Per fi els diaris espanyols es fan ressò de “Netherland” (El Aleph), la novel·la de Joseph O’Neill que està llegint Barack Obama; perquè sí, a diferència de Bush, Obama llegeix. Informa la premsa que a partir de la recomanació d’Obama la novel·la ha disparat la seves vendes, tot i que recordo que el passat Nadal, quan Obama encara no era a la Casa Blanca, “Netherland” ja tenia bona acollida —segons vaig poder constatar in situ— i era recomanada per les escasses llibreries que queden als Estats Units (Philip Roth té raó quan diu que una espècie està desapareixent al seu país: el lector). The New York Times la va qualificar com una de les millors novel·les del 2008. I, en efecte, “Netherland” és una novel·la magnífica. L’única novel·la que no ha punxat a l’hora de parlar, indirectament, dels atacs de l’Onze de Setembre. Aquest és el secret: ho fa indirectament –els atacs com a teló de fons—. Ara bé, com diu O’Neill, no tots els esdeveniments històrics han de generar bones novel·les: “La Segona Guerra Mundial va ser un episodi 20 vegades més gran que els atacs a les Torres Bessones i no ha donat pràcticament cap bona novel·la”.

El narrador de “Netherland”, Hans van den Broek, és un analista financer holandès que viu instal·lat en un hotel de Manhattan (el mateix on viu l’autor, l’hotel Chelsea) i que ens explica la seva vida des que va decidir traslladar-se de Londres a Nova York. Allà es trenca el seu matrimoni, i fa suportable la vida gràcies al criquet, un esport sense tradició als Estats Units i que li permet conèixer Chuck Ramkissoon, un antillà que podria ser personatge de Fitzgerald i que té un somni: construir un gran estadi de criquet a Nova York. Vol integrar-se en la societat amb un gran èxit. Creu que el criquet pot introduir canvis en la mentalitat nord-americana. Precisament, l’únic que en el seu dia se'm va fer feixuc de la novel·la van ser alguns passatges dedicats al criquet. La resta és bona prosa (marca de la casa irlandesa), una bona història, i subtilesa a l’hora de tractar uns fets històrics, els de l'11-S, davant els quals la novel·la està fracassant una vegada i una altra —l’últim ha estat Don Delillo—, per bé que cada vegada fracassa millor.