A aquestes altures de la corresponsalia ja dec comptar en hores el temps que he dedicat a escoltar el president Obama. Dimecres, al debat amb Romney, va tenir un dels dies més fluixos de la seva comunicació pública. D'hipòtesis sobre la seva actuació n'hi ha algunes. Per exemple, que va anar sobrat. Hum…va estar tres dies tancat a Nevada, entrenant-se. O que no es trobava bé. Suposo que algun dia algú li ho preguntaran. La meva resposta és que el seu equip i ell havien treballat donar al debat un perfil molt baix. Ni tan sols li va retreure a Romney el comentari del 47% dels americans que no el votaran per què només viuen de les ajudes públiques. Suposo que sabia que el seu rival aprofitaria per disculpar-se amb una frase apresa de memòria, i no li va voler donar el gust. I així, els anuncis que pinten Romney com un multimilionari sense contacte amb el carrer van fent el seu curs.

Després del debat, Romney ha pujat en coneixement popular. A més, aquella nit, les dues cerques més nombroses a internet van ser la seva biografia i la pregunta "quants anys té Romney?". Que pugi en vot gràcies a això, ja ho veurem. Però el debat va tenir una audiència rècord, molt superior a l'Obama-McCain de 2008.

La taxa d'atur del setembre ha estat del 7'8%. Per primera vegada des que Obama va jurar el càrrec, al gener de 2009, l'atur ha baixat de la barrera psicològica del 8%. Encara hi ha 12.100.000 aturats i uns quants milions treballant a temps parcial que voldrien treballar a temps complet. Però és una bona notícia per al país, i per a Obama.