Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Víctor Chil té fama mundial. Per fer un retrat clava durant 4 hores una agulla en la pell 3.000 cops per segon. Què és un tatuatge? Com es treu? Què passa si ens han de fer una epidural o una ressonància? Què és la micropigmentació?
El tatuatge, a més d’una expressió artística, no deixa de ser una agressió a la pell. Les principals complicacions que pot donar un tatuatge són infeccions, inflamacions i reaccions al·lèrgiques a causa dels components de la tinta que s’utilitza en el procés de tatuar. Algunes tintes contenen substàncies potencialment perilloses com compostos “azo” i PAHs i BDP, el cinabri o la parafenilendiamina. Els científics consideren que la legislació preventiva és clarament insuficient.
Encara que un tatuatge no hagi donat problemes cal saber que dins d’un hospital ens pot condicionar. Un anestesista haurà d’anar en compte si ha de fer una punció lumbar en una esquena tatuada. Es podrien introduir partícules de tinta al conducte medul·lar. Passa una cosa similar en el cas dels tatuatges en llocs susceptibles d’acollir una via intravenosa. A més, alguns tatuatges fets amb tintes que contenen substàncies ferromagnètiques poden provocar cremades quan el pacient se sotmet a una ressonància magnètica.
El làser ofereix la possibilitat d’eliminar un tatuatge.Això sí, és un procés relativament dolorós, i poden caldre diverses sessions de tractament (especialment en el groc i el blanc) el que comporta una despesa econòmica que s’ha de tenir en compte.
Es calcula que un 6% de la població mundial s’ha tatuat almenys una vegada. A Europa hi ha uns 60 milions de tatuats.
La micropigmentació consisteix a posar la tinta en la dermis superficial, són semipermanents. La micropigmentació pot ajudar a superar traumes i complexos com el de les dones que han passat per una mastectomia després de tenir un càncer. La reconstrucció del pit moltes vegades és complementada amb la tècnica de la micropigmentació per dissimular cicatrius i imitar l’arèola mamària.

» Text complet

Categories: Actualitat

11/10/2017: La torre de Babel

Escrit per: Equip Editorial
Visitem una classe de 25 alumnes en què es parlen 10 llengües. Alguna és més rica que les altres? Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món? Com s’han diversificat? Conserven trets comuns? Què és un fonema?
L’escola Castella del Raval és una autèntica Torre de Babel: en una classe de 25 alumnes hi podem trobar una dotzena de nacionalitats i una desena de llengües. Però aquesta diversitat lingüística es queda petita quan ampliem l’escala d’observació. A Catalunya hi ha inventariades més de 300 llengües diferents, i al món se’n coneixen entre 5.000 i 6.000. I, malgrat tot, la humanitat no és una olla de grills, tenim capacitat per aprendre més d’una llengua i ara, a més, estem desenvolupant eines de traducció automàtica. Per això parlant la gent s’entén.
Hi intervenen Carme Junyent, facultat de Filologia, UB, Joan Veny, Institut d’Estudis Catalans i UB, Imma Garrabou, mestra, Escola Castella, Albert Costa, ICREA, Centre de Cervell i Cognició- UPF, Toni Hernández, Escola d'Art i Disseny de Terrassa i Jordi Luque, Telefonica I+D.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Fra Valentí Serra mostra com amb sàlvia, olivera, julivert, artemísia i altres plantes es combaten moltes afeccions, però cal saber com usar-les (també a la cuina). Medicaments com l’aspirina i l’antipalúdic artemisinina venen de plantes.
Antigament no en sabíem pràcticament res, de química, així que si volíem utilitzar complexos compostos químics per millorar la nostra salut havíem de recórrer a qui era el millor laboratori sintètic de l'univers. La natura. Vam provar tot tipus de plantes per obtenir aquelles substàncies que ens podien sanar. Ha superat la química farmacèutica les possibilitats de les plantes medicinals? En podem prescindir, d’elles? O és justificat mantenir els vells mètodes?
Fra Valentí de Manresa amb M.Navas

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Els humans hem après per assaig i error quines plantes ens podien alimentar, quines guarir o, fins i tot, les que els podien matar.
Hi ha la creença que allò natural no pot ser perillós. Experts en plantes medicinals ens parlen dels seus beneficis però també alerten dels perills que en pot tenir el mal ús.
Fra Valentí Serra, ha dedicat mitja vida a compilar receptes d’antics manuals de botànica i receptaris de plantes medicinals. Els monestirs i convents han sigut durant segles els llocs on el coneixement popular sobre plantes medicinals i remeis naturals s’han guardat i transmès curosament.
La dra. Anna Escalé, del CAP de Navàs, fa servir el seu coneixement en fitoteràpia per evitar les possibles interaccions que les plantes medicinals poden tenir amb els medicaments de síntesi. Recorda que és molt important avisar al metge de capçalera si estem prenent plantes per evitar problemes i incompatibilitats.


» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El dimecres 4 d'octubre reprenem les emissions regulars, a les deu del vespre. Els adolescents mereixeran la nostra atenció per partida doble la temporada vinent. Per un costat, dediquem un episodi al despertar de la sexualitat i, per l’altre, conviurem al Pirineu amb un grup de 50 joves talents que descobreixen les excitants possibilitats de la ciència.
També tractarem de lingüística, de tatuatges, farem un vol molt especial i explorarem les possibilitats terapèutiques de la nanotecnologia. Fins aviat!
Ara, cada dimecres
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El reportatge “Riotinto, propera parada Mart”, de l’equip del programa “Quèquicom”, del 33, ha estat reconegut amb una Menció d’Honor a la 18a edició del concurs internacional Ciencia en Acción, que cada any premia treballs de divulgació científica en diversos àmbits dins dels camps de l’educació i la comunicació.

“Riotinto, propera parada Mart”, de Georgina Pujol i Jaume Vilalta, amb realització de Toni Bargalló i Cari Pardo, mostra una simulació d’una missió científica per buscar microorganismes al planeta vermell, que se situa a les mines de Riotinto, a Huelva, per la semblança d’aquest paisatge amb el marcià. Segons el jurat, el reportatge mostra el treball científic i tècnic que requereix un projecte d’aquestes característiques i dona visibilitat a l’equip multidisciplinari que el desenvolupa.

Els premis del concurs internacional Ciencia en Acción es lliuraran el 8 d’octubre en un acte al Teatro Coliseo d’Eibar, a Guipúscoa.

Ciencia en Acción va néixer l’any 2000 com un fòrum de trobada entre professors i comunicadors de l’àmbit científic, organitzat per la fundació Cellex, la fundació Lilly, l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF), la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ), la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA), la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), la Societat Geològica de Espanya (SGE) i la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). També té la col·laboració del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
Categories: Actualitat , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Veurem per primer cop com un cuquet del zooplàncton s’empassa un microfilament de plàstic. Se n’han detectat en més de 500 espècies d’organismes marins. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Per cada 6 kg de roba de polièster que posem a la rentadora, alliberem uns 4 g de microfibres de plàstic per les canonades, que aniran al mar i contaminaran les aigües, els fons i les xarxes tròfiques d’arreu del món. Com podem evitar-ho?
La sagitta setosa és un cuc que forma part del zooplàncton, fa uns 6 mm de llargària i s’ha pogut filmar com té un fil de plàstic dins seu. En el reportatge trobem microplàstic en musclos, gambes i ocells marins. Cada km2 de fons marí hi ha un jersei polar desfet. El plàstic és inert, en teoria no reacciona químicament amb els éssers vius, però els pot obstruir els conductes vitals o adsorbir substàncies tòxiques. S’està estudiant aquest tipus d’impacte sobre la cadena tròfica.
Hem incorporat a la nostra vida teixits fets amb fibres artificials amb la millora de preu i prestacions, però sembla que amb això s'ha pogut crear un problema. Són fibres molt, molt petites: tenen un gruix vuit vegades inferior al d’un cabell humà. El desgast per l’ús d'aquests teixits implica l'abocament al mar de milions de petitíssimes fibres que, en ser de plàstic, tenen un període de degradació llarguíssim. És o serà un problema? Quina és la magnitud de l'efecte? Encara no se sap, però al “Quèquicom” ho hem volgut estudiar.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Al gener de 2017 la costa catalana va patir un temporal excepcional, amb ones de 7 metres que es van endur platges senceres i que van malmetre construccions. Es tem que, amb l’escalfament global, els temporals siguin més greus i freqüents.
Cada hivern, en algun moment, el mar Mediterrani ens mostra la seva cara més ferotge. Però només molt de tant en tant ofereix un espectacle digne de ser recordat. Amb ones de fins a 7 metres d’alçada, el temporal del gener del 2017 és un d’aquests casos excepcionals. Més enllà del perill evident per a la navegació, cal preguntar-se fins a quin punt aquesta força destructiva és, o no, una amenaça per al litoral. Per això, el reporter Pere Renom s’acosta a una platja durant el temporal, acompanyat de Vicenç Gràcia, del Laboratori d’Enginyeria Marítima (UPC).
Quan passa el temporal, deixa efectes devastadors en molts punts del litoral. Grans esvorancs, passejos i edificis destruïts, arbres desarrelats i sorra amuntegada terra endins. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va sobrevolar i fotografiar, en una sol dia, tota la costa catalana. Amb les imatges va generar una aplicació que permet comparar el litoral d’abans i de després del temporal.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Transcripción en castellano del capítulo de “Quèquicom” emitido el 2 de mayo de 2017.

» Text complet

Categories: Actualitat , Español

15/05/2017: Amb el porc al cor

Escrit per: Equip Editorial
Assistim a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l’anticoagulant heparina, que s’extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d’alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor. I, a més, descobrirem que els derivats del porc intervenen fins i tot en la fabricació de bales, cigarrets o cervesa.

» Text complet



       Següent
English Español