Isabel Fonseca ha estat aquesta setmana a Barcelona, promocionant la seva primera novel·la "Vincle" (Empúries), i com que ha vingut acompanyada del seu marit, Martin Amis, moltes de les cròniques han semblat escrites per periodistes de premsa del cor, tal com va passar fa pocs mesos arran de la visita de Siri Hustvedt i Paul Auster. La diferència és que Hustvedt és una gran novel·lista. No comentarem els elements autobiogràfics de "Vincle" (l'autora ha parafrasejat Roth per desmentir que el que ha escrit estigui basat en la seva vida: "No escrivim sobre allò que va passar, sinó sobre allò que no va passar", ha dit), però sí, d'entrada, parlarem d'estil. Fonseca ha insistit que si alguna cosa no ha pretès és emular l'estil del seu home, Martin Amis: "És inimitable." Tanmateix, aquest lector hi ha vist molt l'empremta de l'estil d'Amis, en les pàgines de "Vincle"; de vegades la prosa és tan dringadora que fa difícil seguir l'argument.

Jean, la protagonista de la novel·la, descobreix casualment una carta adreçada al seu home, una carta d'una presumpta amant, i a partir d'aquí hi estableix una relació via e-mail: ella mateixa va responent els e-mails fent-se passar pel seu marit. És poc creïble l'actitud de la protagonista davant els correus electrònics plens de barrabassades de l'amant juganera, de 26 anys; costa de sentir empatia cap al personatge principal. L'amant ofereix un repertori d'exhibicions barroeres, talment una actriu pornogràfica, i la protagonista s'embranca en digressions de l'estil: "Potser la pornografia era una mica com les curses de braus. La primera etapa podia arribar a ser hipnòtica, inquietant, amb alguns moments d'una elegància sorprenent, per separat o bé totes dues coses alhora. Però així que arribes a la tercera etapa comences a mirar el rellotge i et preguntes si val la pena quedar-te, només perquè has aconseguit uns bons seients."

En canvi, la novel·la guanya en profunditat i matisos quan ens parla de forma el·líptica dels temors de la protagonista davant un possible càncer de pit, o del pare a punt de morir. No podem afirmar davant un jurat que Hustvedt sigui millor novel·lista que el seu home, però sí que podem dir, sense ruboritzar-nos, que algunes de les seves novel·les són millors que algunes de les novel·les de Paul Auster. No podem dir el mateix de Fonseca, de moment.