El Foreign Press center ens convoca a la presentació d’una enquesta a swing-states (estats que canvien de color a cada elecció o sovint). Les enquestes donen a Obama sis punts d’avantatge Wisconsin, quatre a Virgínia i un a Colorado.

Comentari de Peter Brown, del Quinnipiac University Polling Institute: “Analogia de futbol americà: als debats, Obama només necessita que corri el rellotge. No cal que faci més iardes, només que deixi córrer el rellotge. És Romney qui necessita guanyar els debats”.

La gent pensa que l’economia no va bé, però que Obama és millor (o menys dolent) que el seu rival.

Romney contraataca. Recordeu el vídeo que li van “robar” quan deia a uns donants allò del 47% dels americans que viuen del pressupost públic i que no el votaran? Doncs avui ha deixat anar un vídeo d’Obama quan era senador de l’estat d’Illinois el 1998 dient: “crec en la redistribució (de la riquesa) al menys fins un cert nivell”.

Batalla conceptual: la redistribució d’Obama contra la creació (de la riquesa) de Romney. Debat que interessa els republicans que veuen com un perill per la seva marca electoral que segons dades del darrer cens, el 49% dels americans visquin en una família on al menys una persona rep un benefici del govern (pensió, beca, ajuda, etc). Al 1980 eren un 30% i tot just al 2008, un 44’4%.

Visió conservadora: és important saber quanta gent no paga impostos federals, per que si la meitat del país no s’hi juga res dels seus impostos en les decisions de pressupostos de Washington, sempre voldran governs mes favorables a la despesa.

Impressió del dia: Romney llenca un atac una mica forcat, mentre Obama rep a la casa Blanca Aung San Suu Kyi, i parla amb ella, de premi Nobel a premi Nobel.