Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d’infecció tenim a Catalunya.
El virus del Zika s’ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l’embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l’encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia.
Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s’ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare.
En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l’estat espanyol però s’està propagant ràpidament per Amèrica.
A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d’aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d’aquesta febre és imprescindible controlar l’expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El cub de Rubik és una icona d’intel•ligència. Té més de 43 trilions de posicions possibles. Veurem joves que el fan a cegues, amb una sola mà, o en menys de 10 segons. És també una eina per aprendre matemàtiques, combinatòria i geometria.
La Berta només té 14 anys. Al maig del 2016 es va proclamar campiona d’Espanya absoluta amb la resolució de 15 cubs a cegues en 56’, la segona millor marca mundial d’aquesta modalitat. I al juliol del mateix any va guanyar el campionat d’Europa absolut de velocitat a cegues, amb una marca de 30 segons i 40 centèsimes. A més, sense tapar-se els ulls és capaç de fer el cub en 14” i la piràmide en 7”. El seu repte és ser la primera dona del món a resoldre el cub a cegues en menys de 30”. A banda de les competicions, la Berta fa tallers de tant en tant a les escoles per introduir-los al món del Rubik i transmetre’ls la seva motivació.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Alan Turing va descodificar la màquina encriptadora Enigma, el gran secret nazi, gràcies al domini dels algorismes. Sabrem què és el sistema binari; què és la memòria RAM; el transistor i l’evolució dels processadors.
El 1946 neix l’ENIAC, la primera computadora moderna, un dels invents més grans de la humanitat. Demanem al Dr. Mateo Valero, cap del Centre de Supercomputació de Barcelona i guanyador del premi més prestigiós del món en informàtica que predigui com serà la nostra vida d’aquí 30 anys, tal com va fer l’escriptor Arthur Clarke l’any 1974 quan va anticipar internet. En aquest capítol, la reportera del programa Georgina Pujol ens permet conèixer un dels pioners de la informàtica a Catalunya, l’enginyer Xavier Kirchner, que treballava a principis dels anys 70 amb ordinadors que pesaven tones i tenien menys memòria que un rellotge intel•ligent de polsera. En un inici eren pocs savis en universitats de primera línia, després només grans empreses, però avui en dia són milers les persones que treballen des de casa o en petites empreses que s’esforcen per facilitar-nos la vida. En aquest programa, la reportera es capbussa en la història de la informàtica i es remunta a l’època en què s’inventen els ordinadors.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Riotinto és un paratge marcià. Hi viuen bacteris que fan àcid sulfúric i que podrien resistir a Mart. Entrevistem l’astronauta que prova el vestit espacial per viatjar a Mart el 2030 i entrem en l’habitacle en què haurien de sobreviure.
“Probablement l’experiència més sorprenent i memorable d’un vol a l’espai és la visió de la Terra, per l’emoció, el profund sentiment d’humanitat que inspira veure el teu planeta com una nau espacial”. Jean-François Clervoy, pilot comandant especialista en transbordadors ha estat a l’estació espacial russa MIR i va ser l’enginyer encarregat de reparar el telescopi espacial Hubble. Ara participa en el projecte Moonwalk, que assaja tecnologies que faran possible que un astronauta i un robot treballin conjuntament en expedicions extravehiculars. Georgina Pujol l’entrevista mentre examina un prototip de l’escafandre que la ESA dissenya per anar a Mart. Si s’envia una tripulació a Mart l’any 2030, hauran d’aconseguir que els astronautes treballin en un entorn molt hostil i corrosiu. A Riotinto s’hi estan fent entrenaments per a una futura missió a Mart. En aquell paratge de Huelva les aigües contenen àcid sulfúric, corrosiu, i sulfat de coure, un potent fungicida tòxic. També hi ha l’ió Fe3+, un potentíssim oxidant. I per últim, arsènic, un verí mortal. Si amb tot això i aigua féssim un còctel, no podríem imaginar mai que en resultés un ambient habitable per cap ésser viu, però, un cop més, la realitat supera la imaginació. Si hi ha vida a Riotinto potser n’hi ha (o n’hi va haver) a Mart. El Centre d’Astrobiologia i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial coordinen els simulacres.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Sabó, lleixiu, PVC, insecticides i pinsos es fan amb el clor, la sosa i productes químics fets a Flix. Tones de tòxics han anat a l’Ebre i s’ha contaminat molt terreny. A més, s’hi processa fosforita, un mineral lleugerament radioactiu.
La fàbrica de Flix té més d’un segle d’història. Al llarg dels anys, ha produït compostos organoclorats tòxics com ara el PCB que s’usaven com a aïllants i el DDT, un insecticida nociu i persistent. Aquests compostos químics juntament amb els metalls pesants que es fan servir per fabricar el clor, estaven presents en les 700.000 tones de llots contaminats que s’han extret del riu. Però les feines de descontaminació encara trigaran. Queda depurar l’aigua de l’embassament i els sòls industrials de la fàbrica. En aquest capítol, el “Quèquicom” parla amb els investigadors que fa 30 anys que n’estudien l’impacte en la salut i mediambiental, i entra a la fàbrica per veure com estan netejant els terrenys afectats. Tot plegat, en un moment en què els veïns de Flix miren amb preocupació el seu futur per l’imminent tancament de la planta de clor d’Ercros i pel llegat mediambiental que heretaran les pròximes generacions.
A Flix també es fabrica un element indispensable per fer pinsos, el fosfat dicàlcic que aporta fòsfor i calci als animals. Es fan a partir de fosforita, un mineral procedent del Sàhara que ja de natural conté partícules de baixa radiació. Els residus també són lleugerament radioactius i s’acumulen de manera controlada en un abocador a cel obert. Què són les radiacions?

