectat en més de 500 espècies d’organismes marins. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Per cada 6 kg de roba de polièster que posem a la rentadora, alliberem uns 4 g de microfibres de plàstic per les canonades, que aniran al mar i contaminaran les aigües, els fons i les xarxes tròfiques d’arreu del món. Com podem evitar-ho?
La sagitta setosa és un cuc que forma part del zooplàncton, fa uns 6 mm de llargària i s’ha pogut filmar com té un fil de plàstic dins seu. En el reportatge trobem microplàstic en musclos, gambes i ocells marins. Cada km2 de fons marí hi ha un jersei polar desfet. El plàstic és inert, en teoria no reacciona químicament amb els éssers vius, però els pot obstruir els conductes vitals o adsorbir substàncies tòxiques. S’està estudiant aquest tipus d’impacte sobre la cadena tròfica.
Hem incorporat a la nostra vida teixits fets amb fibres artificials amb la millora de preu i prestacions, però sembla que amb això s'ha pogut crear un problema. Són fibres molt, molt petites: tenen un gruix vuit vegades inferior al d’un cabell humà. El desgast per l’ús d'aquests teixits implica l'abocament al mar de milions de petitíssimes fibres que, en ser de plàstic, tenen un període de degradació llarguíssim. És o serà un problema? Quina és la magnitud de l'efecte? Encara no se sap, però al “Quèquicom” ho hem volgut estudiar.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
(Conferència de Jaume Vilalta en l'entrega del Premis Manel Xifra a la Transferència de Coneixement. Universitat de Girona, 7 de juliol de 2017)
En nom de tot l’equip de QQC i de TVC, moltes gràcies per haver-nos tingut en consideració al costat de persones tant eminents com els premiats en aquesta ocasió i en les edicions anteriors.
M’han encomanat parlar en nom de tots els guardonats, la qual cosa és injustificada des del punt de vista del coneixement, però que s’entén ja que potser creuen que els professionals de la comunicació passem menys nervis en públic, cosa que no és veritat.
Vostès tenen la cortesia de donar-nos part del seu temps valuós i, per tant, és just que jo, en nom de tots els guardonats, miri de compensar la seva generositat. Aquest premi és molt especial, té una cosa que el fa únic i és que es premia la transferència de coneixement, i això és una de les coses més boniques que hi ha, transmetre a les noves generacions el que nosaltres hem après dels que ja han fet camí abans que nosaltres.
El Consell Santi Vila entrega el premi

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Al gener de 2017 la costa catalana va patir un temporal excepcional, amb ones de 7 metres que es van endur platges senceres i que van malmetre construccions. Es tem que, amb l’escalfament global, els temporals siguin més greus i freqüents.
Cada hivern, en algun moment, el mar Mediterrani ens mostra la seva cara més ferotge. Però només molt de tant en tant ofereix un espectacle digne de ser recordat. Amb ones de fins a 7 metres d’alçada, el temporal del gener del 2017 és un d’aquests casos excepcionals. Més enllà del perill evident per a la navegació, cal preguntar-se fins a quin punt aquesta força destructiva és, o no, una amenaça per al litoral. Per això, el reporter Pere Renom s’acosta a una platja durant el temporal, acompanyat de Vicenç Gràcia, del Laboratori d’Enginyeria Marítima (UPC).
Quan passa el temporal, deixa efectes devastadors en molts punts del litoral. Grans esvorancs, passejos i edificis destruïts, arbres desarrelats i sorra amuntegada terra endins. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va sobrevolar i fotografiar, en una sol dia, tota la costa catalana. Amb les imatges va generar una aplicació que permet comparar el litoral d’abans i de després del temporal.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Transcripción en castellano del capítulo de “Quèquicom” emitido el 2 de mayo de 2017.

