Per passar una audició al parlament europeu un aspirant a comissari no només ha de ser competent, no només ha de conèixer els temes de què serà responsable. Aquestes són condicions indispensables, però no forçosament suficients.
També depèn, i això és més aleatori, dels pactes entre les grans forces parlamentàries, sobretot entre populars i socialistes. Per entendre’ns. Si un candidat d’un d’aquests colors té problemes, és a la corda fluixa, pot suspendre…. doncs immediatament el seu grup amenaça l’altre amb fer caure una de les seves peces.

Un exemple concret. Com han respòs els populars en veure les dificultats del candidat Arias Cañete, el candidat que va haver de respondre a tantes preguntes sobre els seus negocis, i els de la família, com sobre Energia i Acció Climàtica? I que va donar garanties sobre negocis seus, de la senyora i del fill, però no sobre el cunyat.

Doncs, la reacció estava telegrafiada, qui ha rebut ha estat un socialista francès, Pierre Moscovici, aspirant a la cartera d'economia. Moscovici ni ha fet declaracions sexistes ni té potencials conflictes d'interessos. Sí que se'l pot atacar, i per cert que ho han fet a fons, per deixar l'economia francesa en l'estat tan crític que arrossega. Però, gran part de la virulència dels atacs dels populars ve alimentada, de rebot, per les dificultats d'Arias Cañete. Per això li han posat la creu.

És l'avís que si cau un, l’altre també. Una estratègia de risc, perquè va creixent el nombre de candidats a comissaris amenaçats amb un bitllet de tornada.