El fet que aquest Sant Jordi els autors catalans no hàgim de competir amb un fenomen de vendes com Stieg Larsson em fa pensar —toquem ferro— que es vendrà més literatura catalana; que les llistes dels més venuts estaran més repartides. Hi ha molts llibres valuosos, aquest Sant Jordi. Els amics de la secció de Cultura de Catalunya Ràdio m'han demanat recomanacions, i un sempre les fa amb un regust agredolç, perquè no esmenta tothom qui hauria d'esmentar, per manca de temps.

Aquest diumenge l'escriptor nord-americà Philip Roth ha repetit a “La Vanguardia” una cantarella que diu des de fa temps: que s'acaben els lectors. Que en els propers 25 anys no s'acabarà la novel·la, però gairebé: "Els lectors de novel·la es reduiran molt notablement, com si una epidèmia els anés matant. I la lectura caurà en picat. Està tot llest perquè aquest canvi es produeixi de forma inevitable. Ho observo cada dia, en els detalls de la vida quotidiana (...) La concentració necessària per llegir una novel·la es dóna en unes circumstàncies que no són les de la vida d'avui dia. Aquesta és l'època dels artefactes electrònics. (...) Les pantalles de l'e-book ens oferiran moltes opcions que van més enllà de descarregar-nos una novel·la. I les altres opcions seran més espectaculars."

Després de llegir aquestes afirmacions, em van venir ganes de dir-li a l'admirat Philip Roth —és injust que encara no tingui el Nobel— que vingués aquest Sant Jordi a Catalunya, i que veiés quin pa s'hi dóna; potser canviaria d'opinió. Ara bé: la nostra diada és un petit miracle. Té raó l'escriptor quan afirma que l'electrònica, els hàbits, no afavoreixen el temps ni la concentració necessaris que requereix un llibre. Tal vegada, però, Roth és massa apocalíptic. En qualsevol cas, des d'aquí suggereixo un petit i modest antídot contra el futur que pronostica: parlar amb entusiasme dels llibres que ens han agradat. Recomanar, regalar, els llibres que ens hagin suscitat entusiasme.

Així es guanyen, per exemple, unes eleccions. No es guanyen volent convèncer ningú que voti tal o tal altre partit, sinó mirant de transmetre entusiasme per un projecte. I qui mai no hagi sentit entusiasme per un llibre —qui no s'hagi sentit endollat mentalment a uns personatges o a un autor— s'ha perdut un dels grans plaers de la vida.