Resultats de la cerca


23/06/2010: El camí del mig

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
LA VIRTUT DEL PUNT MITJÀ

“Quan t'embriaguis, fes-ho sempre a mitges;
la flor mig oberta és més bonica,
les veles a mig desplegar voguen bé les naus
i amb les regnes mig agafades troten els cavalls.

Qui sobrepassa la meitat afegeix angoixes,
Si tot a la nostra vida és agredolç,
Prendre la via del mig és la saviesa.”

LI-MI-AN, poeta xinès

» Veure més

28/09/2009: Per què mentim?

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Per què mentim?
“Cal distingir entre dues classes fonamentals de mentides. Una és la mentida social, que ens pot ser útil per facilitar el nostre tracte amb altres persones. La pitjor classe de mentida és però, l’autoengany, ja que amb aquesta màscara intentem amagar la nostra llibertat, amagar que el que fem i el que som és sempre conseqüència de les nostres decisions.”
JEAN-PAUL SARTRE, filòsof

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Amistat

FRANCESC TORRALBA
“L’amic és, abans de res, un amic de les profunditats. Dos éssers superficials no poden ser amics. (...) Veiem persones que conserven amics de tota la vida per a tota la vida, que es troben una vegada i una altra per conversar, menjar, beure i riure, també per compartir experiències i neguits. Un amic profund és un do del cel, un explorador que ens agafa la mà i ens condueix per grutes, fins aleshores, ignorades”.

» Veure més

05/07/2010: La virtut

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
FRANCESC TORRALBA “Més enllà del principalisme: l’ètica de les virtuts”



“És impossible comprendre la teoria moderna de la
virtut sense comprendre alguna cosa de la història de l'ètica. Els grecs de l’antiguitat (sobretot Sòcrates, Plató i Aristòtil) van fer tres tipus d'aportacions. En primer lloc, es van centrar en les virtuts (trets del caràcter) com a matèria ètica. Per exemple, en la República, Plató descriu les virtuts que fomenten la democràcia, l'oligarquia, la tirania i la meritocràcia. En segon lloc, van analitzar
les virtuts específiques com ara les virtuts cardinals (majors) i entre les quals van situar les següents: el valor, la temprança, la saviesa i la justícia. En tercer lloc, van classificar els tipus de caràcter. Així, per exemple, Aristòtil va classificar els tipus de caràcter en cinc, que anaven de l'home magnànim al monstre moral. Al segle XIII, sant Tomas d’Aquino va portar a terme una síntesi entre l'aristotelisme i la teologia cristiana. Va afegir a les virtuts cardinals les virtuts teològiques, que són la fe, l'esperança i la caritat. Durant la Il•lustració, Kant va intentar deduir la moralitat de la pròpia raó pura. Encara que sant Tomàs afirmava que les veritats
de la moralitat podien ser conegudes per la mera raó, en algunes ocasions es va veure obligat a apel•lar a l'existència i la natura de Déu. En la filosofia moral de Kant, màxim exponent de l'ètica del deure, la persona virtuosa és la que actua conforme a la llei moral, és la persona que obeeix l'imperatiu categòric. No és aquella que
actua per desitjos comuns, ni tan sols pels desitjos propis d'una persona bona, sinó que actua impel•lit per la força del deure que ressona dins del món moral. L'ésser humà és lliure perquè és capaç de ser autònom, és a dir, de regular els seus actes per una llei que està més en enllà de la natura i que impera dins la consciència”.

» Veure més

27/01/2010: Música i inconscient

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


Llegim al llibre “Diez minutos para sentirse zen” (Ed.Paidós) que “la musicoteràpia és una eina molt útil per aconseguir un estat de calma. És per això que s’utilitza amb dones embarassades amb ansietat o nens autistes. No es tracta d’escoltar música. Sinó que tal i com han constat els especialistes hi ha certes notes que amb instruments concrets, o certs tipus de veu que estan dotats de freqüències (entre els 41 Hz i els 300 Hz) que se senten per tot el cos i aporten sensació de calma. Cada freqüència pot aportar una virtut terapèutica concreta. Per exemple, la freqüència de 50 Hz és estimulant mentre que la freqüència de 110 Hz és més aviat relaxant”. “L’instrument més utilitzat en musicoteràpia és el contrabaix però algunes veus també s’usen per la seva qualitat terapèutica”

» Veure més

02/11/2009: La culpa

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
null

LAURA ROJAS MARCOS “El sentiment de culpa” (Aguilar)

“Perdonar-nos a nosaltres mateixos...
És necessari reconèixer els nostres errors, identificar de forma objectiva què hem dit o fet que ens fa sentir culpa. Acceptar que –com a éssers humans- a vegades ens equivoquem, prenem decisions erronies o ferim els nostres éssers estimats forma part d’un dels majors reptes dels éssers humans. Reconèixer els nostres errors desperta sentiments de culpa, angoixa i frustració, però els hem d’afrontar. (...) Per perdonar-nos a nosaltres mateixos hem d’utilitzar una bona dosi de comprensió sobre les nostres conductes; no som éssers perfectes i està en la nostra natualesa cometre errors”.

» Veure més

06/11/2009: Com es fa el talent

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Àngels Navarro, psicòloga i autora del llibre "Entrena la ment" (Ed. Ara Llibres), recomana exercitar el cervell amb 150 exercicis pràctics. En aquest manual, Navarro fa una llista de factors que poden minvar les nostres capacitats. A més de l’estrés, n’hi ha d’altres com:



Usar sempre la mateixa manera de pensar
La mandra
El conformisme però també l’eterna insatisfacció
La depressió
Els desordres d’ansietat
L’immobilisme
La manca de curiositat
El pessimisme
La supèrbia
La manca d’aficions...

» Veure més

11/03/2010: Exercicis de PNL

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
ROBERT DILTS “Com canviar creences amb la PNL”



1. Identificar la persona amb la qual tenim dificultat per comunicar-nos. Visualitzar aquesta persona des de la primera posició i anomenar el tret que fa que la comunicació sigui difícil. Per exemple: rigidesa, insensible, incongruent, negatiu etc...
2. Visualitzar-se a un mateix interactuant. Posar nom al nostre propi comportament en relació amb l’altra persona. Per exemple: inquisitiu, irritat, espantat o disposat, etc...
3. Adonar-se com la nostra forma d’actuar reforça o desencadena el comportament de l’altra persona. ¿Si no hi fóssim tindria les mateixes reaccions?
4. Pensar de quines altres maneres podríem reaccionar davant d’aquella persona ¿Què et fa seguir actuant de la mateixa manera?
5. Mira com et tractes a tu mateix en aquesta relació. Per exemple: enfadat, inquisitiu, creatiu. Adona’t des d’on operen les respostes. ¿En quin sentit la teva resposta a tu mateix és un reflex del que fa l’altra persona?
6. Intercanvia les diferents posicions relacionades amb tu mateix i observa com es tranforma l’expressió de les reaccions.
7. Posa’t en el lloc de l’altra persona ¿Com es veu el teu comportament des d’aquella perspectiva? Des de la perspectiva d’aquesta persona ¿Què necessites o què vols per tu?
8. Adona’t com han canviat les teves reaccions i el teu punt de vista.
9. Continua intercanviant perspectives i possibilitats de resposta fins que sentis que la relació és molt més equilibrada i funcional.

» Veure més