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El programa mostra el procés d’erecció a través d’una càmera tèrmica i explica l’anatomia interna del penis que fa possible l’erecció. Quan aquesta falla, hi ha medicaments que poden ser un remei contra la disfunció erèctil. La longitud del penis erecte pot anar de 10 a 18 cm. Quina és la mida normal en el nostre país?
I per què uns òrgans tant sensibles com els testicles pengen d’una bossa? Sabem que els espermatozoides neixen als testicles, però quina vida tenen? Un espermatozoide fa unes 50 micres, però haurà de cobrir una travessa que proporcionalment a la seva mida seria de 3.000 quilòmetres fins a l’òvul femení. Haurà de nedar en el líquid seminal. Per generar-lo intervenen diversos òrgans interns generalment desconeguts, un d’ells és la pròstata, que pot generar càncer i problemes de micció. Per cert, resoldrem també un gran enigma: com és que els homes “pixen fora de test”?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.
La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà. Re-emissió.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El primer dimarts de setembre emetem dos capítols:
Flors, pol•len i fruits Posem la llavor del que cal saber sobre reproducció vegetal. Com sap la planta que pot florir? Què és el pol•len? Sabeu que quan triem cítrics sense llavor perjudiquem les abelles? Com es forma el fruit i quines parts té? Què vol dir “empeltar”? Aquest capítol és una compilació de diferents episodis sobre botànica.
“Causa de mort, l’entropia”. L’univers tendeix al desordre i a la mínima energia, un fenomen que es coneix com a entropia. Res no pot defugir aquest principi físic. La vida és un esforç per compensar l’entropia, però inevitablement tot es desfà. A partir d’aquí s’entén millor la mort cel•lular programada, dita també “apoptosi.”
Com sempre, poc després de les del del vespre al C33.
Categories: Actualitat

07/08/2016: Dimarts 9 d'agost

Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom i els bacteris
Sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. Però també hi ha de patògens que poden causar des de diarrees lleus fins a la tuberculosi. De bacteris intestinals en tenim tants milions que arriben a pesar un quilo i mig, com el fetge d’un adult. I ens donen un 10% de l’energia que necessitem per viure. Alguns científics l’han batejat com l’òrgan invisible. Els aliments probiòtics, com el iogurt, poblen els intestins de bacteris que possibiliten la digestió i estimulen el sistema immunitari. S’alimenten de la fibra que contenen la verdura, els cereals, la fruita seca o el llegum.
El motor de bat a bat
Què és el que fa que un cotxe “tingui nervi” com un Fórmula 1? ABS, ESP... ¿Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Pere Renom munta un motor peça per peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció segura en un circuit.
Categories: Actualitat


       Següent
English Español