FRANCESC TORRALBA “Més enllà del principalisme: l’ètica de les virtuts”



“És impossible comprendre la teoria moderna de la
virtut sense comprendre alguna cosa de la història de l'ètica. Els grecs de l’antiguitat (sobretot Sòcrates, Plató i Aristòtil) van fer tres tipus d'aportacions. En primer lloc, es van centrar en les virtuts (trets del caràcter) com a matèria ètica. Per exemple, en la República, Plató descriu les virtuts que fomenten la democràcia, l'oligarquia, la tirania i la meritocràcia. En segon lloc, van analitzar
les virtuts específiques com ara les virtuts cardinals (majors) i entre les quals van situar les següents: el valor, la temprança, la saviesa i la justícia. En tercer lloc, van classificar els tipus de caràcter. Així, per exemple, Aristòtil va classificar els tipus de caràcter en cinc, que anaven de l'home magnànim al monstre moral. Al segle XIII, sant Tomas d’Aquino va portar a terme una síntesi entre l'aristotelisme i la teologia cristiana. Va afegir a les virtuts cardinals les virtuts teològiques, que són la fe, l'esperança i la caritat. Durant la Il•lustració, Kant va intentar deduir la moralitat de la pròpia raó pura. Encara que sant Tomàs afirmava que les veritats
de la moralitat podien ser conegudes per la mera raó, en algunes ocasions es va veure obligat a apel•lar a l'existència i la natura de Déu. En la filosofia moral de Kant, màxim exponent de l'ètica del deure, la persona virtuosa és la que actua conforme a la llei moral, és la persona que obeeix l'imperatiu categòric. No és aquella que
actua per desitjos comuns, ni tan sols pels desitjos propis d'una persona bona, sinó que actua impel•lit per la força del deure que ressona dins del món moral. L'ésser humà és lliure perquè és capaç de ser autònom, és a dir, de regular els seus actes per una llei que està més en enllà de la natura i que impera dins la consciència”.


Aforismes
PLATÓ “Si el rostre de la virtut es pogués veure, enamoraria tothom”.
ANTONIO MACHADO “Hi ha dues menes d’homes, els que viuen parlant de les virtuts i els que es limiten a tenir-les”.
CONFUCI “Quan veieu un home savi, penseu a igualar les seves virtuts; quan veieu un home sense virtut, examineu-vos a vosaltres mateixos”
GEORGE BERNARD SHAW “La virtut no consisteix a abstenir-se del vici sinó a no desitjar-lo”.
LOPE DE VEGA “La virtut té en si mateixa totes les coses, i totes li falten a quin no la té”

Bibliografia
Dr. MIQUEL MASGRAU “Què se n’ha fet de la virtut?” Web Masgrau
FRANCESC TORRALBA “Més enllà del principalisme: l’ètica de les virtuts” Web Francesc Torralba
FRANCESC TORRALBA Col•lecció de llibres sobre les virtuts “La sobrietat”, “L’amistat”, “La paciència”, “La compassió”, “El perdó”, “L’esforç”. (Pagès Editors)