FRANCESC TORRALBA “L’art de saber estar sol”.



“Aviat s’identifica algú que freqüenta la soledat. L’aplom, la seriositat i aquella estranya independència de tot el que l’envolta, el fan especialment desitjat. Però en l’experiència de davallar al fons insondable, el solitari viu una sensació que tots els grans solitaris han descrit: és l’experiència de la mancança. El solitari s’adona que li manca quelcom per a ésser ple, que hi ha en ell una carència radical, una falta. (...) La soledat revela que no sóc un ésser ple, sinó indigent; que no sóc autosuficient, sinó dependent; que em manca quelcom que em pertany, però que no està ja en el meu ésser, potser perquè dient-ho a la manera platònica, hi havia estat abans, en un altra existència. Tot verdader solitari és un nostàlgic”.
.

» Text complet