Nigel Farage i Beppe Grillo


Són molts però també molt diferents. Són els grans guanyadors de les eleccions del 25M, una amalgama d’euroescèptics radicals, xenòfobs, populistes i d'extrema dreta que, utilitzant la crisi de palanca, fan tot el possible per saccejar Europa. Són el primer partit a França i el Regne Unit, i tenen resultats espectaculars a molts altres països. Resultats mai vistos.

Els uneix ben poc, bàsicament el seu gran enemic, la Unió Europea. Han demonitzat Brussel.les, paraula maleïda a la que responsabilitzen de qualsevol dels molts i complexos problemes de la societat actual. Coincideixen en el diagnòstig, el mal és Brussel.les, i en el tractament, abandonar la UE. Però, a partir d’aquí ja apareixen les divergències. I és que associar-se amb el FN, per molt que el de Marine Le Pen sigui una versió més presentable que el del seu pare, continua estigmatitzant. L’holandès Geert Wilders s’ha llançat als braços oberts de Marine Le Pen, però no el britànic Nigel Farrage, que manté les distàncies i rebutja qualsevol acord amb el FN.

Ara, uns i altres, sobretot Le Pen i Farrage pugnen pel liderat de l'eurofòbia. Comencen per disputar-se socis per formar grup parlamentari. Necessiten un mínim de 25 diputats de set països diferents.
Farrage, de l’UKIP, esta negociant amb Beppe Grillo, del M5S italià. Le Pen es presenta amb quatre aliats en roda de premsa conjunta al mateix Parlament Europeu: PVV holandès (De Wilders), Lliga Nord italiana, l’ultradreta austríaca FPO i Vlaams Belang flamenc. Van de triomfadors, però no podem amagar que són cinc i que si no sumen partits de dos altres estats, es quedaran sense el tan desitjat grup. I ho tenen difícil, tot eurodiputat del camp antiUE va molt buscat. I de moment, Le Pen descarta recórrer als més impresentables de tots, els empestats, considerats neonazis, com el Jobbick hongarès, o el grec Alba Audarada.

Si se’n surten, al nou parlament hi haurà 3 grups euroescèptics: un liderat pels Tories britànics, un segon pels antiUE radicals de l’UKIP i un tercer per l’extrema dreta de Le Pen. Obtindran un protagonisme perillós, sobretot pel contagi que volen i poden provocar en les polítiques dels grups majoritaris. El més evident és en la regulació de la immigració. N'han fet bandera, de tal manera que han aconseguit convertir-lo en el principal problema, amb una única, simple i falsa solució: gent fora i tancar la porta.