Vaig tenir el plaer de conèixer Siri Hustvedt en una de les seves estades a Catalunya, fa uns anys, i el primer que em va cridar l’atenció d’ella —a banda del seu tarannà elegantment expansiu, la seva alçada, els ulls nòrdics i l’harmonia dels seus ossos en moviment— va ser el seu gruix com a persona i escriptora: la sensació que no només s’havia alimentat d’art i literatura, sinó de molta vida. Això ho transmet a “Allò que vaig estimar” (Angle), amb una magnífica traducció de Jordi Martín Lloret. És un dels llibres amb més vida que he llegit els últims anys. La història comença quan l’historiador de l’art Leo Hertzberg queda subjugat per un quadre i en busca l’autor. Al cap de poc entre ell i l’autor sorgirà una profunda amistat, plena de contrastos, que els unirà durant anys, a ells i a les seves dones (Erica, la bonica professora casada amb Leo, i les dues dones del pintor: Lucille, una poeta hermètica, i Violet, antiga model). De sobte, una mort tràgica canvia el món de tots els personatges; paral•lelament, descobrim secrets guardats durant massa anys. Hi ha qui ha dit que “Allò que vaig estimar” és un estudi sobre les relacions humanes i el procés de la creació artística, i jo hi afegiria que és un magnífic retrat dels avatars de l’adolescència, dels vaivens emocionals que no només afecten els joves, sinó els seus entorns. Hustvedt, no sabem si alimentada per algún succés autobiogràfic, com s’ha dit als Estats Units, porta aquests vaivens fins a l’extrem. A diferència de Paul Auster, el seu marit, a l’escriptora l’interessa el teixit de les relacions humanes, amb matisos i subtileses i meandres comparables a Henry James (les històries d’Auster no tenen tant de matís; estan més pendents de si mateixes i de la trama). Però no s’hi valen comparacions, cadascú té el seu món, i gràcies a aquesta magnífica novel•la Hustvedt va demostrar en el seu dia una gran potència narradora. “Saps una cosa, Leo? ”, diu l’Erica al llibre: “Com més intel•ligent ets, més sexi et trobo”. Ho podríem aplicar a Hustvedt i a la majoria d’escriptors, sempre que no l’exhibeixin, la intel•ligència.