Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Sabó, lleixiu, PVC, insecticides i pinsos es fan amb el clor, la sosa i productes químics fets a Flix. Tones de tòxics han anat a l’Ebre i s’ha contaminat molt terreny. A més, s’hi processa fosforita, un mineral lleugerament radioactiu.
La fàbrica de Flix té més d’un segle d’història. Al llarg dels anys, ha produït compostos organoclorats tòxics com ara el PCB que s’usaven com a aïllants i el DDT, un insecticida nociu i persistent. Aquests compostos químics juntament amb els metalls pesants que es fan servir per fabricar el clor, estaven presents en les 700.000 tones de llots contaminats que s’han extret del riu. Però les feines de descontaminació encara trigaran. Queda depurar l’aigua de l’embassament i els sòls industrials de la fàbrica. En aquest capítol, el “Quèquicom” parla amb els investigadors que fa 30 anys que n’estudien l’impacte en la salut i mediambiental, i entra a la fàbrica per veure com estan netejant els terrenys afectats. Tot plegat, en un moment en què els veïns de Flix miren amb preocupació el seu futur per l’imminent tancament de la planta de clor d’Ercros i pel llegat mediambiental que heretaran les pròximes generacions.
A Flix també es fabrica un element indispensable per fer pinsos, el fosfat dicàlcic que aporta fòsfor i calci als animals. Es fan a partir de fosforita, un mineral procedent del Sàhara que ja de natural conté partícules de baixa radiació. Els residus també són lleugerament radioactius i s’acumulen de manera controlada en un abocador a cel obert. Què són les radiacions?

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El programa mostra el procés d’erecció a través d’una càmera tèrmica i explica l’anatomia interna del penis que fa possible l’erecció. Quan aquesta falla, hi ha medicaments que poden ser un remei contra la disfunció erèctil. La longitud del penis erecte pot anar de 10 a 18 cm. Quina és la mida normal en el nostre país?
I per què uns òrgans tant sensibles com els testicles pengen d’una bossa? Sabem que els espermatozoides neixen als testicles, però quina vida tenen? Un espermatozoide fa unes 50 micres, però haurà de cobrir una travessa que proporcionalment a la seva mida seria de 3.000 quilòmetres fins a l’òvul femení. Haurà de nedar en el líquid seminal. Per generar-lo intervenen diversos òrgans interns generalment desconeguts, un d’ells és la pròstata, que pot generar càncer i problemes de micció. Per cert, resoldrem també un gran enigma: com és que els homes “pixen fora de test”?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.
La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà. Re-emissió.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El primer dimarts de setembre emetem dos capítols:
Flors, pol•len i fruits Posem la llavor del que cal saber sobre reproducció vegetal. Com sap la planta que pot florir? Què és el pol•len? Sabeu que quan triem cítrics sense llavor perjudiquem les abelles? Com es forma el fruit i quines parts té? Què vol dir “empeltar”? Aquest capítol és una compilació de diferents episodis sobre botànica.
“Causa de mort, l’entropia”. L’univers tendeix al desordre i a la mínima energia, un fenomen que es coneix com a entropia. Res no pot defugir aquest principi físic. La vida és un esforç per compensar l’entropia, però inevitablement tot es desfà. A partir d’aquí s’entén millor la mort cel•lular programada, dita també “apoptosi.”
Com sempre, poc després de les del del vespre al C33.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Sabíeu que a una gamba no se li pot xuclar el cap? Bàsicament perquè no en té. O que és parenta de les aranyes? La reportera Georgina Pujol s’embarca a Palamós per anar a pescar gamba vermella a 20 milles de la costa per aprendre-ho tot sobre aquest crustaci.
Categories: Actualitat

07/08/2016: Dimarts 9 d'agost

Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom i els bacteris
Sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. Però també hi ha de patògens que poden causar des de diarrees lleus fins a la tuberculosi. De bacteris intestinals en tenim tants milions que arriben a pesar un quilo i mig, com el fetge d’un adult. I ens donen un 10% de l’energia que necessitem per viure. Alguns científics l’han batejat com l’òrgan invisible. Els aliments probiòtics, com el iogurt, poblen els intestins de bacteris que possibiliten la digestió i estimulen el sistema immunitari. S’alimenten de la fibra que contenen la verdura, els cereals, la fruita seca o el llegum.
El motor de bat a bat
Què és el que fa que un cotxe “tingui nervi” com un Fórmula 1? ABS, ESP... ¿Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Pere Renom munta un motor peça per peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció segura en un circuit.
Categories: Actualitat

31/07/2016: Dimarts, 2 d'agost

Escrit per: Equip Editorial
Atrapa llamps
Els llamps són descàrregues elèctriques de milions de watts que es produeixen en determinades condicions meteorològiques i duren un instant. El reporter Pere Renom n’atrapa per diferents mitjans.
Amb el meteoròleg del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC Oscar Van der Velde persegueix llamps durant una tempesta per gravar-los en una càmera d’alta velocitat. D’aquesta manera és possible estudiar en detall el comportament dels llamps i mesurar-ne els forts camps magnètics i les radiacions X i gamma que emet.
A Catalunya cauen 64.000 llamps a l’any, és a dir, 2 llamps/km2 i any.