» Text complet

Categories: Actualitat , Español

15/05/2017: Amb el porc al cor

Escrit per: Equip Editorial
Assistim a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l’anticoagulant heparina, que s’extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d’alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor. I, a més, descobrirem que els derivats del porc intervenen fins i tot en la fabricació de bales, cigarrets o cervesa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
L’actor Marc García Coté, l’Àxel de La Riera, com el 12% de la població, té migranya: vòmits, pèrdua de visió i de la parla, veus llums brillants i fort mal de cap. Queden fora de joc. Què passa dins del seu cervell? Hi ha solució?
Una de les malalties més invalidants és la migranya. En tenen 1.000 milions de persones a tot el món, de totes les cultures i condició. Dura hores o dies i impedeix dur una vida normal. L’actor Marc García Coté, de la sèrie televisiva de TV3 La Riera, fa 18 anys que hi conviu. Aprofita quan no té migranya per estudiar els guions. Nota com si els cucs li mengessin el cervell, i quan li ve dalt l’escenari, s’ha de medicar. La reportera Samantha Vall el repta a fer-se una prova d’electroestimulació, però el Marc ho rebutja, perquè fa sis dies que no té migranya, tota una victòria i té por que fent la prova se li presenti un brot. Així, doncs, la Samantha fa la prova al centre tecnològic d’estimulació cerebral Starlab Neuroelectrics. Allí es constata que un cervell no migranyós és capaç de concentrar-se, tot i tenir un so que el destorbi, a diferència d’un migranyós, que no ho tolera. La migranya no té cura, però la neuròloga Patricia Pozo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, recomana que tot migranyós porti una vida endreçada, faci activitat física, rebaixi l’estrès i no abusi de la medicació. Una de les seves pacients és Rosa Barberan, a qui tot l’afecta: una colònia, el sol a la cara, estar en dejú... La doctora li aconsella injeccions de Botox sota els cabells i amb això aconsegueix reduir la migranya a quatre cops al mes.

» Text complet

19/04/2017: El caganer

Escrit per: Equip Editorial
Partint del pessebre coneixem l’origen del caganer, la posició ideal per defecar, el que diuen les caques sobre la nostra salut, la tecnologia del WC i un dispositiu per tractar el restrenyiment. Fins i tot sabrem com caguen els camells. Ben mirat tots som caganers. Al llarg de la vida ens passem uns 50 dies asseguts a la tassa del wàter. Produïm entre cent grams i un quilo d’excrements al dia. Si arribem a vells abandonarem aquest món havent deixat entre 4 i 5 tones de merda, fins i tot els qui pateixen restrenyiment crònic, que són un 15% de la població i que podran ser tractats amb un dispositiu ideat per una empresa catalana.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El 1915, Einstein va predir l’existència de les ones gravitacionals. Un segle més tard es va demostrar la seva existència al laboratori LIGO. Entendrem què és la gravetat i com es transmet en forma d’ones.
Viatgem a Bremen, a Alemanya, on hi ha una de les torres de caiguda (ZARM) més altes del món, capaç de generar condicions de microgravetat de gairebé 10 segons, i que l’Agència Espacial Europea (ESA) fa servir per assajar tecnologia espacial. Mesurarem les diferències de gravetat entre el nivell del mar a Blanes, i el cim del Turó de l’Home, al Montseny. Entendrem què són les ones gravitacionals, predites per Einstein, l’any 1915, i descobertes exactament un segle més tard al LIGO, acrònim en anglès d’Observatori d’Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (EUA). I veurem com l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) participa en un nou experiment per detectar ones gravitacionals a l’espai, que ens permetrà “sentir” l’origen de l’Univers.

» Text complet

21/03/2017: Efectes especials

Escrit per: Equip Editorial
El 3D no ha desplaçat els efectes reals en pel•lícules com “Un monstre em ve a veure”. Saltarem al buit amb especialistes, ens faran un esgarrifós tall a la cara, viurem una tempesta de neu i ballarem a la vora d’un esvoranc sense prendre mal.

» Text complet

Categories: Actualitat


       Següent
English Español