Aquí teniu el capítol 8 perquè en gaudiu a la carta i just a sota trobareu el blog d’aquesta setmana del que no us han explicat d’aquest capítol...



El capítol 8 és un del meus favorits de tota aquesta primera temporada. M’agrada molt la lluita del personatge del Lleó per recuperar la seva cama. Com ell diu en un moment: “Ja en vaig perdre una, ara lluitaré per aquesta”.

La seva lluita i les segones primeres passes em continuen emocionant. Jo, quan vaig perdre una cama, no m’imaginava mai que l’alegria de recuperar-la, encara que no fos ben bé la mateixa, seria tan i tan gran. I és que sempre he dit que pots oblidar les primeres passes quan eres un nen, però mai oblidaràs les segones.

I és que aquest capítol va molt sobre pèrdues i guanys. Com diu el Roc, pots perdre moltes coses en aquesta vida i ni t’imagines els guanys que poden arribar a significar en el futur.

Aquest capítol està basat en dos parts del meu llibre El món groc. El capítol primer: “Les pèrdues poden ser positives” i el setè: “Hi ha 7 lleis per a ser feliç”.

I és que jo vaig tenir la sort de conèixer un company d’habitació que em va parlar de les 7 lleis per a ser feliç. Era un home gran amb el que vaig compartir habitació a l’hospital; ell havia viscut moltes vides i per això em va poder explicar les 7 lleis per ser feliç. Crec que les coneixia bé perquè ell era pura felicitat... Quan va morir, vaig sentir com aquelles paraules que potser no comprenia agafaven força dintre meu.

Aquest capítol m’encanta sobretot perquè tres dels polseres tenen tres trames ben diferenciades. En una d’elles, el Jordi va a la recerca del seu pare, intenta fer feliç la seva família a través dels seus èxits escolars i així poder mantenir-la unida. M’emociona com es baralla amb el seu pare, com li diu: “No serveix de res ser un bon fill, perquè tu ja no ets un bon pare”. I també la por de l’inici del Jordi pensant que torna a tenir càncer i que per això vol sortir a l’exterior, per no rebre més notícies en espais tancats.

I és que de vegades, quan estàs malalt, trobes a faltar els espais oberts. Qualsevol notícia dolenta te l’haurien de dir en un espai obert, que pugessis cridar, respirar, sentir...

I després m’encanta quan es troba amb la Cris i el seu primer petó. I just després el segon. De vegades no t’imagines el que una pèrdua et pot portar...



L’Ignasi és un altre que lluita en aquest capítol, es troba el Dr. Alfredo, tot un savi. Un savi que va estar malalt de petit i que sap les 7 lleis per a ser feliç, igual que el meu company d’habitació que vaig tenir de petit. Jo vaig conèixer un metge que també era un savi que també deia que veure’s per dintre era una gran sort. Un premi. Novament el que pot semblar una pèrdua es converteix en un guany. Veure’t per dintre és absolutament increïble i, tal com diu l’Ignasi: “ets viscós per dintre...”

La força de l’Ignasi, la relació amb la seva mare, el no voler que sàpiguen que està malalt...



I finalment el Lleó, la seva lluita per trobar la seva cama, la partida de pòquer, la pèrdua i finalment el guany i les segones primeres passes. M’agrada molt com està filmada la partida de pòquer, m’encanta el pòquer i m’entusiasma veure una bona partida de cartes. M’entusiasma el que explica el Roger del seu pare, de com el veia jugar, l’admiració que sentia per ell...

M’agrada aquest capítol, m’emociona de debò, potser per això és un dels meus favorits. I és que no hem d’oblidar tampoc el dilema que tenen la Cristina i el Toni. Petites trames sobre els sentiments i la sensació d’aconseguir despertar un altre polsera. Crec que si hi ha un personatge que amb la ment pot fer despertar el Roc, aquest és l’increïble Toni.

Un capítol sobre les parelles que es poden formar a la vida sense que t’ho esperis.



La meva seqüència favorita: la conversa entre el Jordi i la Cris m’emociona molt. També la partida de cartes i l’enrabiada del Jordi amb el seu pare. I finalment les primeres segones passes i aquell moment on novament el guany i la pèrdua es barregen. Tornar a caminar i veure que una mà s’apropa a una altra mà...

La millor frase: el Jordi dient: “Em sento sol”. La gràcia que em fa la cara del Lleó quan diu: “Per si sona la flauta”, i la seva afirmació: “Ja vaig perdre una cama, lluitaré per aquesta; és tot el que un nen coix podria voler”.

Us adjunto unes quantes fotos més del rodatge i també us adjunto una invitació molt especial. Aquesta setmana ha sortit el meu tercer llibre: “Si tu em dius vine, ho deixo tot... Però digue’m vine, i tinc la immensa sort que me’l presentaran el dia 24 a les 19:30 a l’Fnac Diagonal l’Elisenda Roca i els 6 polseres vermelles (Roc, Cris, Jordi, Lleó, Toni i Ignasi) . Llegiran trossos del llibre i qui millor que ells per presentar-lo ja que part d’aquest llibre el vaig escriure l’estiu que rodaven Polseres.



El llibre està dedicat a tots el que volen ser diferents i lluiten contra aquells que desitgen que siguem iguals

Un honor per a mi que m’ho presentin els polseres i, a més, serà una oportunitat per coneixe-us personalment. Polseres amunt!

Pd: Seguim sense notícies de la segona temporada, però crec que en pocs dies sabrem quelcom nou. Us informo quan tingui novetats!



Albert Espinosa
Creador de Polseres Vermelles