Abraham Lincoln va dir allò de "amb malícia per a ningú, amb per a tothom". FD Roosevelt va pronunciar el "a l'únic que hem de tenir por és a la por mateixa", i JF Kennedy va tocar la posteritat amb el seu inigualable, fins ara, "no us pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, pregunteu-vos què podeu fer vosaltres pel al vostre país". I fins aquí les cites cèlebres de discursos inaugurals coneguts per una immensa majoria.

La resta de discursos presidencials del dia de la jura no han ofert gaires frases per a ser recordades. Tampoc els dos d'Obama. El primer, al 2009, va quedar superat per la multitud. Els dos milions de persones del Mall van ser el missatge d'aquell dia. I el segon, el d'ahir, va ser d'una concreció molt poc retòrica, sense artificis ni cops amagats. Directe al cervell dels americans. Sense frases però amb missatge. Perquè un discurs de presa de possessió és com un perfum, que és el que queda quan te'n vas. I ahir, quan Obama va deixar les escales del Capitoli, i es va tombar per veure el Mall ple de gent per darrera vegada a la seva presidència, va deixar flotant a la vida americana un intent de casar la tradició americana del "tots els homes han estat creats iguals", amb la seva visió d'una Amèrica que ha d'assegurar abans que res, la igualtat d'oportunitats, combatre la desigualtat, reconèixer la seva diversitat i deixar de salivar pensant en la pròxima la guerra.

Si la felicitat no és per a tothom, aleshores no pot ser americana. Obama va demanar a la nació que es mogui, que no es limiti a votar, que faci servir la seva veu per modelar el seu futur. Fa 4 anys va intentar ser un president post-partidista, però els republicans tenien uns altres plans. Ahir va decidir que intentarà passar els pròxims 4 anys buscant el compliment de la seva visió progressista del país.