Resultats de la cerca


15/07/2009: Siri Hustvedt (II)

Categoria: General
Escrit per: Gaspar Hernàndez
Vaig tenir el plaer de conèixer Siri Hustvedt en una de les seves estades a Catalunya, fa uns anys, i el primer que em va cridar l’atenció d’ella —a banda del seu tarannà elegantment expansiu, la seva alçada, els ulls nòrdics i l’harmonia dels seus ossos en moviment— va ser el seu gruix com a persona i escriptora: la sensació que no només s’havia alimentat d’art i literatura, sinó de molta vida. Això ho transmet a “Allò que vaig estimar” (Angle), amb una magnífica traducció de Jordi Martín Lloret. És un dels llibres amb més vida que he llegit els últims anys. La història comença quan l’historiador de l’art Leo Hertzberg queda subjugat per un quadre i en busca l’autor. Al cap de poc entre ell i l’autor sorgirà una profunda amistat, plena de contrastos, que els unirà durant anys, a ells i a les seves dones (Erica, la bonica professora casada amb Leo, i les dues dones del pintor: Lucille, una poeta hermètica, i Violet, antiga model). De sobte, una mort tràgica canvia el món de tots els personatges; paral•lelament, descobrim secrets guardats durant massa anys. Hi ha qui ha dit que “Allò que vaig estimar” és un estudi sobre les relacions humanes i el procés de la creació artística, i jo hi afegiria que és un magnífic retrat dels avatars de l’adolescència, dels vaivens emocionals que no només afecten els joves, sinó els seus entorns. Hustvedt, no sabem si alimentada per algún succés autobiogràfic, com s’ha dit als Estats Units, porta aquests vaivens fins a l’extrem. A diferència de Paul Auster, el seu marit, a l’escriptora l’interessa el teixit de les relacions humanes, amb matisos i subtileses i meandres comparables a Henry James (les històries d’Auster no tenen tant de matís; estan més pendents de si mateixes i de la trama). Però no s’hi valen comparacions, cadascú té el seu món, i gràcies a aquesta magnífica novel•la Hustvedt va demostrar en el seu dia una gran potència narradora. “Saps una cosa, Leo? ”, diu l’Erica al llibre: “Com més intel•ligent ets, més sexi et trobo”. Ho podríem aplicar a Hustvedt i a la majoria d’escriptors, sempre que no l’exhibeixin, la intel•ligència. .

10/07/2009: Siri Hustvedt (I)

Categoria: General
Escrit per: Gaspar Hernàndez
Dues bones lectures d’estiu: “Elegia per un americà” (Empúries), i “Allò que vaig estimar” (Angle editorial), de Siri Hustvedt. Segons explica l’autora en una entrevista de Verónica Sánchez Orpella a la revista “Quimera”, “Elegia per un americà” va tenir un procés de gestació més fàcil que “Allò que vaig estimar”: “Vaig començar la novel•la sabent que trigaria un any, l’any que coincidia amb el període de dol per la mort del meu pare. Per això és un llibre molt personal. Tota la part del dietari de Lars és, paraula per paraula, el dietari que va escriure el meu pare”. En canvi, a “Allò que vaig estimar”, l’autora necessitava espai per desenvolupar la història de les dues famílies, incoporar alguna cosa de cultura americana, introduir referències històriques. “És un llibre que vaig trigar molt de temps a escriure (6 anys), sobretot perquè vaig trigar molt de temps a saber cap on encaminar-lo. Amb ell vaig fer el pas cap a una literatura més ambiciosa”. Entre els dos llibres, em quedo, sens dubte, amb “Allò que vaig estimar”. En el proper post explicaré el perquè. .

01/10/2009: Isabel Fonseca

Categoria: General
Escrit per: Gaspar Hernàndez
Isabel Fonseca ha estat aquesta setmana a Barcelona, promocionant la seva primera novel·la "Vincle" (Empúries), i com que ha vingut acompanyada del seu marit, Martin Amis, moltes de les cròniques han semblat escrites per periodistes de premsa del cor, tal com va passar fa pocs mesos arran de la visita de Siri Hustvedt i Paul Auster. La diferència és que Hustvedt és una gran novel·lista. No comentarem els elements autobiogràfics de "Vincle" (l'autora ha parafrasejat Roth per desmentir que el que ha escrit estigui basat en la seva vida: "No escrivim sobre allò que va passar, sinó sobre allò que no va passar", ha dit), però sí, d'entrada, parlarem d'estil. Fonseca ha insistit que si alguna cosa no ha pretès és emular l'estil del seu home, Martin Amis: "És inimitable." Tanmateix, aquest lector hi ha vist molt l'empremta de l'estil d'Amis, en les pàgines de "Vincle"; de vegades la prosa és tan dringadora que fa difícil seguir l'argument.

Jean, la protagonista de la novel·la, descobreix casualment una carta adreçada al seu home, una carta d'una presumpta amant, i a partir d'aquí hi estableix una relació via e-mail: ella mateixa va responent els e-mails fent-se passar pel seu marit. És poc creïble l'actitud de la protagonista davant els correus electrònics plens de barrabassades de l'amant juganera, de 26 anys; costa de sentir empatia cap al personatge principal. L'amant ofereix un repertori d'exhibicions barroeres, talment una actriu pornogràfica, i la protagonista s'embranca en digressions de l'estil: "Potser la pornografia era una mica com les curses de braus. La primera etapa podia arribar a ser hipnòtica, inquietant, amb alguns moments d'una elegància sorprenent, per separat o bé totes dues coses alhora. Però així que arribes a la tercera etapa comences a mirar el rellotge i et preguntes si val la pena quedar-te, només perquè has aconseguit uns bons seients."

En canvi, la novel·la guanya en profunditat i matisos quan ens parla de forma el·líptica dels temors de la protagonista davant un possible càncer de pit, o del pare a punt de morir. No podem afirmar davant un jurat que Hustvedt sigui millor novel·lista que el seu home, però sí que podem dir, sense ruboritzar-nos, que algunes de les seves novel·les són millors que algunes de les novel·les de Paul Auster. No podem dir el mateix de Fonseca, de moment. .