Esquerrans: un món al revés
El cervell està dividit en dos hemisferis. La lateralitat és conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. En els dretans, les neurones destinades al llenguatge oral acostumen a estar en l’hemisferi de l’esquerra, però en els esquerrans poden estar en diferents llocs.
En el cas que a un esquerrà l’hagin d’operar del cervell és imprescindible saber des de quina àrea precisa controla la parla. Sobre aquesta hipòtesi, un equip d’investigadors de la CRC, Corporació Sanitària, sotmet Marta Casagolda a una ressonància magnètica funcional. A més, el Dr. Josep Espadaler, cap de neurologia del Parc de Salut Mar, li fa una estimulació magnètica transcranial. Es tracta d’excitar elèctricament el seu cervell, sense tocar-lo, de manera que es trobi sense marge d’error la zona de la parla. La Marta queda durant uns segons muda. Ja tenen localitzades les neurones que no haurien de tocar en cas que hagués d’entrar a quiròfan per no deixar-la sense parla. Ara, els neurocirurgians operen sempre els esquerrans tenint un mapa exacte de l’organització del seu cervell.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El suro, un plàstic natural. Hi ha pocs materials naturals tan extraordinaris com el suro. És un gran aïllant tèrmic i acústic, flota, resisteix el fregament i és, a més, un dels secrets per fer un bon vi. Vist al microscopi és una escuma de polièster, un plàstic. Samantha Vall participa en la pela de l'alzina surera en un bosc del Baix Empordà i recorre la indústria del suro. Jaume Vilalta, a plató, explica que les cèl•lules del suro van ser les primeres cèl•lules que es van observar.
Els dissabtes Quèquicom s’emet també per TV3, a les a les 13.30, però pot variar un pèl d’un dissabte a un altre. Estigueu atents.
Categories: Actualitat

24/07/2016: Dimarts 26 de juliol

Escrit per: Equip Editorial
Els angles compten i mesuren
Eratòstenes va calcular el radi de la Terra gràcies al seu domini de la triangulació. Des del rellotge de sol fins al GPS passant per l’anivellament de carreteres o el tenis tenen a veure amb el càlcul d’angles
Economia de la pobresa
Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina. Entitats socials del barri miren combatre la situació, però l’arrel de la pobresa és l’atur estructural en un context de creixents diferències socials. Entendrem què és l’IPC i el fet que una xifra estadística aïllada, tot i que sigui certa, pot no reflectir la realitat.
Escrit per: Equip Editorial
El juliol del 1938 l’exèrcit republicà intenta aturar els feixistes a la batalla de l’Ebre. L’aviació i els tancs de Hitler i Mussolini al servei de Franco s’acabaran imposant: 25.000 morts i 60.000 ferits. Tecnologia per a la destrucció.
La batalla de l’Ebre és l’últim gran esforç de la República per aturar els feixistes. La matinada de Sant Jaume del 1938, 80.000 homes creuen el riu per agafar per sorpresa les tropes franquistes. Durant 115 dies hi ha 500 baixes diàries, entre morts i ferits. En aquest reportatge ens posem en la pell dels soldats que van aguantar atrinxerats la represàlia dels nacionals, ajudats per feixistes italians i nazis. L’Emili Belda, un excaporal republicà de la 27a Divisió, ens narra aquells dies de por i sang. El Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona, del grup de recerca de la UB Didàctica del Patrimoni i Museografia, un dels descobridors de l'esquelet de l’”últim soldat republicà" que va lluitar durant la Guerra Civil a la zona fortificada de la Fatarella, ens explica com era una línia defensiva. En aquella serra és on es va lliurar un dels combats més terribles en què les forces republicanes de la Brigada 15 Mixta van protegir la retirada dels seus companys.
En aquell temps els que donaven la primera atenció al ferit encara no sabien com tractar bé una ferida. Amb la maqueta d’un tall, Jaume Vilalta descriu pas a pas la forma de netejar i desinfectar una ferida.

» Text complet



       Següent
English Español