Geert Wilders


Aquest dimarts, el populista holandès Geert de Wilders ha fet campanya a Brussel.les retallant una estrella de la bandera europea: “No volem Brussel.les, no volen la Unió Europea i aquesta estrella me l’emporto a Holanda per tornar-la als ciutadans holandesos”. I amb l’estrella a la butxaca, Wilders ha tornar cap a Holanda on espera aconseguir grans resultats en aquestes eleccions, fins i tot convertir-se en la força més votada.

Ell i la francesa Marine Le Pen, aprofitant la crisi i la frustració, podran formar grup propi al pròxim parlament europeu, segons indiquen els sondejos. I un grup parlamentari dóna més diners, presència i visibilitat que no la forçada discreció dels diputats No Inscrits. El que ja no dóna, sinó que posa a prova, és la cohesió. I el pròxim grup de l’extrema dreta, si s’acaba formant, arrencarà amb divisions internes considerables.

Una dada ho il.lustra. És l’estudi de l’organització VoteWacht2014 que demostra que en aquesta última legislatura, el FN de Le Pen i el PVV de Wilders, els dos que lideraran aquest grup, han votat en posicions oposades un 49% de vegades. Coincideixen en demonitzar la UE, en culpar de tot l’immigrant de color fosc, però discrepen ni més ni menys que en la meitat de temes sobre els que el parlament s’ha pronunciat. Resulta que el PVV de l’holandès Wilders s’entén molt més amb l’UKIP, els euroescèptics britànics que han descartat pactat amb l’extrema dreta (67% de coincidència de vot), que no amb el Front Nacional.

Per tant, una extrema dreta a l’alça però tan dividida com sempre. Ja el 2007, les discrepàncies internes van acabar, al cap de només 9 mesos, amb el grup parlamentari que havien format al Parlament Europeu, Identitat, Tradició i Sobirania. En aquella ocasió, les declaracions d’Alessandra Mussolini qualificant els romanesos de “delinqüents habituals” van provocar la retirada del partit romanès i la conseqüent dissolució del grup.