Hem passat junts gairebé un mes: nit i dia, nit i dia, nit i dia... Des de la baixa maternal que no passàvem tant temps junts. I arriba el moment de separar-nos: drama per les dues parts. Un expressat amb tots els decibels possibles i l’altre, silenciat però igual de dolorós. Però no és només que s’ha de tornar a treballar, és que s’ha de començar l’escola bressol. No és que ja no ens encarreguem de tu la teva família sinó que, a més, t’haurem de deixar a un lloc nou, amb persones noves, i envoltat de 10 nens més amb tots els seus plors, mocs, virus, bacteris... Tothom sap que és qüestió de temps però... per favor: algú pot fer que passi ràpid?

null


Des de l’Oxitocina us recomanem algunes pautes perquè aquestes setmanes siguin una mica més fàcils:

- Els dies previs a l’inici de curs, expliqueu-los als vostres fills que aviat canviarà la rutina, que vosaltres haureu d’anar a treballar i ells a l’escola. Expliqueu-los la part bonica i positiva de la llar d’infants (amics, jocs, pati...) i recordeu-los que sempre sempre sempre els anireu a buscar després.
- Intenteu fer una adaptació a l’escola progressiva. Si la vostra feina no us ho permet, busqueu avis i àvies, cangurs o amics que puguin anar a buscar els nens de manera progressiva.
- Els primers dies demaneu a la llar d’infants quedar-vos a classe amb la criatura una estona.
- Un cop l’aneu a buscar passeu unes tardes tranquil·les sense pretendre fer mil coses. Adapteu-vos al seu ritme i feu molt contacte físic.
- Aquests dies els nens i nenes poden tenir canvis d’humor, menjar pitjor, tenir nits agitades... tingueu paciència i no els exigiu que estiguin al 100%. És la seva manera de treure els nervis, aviat tot tornarà a la normalitat.
- Eviteu que l’entrada a l’escola coincideixi amb més canvis pels petits.
- I confieu en ells, els nostres fills són molt més forts i capaços d'adaptar-se a situacions del què pensem.

null

I si el pas que heu de fer aquest setembre és entrar a l’escola de primària, escolteu-vos l’entrevista que vam fer a l’assessor pedagògic Juanjo Fernàndez a l’Oxitocina del 20 d’abril