Desitjo que us hagi agradat el tercer capítol de la segona temporada. Aquest capítol parla sobretot de la veritat i la mentida... Tots els nostres personatges es debaten entre la veritat i la mentida...

El Jordi viu des de fa un anys en una mentida... Si no existeix el bony, no existeix el problema... No és res estrany, el que li passa: costa molt explicar que t’ha sortit un bony en un gangli quan fa temps que ets fora de l’hospital.. La teva vida torna a girar... Tornes a estudiar o a tenir una feina.. Tornes a tenir amics... Tornes a trobar l’amor.. I saps que aquest bony ho pot espatllar tot... Fer que retornin les radiografies, les bates, els metges, les visites, les pors... Les pors... Fa por, tornar a ingressar, quan ja has marxat... S’ha de ser valent... Com sempre, en aquesta temporada, el tema de la valentia...



I el Lleó també es troba en aquest debat... Mentir a la seva germana sobre el que té el porta a mentir als metges, a mentir-se a ell mateix... I la Rym també ha mentit sobre on té el tumor... Potser perquè ho necessita, potser perquè si pensa que és en un altre lloc, tot és menys dolorós... I la Cris també menteix... Si penses que no vomites, si ho dius ben fort i ben segura, potser pots arribar a creure’t que no has vomitat...

Però les mentides dels nostres polseres a poc a poc van perdent força, i ells es van acostant lentament a l’hospital... A la seva veritat.



M’agrada molt l’escena entre el Jordi i el Lleó... Dos personatges que estan molt enfadats, molt plens de mentides i que parlen de sobreviure o reinventar-se... El Jordi s’ha reinventat per sobreviure... El Lleó, quan es troba el Benito, vol reinventar-se, créixer... Oblidar aquell home que sempre li diu quin és el bon camí, el correcte... Sense ell, podrà reinventar-se o mentir-se millor... O almenys això pensa el Lleó...

Capítol dur, difícil... Capítol complicat, on el Lleó es passeja per l’hospital intentant trobar la seva força... Però només la veritat el pot ajudar... I la veritat sempre té a veure amb els sentiments... La Rym li explica la seva veritat i el Lleó fa el mateix... I aquest petit apropament, aquest comiat d’un pit no tocat però desitjat, fa que el nostre Lleó somrigui... Un petit pas cap a la seva pròpia veritat...



La meva escena favorita: sens dubte, la del Lleó i el Benito: dura, terrible, però alhora tremendament expressiva... I el comiat del pit....Tendra i preciosa...

La meva frase preferida: “Fora t’has de reinventar...” La diu el Jordi, un Jordi que sembla que no coneixem però que en realitat no deixa de ser el nano que va marxar de l’hospital amb molta por acumulada...

Les fotos que us col·loco són de moments de descans del rodatge, i desitjo que us agradin... I la vostra seqüència favorita, i la frase, quina és?

Ens veiem al capítol quart. Polseres amunt!!

Albert Espinosa
Creador de “Polseres vermelles”