Dues bones lectures d’estiu: “Elegia per un americà” (Empúries), i “Allò que vaig estimar” (Angle editorial), de Siri Hustvedt. Segons explica l’autora en una entrevista de Verónica Sánchez Orpella a la revista “Quimera”, “Elegia per un americà” va tenir un procés de gestació més fàcil que “Allò que vaig estimar”: “Vaig començar la novel•la sabent que trigaria un any, l’any que coincidia amb el període de dol per la mort del meu pare. Per això és un llibre molt personal. Tota la part del dietari de Lars és, paraula per paraula, el dietari que va escriure el meu pare”. En canvi, a “Allò que vaig estimar”, l’autora necessitava espai per desenvolupar la història de les dues famílies, incoporar alguna cosa de cultura americana, introduir referències històriques. “És un llibre que vaig trigar molt de temps a escriure (6 anys), sobretot perquè vaig trigar molt de temps a saber cap on encaminar-lo. Amb ell vaig fer el pas cap a una literatura més ambiciosa”. Entre els dos llibres, em quedo, sens dubte, amb “Allò que vaig estimar”. En el proper post explicaré el perquè.