I tornem-hi... Ja tenia ganes de tornar a parlar amb tots vosaltres. Si tot va bé, tindrem un blog mensual... Em fa molta il·lusió poder anar comunicant com es va fent aquesta sèrie, el que sentim, la força i les ganes que arribi aquesta segona temporada.

Jo ara estic escrivint el capítol 7 d’aquesta segona temporada, però abans d’explicar-vos una mica més tot aquest procés, tinc ganes de fer-vos un resum de totes les bones notícies que han anant passant amb “Polseres vermelles”.

Cap al mes d’agost ens van nominar a millor sèrie i millor guió als Seoul Dramatic Awards. Competíem amb altres grans sèries, con “Walking Dead” o “Els pilars de la terra”… Al final vam tenir la sort de guanyar el premi al millor guió. Aquí a sota podeu veure el vídeo d’entrega del premi: jo no vaig poder estar a Seül, però el va recollir el Víctor Carreras, que és el responsable d’exportació de sèries de TV3.

http://www.youtube.com/watch?v=cxmBI8IkP4c


Més tard vam tenir l’alegria de saber que la sèrie havia agradat a Steven Spielberg i a Marta Kauffman (la creadora de “Friends”) i que tenien la intenció de fer un remake de la sèrie al canal ABC dels Estats Units. Realment és un pasote increïble. Per a mi i per a tot l’equip ha suposat una alegria immensa, com us podeu imaginar. Ens van dir que l’Steven Spielberg va veure la sèrie i va riure i va plorar, que es va emocionar. Això ja en si mateix és un gran premi. Jo recordo que el dia que m’ho van explicar vaig plorar molt, em vaig emocionar... I és que se’m barregen moltes coses.. Aquesta sèrie no deixa de ser la meva vida de petit, està basada en el món groc i això fa que la meva vida personal i professional es barregin...

A més penso que ha caigut en 4 mans increïbles. Per un costat, Marta Kauffman va fer una sèrie com “Friends”, que tractava de la vida de 6 amics que viuen en uns apartaments que estan uns molt a prop dels altres, i per a mi “Polseres vermelles” sempre ha estat la vida de 6 amics que viuen en habitacions d’hospital que estan unes molt a prop d’altres. Així que ella entén molt d’amistat, que és del que tracta aquesta sèrie. I, per l’altre costat, l’Spielbeg, que entén molt de tendresa i de nens. Pel·lícules com “E.T” o com “L’Imperi del Sol” fan d’ell un gran creador d’aquest univers que gira entorn de la lluita i la força de la infantesa...

Però no oblidem que això ha estat possible gràcies a vosaltres. A la força que li vau donar a aquesta sèrie els espectadors de TV3. Sense l’amor que hi vàreu dipositar no s’hauria arribat tan lluny. I a la gran direcció del Pau Freixas, l’actuació de tots els nens, la confiança de tota la gent de Filmax i TV3 i el gran equip tècnic i artístic que ha fet de “Polseres vermelles” una sèrie tan estimada. Ah, el títol en anglès serà “The Red Band Society”: us envio el pòster...



I per acabar, les darreres bones notícies parlen que la nostra sèrie original també viatjarà. Per començar s’estrenarà aquest 5 de desembre al canal TNT. Hem de dir que els mateixos protagonistes s’han doblat al castellà i que també es podrà veure directament en dual si ho preferiu. Al gener arribarà a Antena 3, encara no sabem al canal. I també ja l’han comprat a Mèxic, Finlàndia i part de Sud-amèrica....

A mi personalment que es vegi la sèrie a tots aquests llocs em produeix molta alegria. Sobretot perquè penso que la raó per fer aquesta sèrie és perquè la gent que està en hospital lluitant contra malalties llargues tinguessin un reflex de la seva vida en la petita pantalla. Tinguessin herois com ells, que se sentissin com el Lleó, el Jordi la Cristina...

Tinc la sort d’anar a molts hospitals i és molt emocionant quan t’ensenyen la seva polsera vermella i t’expliquen que orgullosos que se’n senten. Ara, molta més gent, en diferents llengües, amb altres cultures, podran sentir lo mateix...



Ah, i me n’oblidava: també ens van donar una menció especial com a segona millor sèrie d’Europa als Prix Europa i un dels premis que dóna l’ONCE anualment. En aquesta foto d’aquesta entrega del premi podeu veure com han crescut els nostres polseres vermelles...



I ara estic escrivint aquesta segona temporada... Avui he plorat molt escrivint el capítol 7, escoltava la increïble cançó d’Albert Pla que es diu “Petitó” i les llàgrimes em queien mentre escrivia unes frases... Tot s’ha barrejat dins meu...

Espero que en el pròxim post us pugui explicar bé tot el procés d’escriptura. Però us deixo una pregunta molt important. Em falta un nom per al pare del Lleó, mai li hem posat nom. Quin nom creieu que podria tenir? M’ajudeu?

Ens tornem a parlar el mes que ve. Polseres amunt!! Us estimo!!