La reacció d’alguns responsables de la seguretat arran de la matança de París, ha estat immediata i previsible: s’ha de modificar Schengen, aquest magnífic acord que permet de circular lliurement per gran part d’Europa, que ha eliminat les fronteres internes de 26 països. Schengen és el perfecte sospitós habitual a qui es pot detenir i interrogar arran de qualsevol fiasco de seguretat, d’aquells que posen en evidència la impossibilitat del risc zero.

Els ministres de l’interior reclamen modificar-lo, com sol demanar-se a cada crisi de seguretat. Però, en realitat, què és Schengen? Doncs, una brillant iniciativa batejada amb el nom d’un petit poble luxemburguès que ha permès des del 1995 d’eliminar fronteres internes a canvi, i això és clau, de blindar les externes. Així, no hi ha controls interns sistemàtics entre els països que l’han signat, però és a canvi d’establir suficients garanties de control per entrar en aquesta zona privilegiada.

La modificació que es vol introduir ara és que quan algú entri a la zona Schengen, no només es verifiqui la validesa de la documentació, sinó que també es consulti la base de dades policials que comparteixen els països que hi participen. Una pràctica que ara es fa, però no de manera sistemàtica.

Schengen millorable, potser sí, però atenció a debilitar un acord que és un dels grans èxits de la Unió Europea. I que com a tal, millor que el preservem. De l’atac a Charlie Hebdo, la culpa no la té Schengen. Seria massa fàcil.