La filòloga Eva Ibáñez acaba de publicar "El Tao: un camí per créixer" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), un llibre per a infants, escrit i il•lustrat per "una buscadora de bellesa". Bellesa entesa com a equilibri; ser al nostre centre. Diu l'autora que vivim d'esquena a la naturalesa, al seu tempo i al seu ritme vital: "tot això fa que els nostres ritmes siguin irreals, veloços, perquè només són mentals". El mestratge del Tao és colossal. Es tracta -per exemple- de fluir com l'aigua, i lluitar menys. Ser flexibles com el bambú: "té una base molt sòlida que li permet ser flexible a la part superior". Diu l'autora que la primera lectura del Tao li va "calmar l'ànima", perquè hi va trobar explicats sentiments, intuïcions, idees que mai havia sabut expressar. Des d'aleshores és un dels seus llibres de capçalera. Ara vol contagiar aquest entusiasme a la seva filla.

Vet aquí alguns aforismes del llibre:
-"Experimenta per tu mateix per conèixer. La resta únicament és creure".
-"No vulguis etiquetar-ho tot i deixa't guiar pel cor".
-"Tot té el seu precís moment. Hem d'aprendre a confiar i ser pacients".
-"Si decideixes no discutir, ningú ho podrà fer amb tu".
-"Estàs en aquest món per aprendre i passar-t'ho bé. I no t'ajuda gens estar enfadat".
-"Si el que vols és rebre alegria, amb un somriure desperta't cada dia, perquè si ho fas plorant, la tristesa t'estarà esperant".
-"Per aprendre a mirar amb el cor, ni pensis ni posis noms".