Putin-Mogherini. La imatge que irrita els països de l'est


La primera raó del fracàs és que la cimera no estava ben preparada. Si Van Rompuy argumenta que el resultat és desafortunat, però no dramàtic, el cert és que ell, que és qui portava les negociacions, no va saber preveure les diferències enormes que, abans de començar la reunió, ja anticipaven el fiasco final.

I qui va acabar de fer descarrilar la cimera va ser la relació amb Rússia. Perquè ser massa pro russa és la principal acusació que els països de l’est van formular contra la que semblava, només fa uns dies, candidata guanyadora. La italiana Federica Mogherini. Que no tingui experiència li ha restat algun punt, però que se la vegi massa pròxima a Moscou, és el que ha unit el seu front opositor. La sempre directa presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, afirmava que l’Alt Representant havia de ser neutre respecte als problemes geopolítics que té Europea, i “com a mínim, no ser pro Kremlin”.

Resposta del protector de Mogherini, un Matteo Renzi encara a l’alça tot i que ha sumat el primer fracàs: Itàlia és mereix un respecte, encara més com a país fundador.

Un equilibri geogràfic que s’ha de combinar amb el polític. Aquí hi ha consens perquè el pròxim Alt Representant sigui socialista, per compensar la filiació conservadors del president de la comissió, Jean Claude Juncker, però per saber qui, s’haurà d’esperar a la segona oportunitat que s’han concedit els caps de govern, el 30 d’agost.

Respecte el color polític i el nom del nou president del Consell Europeu, tot està encara més obert. Els esforços de Merkel que, durant la reunió del PPE prèvia a la cimera europea, va mantenir una llarga conversa amb el primer ministre polonès, Donald Tusk, no van fructificar. Tusk, conservador i de l’est, podria ser una alternativa, però aparentment no es va deixar convèncer.