Pilar Jericó és una economista i conferenciant intel•ligent, lúcida, que aprèn i desaprèn constantment. Ha travessat deserts emocionals i n'ha sortit reforçada. Fa la sensació que alguns dels seus llibres, plens de rigor, neixen d'aquests deserts. La vaig conèixer a través del gran advocat i humanista Josep Gajo. Tot i que sovint ve a Barcelona, no ens veiem tant com voldríem. Però estem a prop, i ens llegim.

Pilar Jericó fa anys que està duent a terme una tasca important de vincle entre el món de l'empresa i el del creixement personal. Cada cop hi ha més homes i dones, executius ben pagats, que antigament haurien estat considerats "executius agressius", amb bones posicions laborals, èxit econòmic, bona casa, bon cotxe, i tot el que es pugui desitjar... que són profundament infeliços. I això acaba repercutint en la salut de les empreses i en la salut física i personal de cada un d'ells. Però Jericó no només s'adreça a aquest segment de població; amb el seu últim llibre, "Herois quotidians" (Ara Llibres) s'adreça a tothom. Perquè tots hem estat o serem o podem ser herois, amb el benentès que un mateix no s'ho pot dir mai, que és un heroi.

Per la Pilar, un heroi quotidià és una persona que segueix endavant malgrat els entrebancs en lloc d'instal•lar-se en la queixa, i sap aprofitar les dificultats com oportunitats per transformar-se de manera positiva (en aquest punt, com en d'altres, el seu discurs coincideix amb el d'Àlex Rovira. Tinc la sort que tots dos, i Josep Gajo, siguin amics meus). L'heroi quotidià confia en la capacitat de tirar endavant malgrat les dificultats: caure i tornar-se a aixecar (la resiliència). No espera que el govern o la societat o l'atzar els resolgui la seva situació: ells n’assumeixen el protagonisme, i prenen decisions.

De vegades, en el camí, hi ha el que la Pilar anomena "deserts emocionals". És inevitable travessar moments complicats; és inevitable el dolor. Però, segons l'autora, podem aconseguir trobar-hi un sentit i aprofitar-lo per aprendre'n alguna lliçó valuosa: "El que descobrim quan travessem el desert no ho aprenem ni de l'èxit ni dels moments de bonança. Vet aquí la màgia i l'oportunitat de la situació econòmica actual."

Cal morir perquè dins nostre neixi alguna cosa més, diu Jericó; cal escombrar les nostres seguretats, sortir de la zona de confort, crear espai per a l'aprenentatge. Cal somniar-nos de nou: com ens agradaria ser, projectes de futur. Cal humilitat. Diu Jericó que sense humilitat no hi ha aprenentatge: "Un dels avantatges de la nit fosca és que et despulla de les teves seguretats i t'apropa a la humilitat. Aprenem quan ens sentim verges per fer-ho." Sir Richard Branson, fundador del grup Virgin, una de les empreses més importants i exitoses del Regne Unit, va escollir el nom de Virgin per a cada una de les seves empreses perquè desconeixia completament el negoci; era verge. Així doncs, augmentar una mica la nostra "virginitat intel•lectual" (altres són més difícils de reparar, diu l'autora, "i possiblement menys desitjades") és necessari per aprofitar els avantatges de la iniciació i per estar oberts a noves ajudes. "Possiblement sigui més savi desaprendre que aprendre."

"Obre't a noves referències i escolta altres persones que puguin ajudar-te", diu en el seu darrer llibre. La iniciació ens endinsa en un terreny nou. Estem explorant noves relacions laborals o professionals i, per tant, és probable que necessitem suports diferents dels que teníem, i, si els aconseguim, podem viure trobades que ens poden aportar molt. El mestre apareix quan l'alumne està a punt.