Arxius

Estas veient: juny 2010
Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
DALAI LAMA “L’art de la felicitat”



“Tot i que el dolor i el patiment són fenòmens universals, sovint he tingut la impressió que les persones educades en les cultures orientals tenen una capacitat més gran d’acceptar-los i tolerar-los. Això és degut, en part, a les seves creences, però potser també al fet que el patiment és més visible en les nacions més pobres, com ara l’Índia. La fam, la pobresa, la malaltia i la mort són a la vista de tothom. Quan una persona es posa malalta o es fa vella, no queda marginada ni l’envien a una residència, sinó que es queda a la comunitat i és atesa per la família. Les persones que viuen en contacte directe amb la comunitat no poden negar fàcilment que el patiment forma part de l’existència.
A mesura que la societat occidental va anar adquirint la capacitat de limitar el patiment causat per les condicions extremes de vida, sembla que va perdre l’habilitat d’afrontar-lo. Els estudis dels sociòlegs fan palès que una bona part de la societat occidental moderna tendeix a passar per la vida convençuda que el món és bàsicament un indret agradable, que en general impera la justícia i que tot són bones persones que es mereixen coses bones. Aquestes conviccions ajuden a dur una vida més feliç i sana. Però l’aparició inevitable del patiment mina aquestes creences i provoca crisis greus”
.

» Text complet

29/06/2010: Coneixe't a tu mateix

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
DARIO LOSTADO “La alegria de ser tu mismo”



“Per ser nosaltres mateixos tenim dues opcions: o viure com a persones amb llibertat interior o viure manipulats, aliens a nosaltres mateixos. ¿Com vols conèixer el teu entorn sense conèixe’t a tu mateix? Tampoc coneixeràs bé ni els problemes ni les solucions; i el mal quedarà sense resoldre. Al teu interior hi ha desordre, però no un monstre. No tinguis por d’entrar dins teu, no tinguis por de conèixe’t, de comprendre’t, d’acceptar-te i d’estimar-te.

¿Però com ets pots conèixer?
¿Saps quin és l’objectiu principal de la teva vida? ¿Saps qui ets, què ets, com ets?
¿Quin és el teu desig més profund ara?
¿Quins són els valors més importants per tu?
¿Tens un sentit clar de direcció a la teva vida?
¿Coneixes bé quins són els teus hàbits?
¿Et sents genet o cavall?
¿Et coneixes i et respectes a tu mateix?
¿T’estimes de veritat?
¿Tens necessitat de controlar als altres?
¿Penses que les teves desgràcies i fracassos són culpa teva o dels altres?
¿Esperes que els altres et facin les coses? ¿Necessites l’empenta dels altres per fer les coses?”
.

» Text complet

28/06/2010: Reinventar-se

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Dr. MARIO ALONSO PUIG “Reinventar-se”



“Aquesta és la història d’un pastor, de gallines i cabres, que es va trobar amb una cria d’àguila perduda, i tot i que tenia les àguiles com a enemigues, va sentir llàstima i se la va emportar a casa per criar-la. Quan l’àguila es va fer adulta el pastor la va intentar abandonar al bosc, però cada vegada l'animal el seguia fins a casa; i el pastor va decidir posar l’àguila al corral de les gallines. A poc a poc l’àguila es va habituar a viure com una gallina, fins que un dia un naturalista que passava per allà, va dir-li al pastor que tot i que visqués com una gallina, segur que mantenia dins seu l’esperit de l’àguila. El naturalista va intentar fer volar l’animal diverses vegades, i no ho va aconseguir, fins que van portar l’àguila al lloc on havia nascut, les altes muntanyes, i es va recordar de qui era en realitat, va obrir unes esplèndides ales i es va posar a volar.

Als éssers humans ens passa alguna cosa semblant al que li passa a l’àguila de la història. Ens hem oblidat de qui som en realitat i hem adoptat una nova identitat que, com que no es correspon amb la nostra realitat, ens deixa sempre, tinguem el que tinguem, amb una sensació de buit interior”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JEFFREY A.KOTTLER “Viajar como experiencia transformadora”



“No cal anar a Haití o Madagascar per sentir-se transformat per un viatge. Fer un viatge, fins i tot si es tracta d’un viatge aventurer i no programat, no és garantia que hi haurà un desenvolupament personal significatiu i permanent com a resultat. Simplement amb saltar del llit cada matí d’una determinada manera, amb encarar el dia amb esperit aventurer, amb apropar-se a les persones de manera oberta i flexible i animar-se a fer les coses diferents, és possible aconseguir el desenvolupament personal. Si bé és més fàcil aconseguir-ho durant el viatge, lluny de les influències i restriccions quotidianes, aquests canvis es poden produir en qualsevol altre lloc”.

.

» Text complet

23/06/2010: El camí del mig

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
LA VIRTUT DEL PUNT MITJÀ

“Quan t'embriaguis, fes-ho sempre a mitges;
la flor mig oberta és més bonica,
les veles a mig desplegar voguen bé les naus
i amb les regnes mig agafades troten els cavalls.

Qui sobrepassa la meitat afegeix angoixes,
Si tot a la nostra vida és agredolç,
Prendre la via del mig és la saviesa.”

LI-MI-AN, poeta xinès

.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
SERGE KAHILI KING “Els set principis teòrics de l’Ho’oponopono”



• La creença que nosaltres creem la nostra realitat, per tant, som responsables del que passa al nostre món.
• La nostra ment està feta d’un Conscient, d’un Supraconscient i d’un Subconscient al que molts identifiquen amb el Nen Interior, aquest nen vol ser feliç, i sentir-se estimat i protegit. L’ho’oponopono treballa en la correcció de la visió i la creació d’aquest Nen Interior que sovint ens vol sabotejar
• Hi ha una divinitat amb un poder molt superior al nostre i que ens estima incondicionalment.
• Hem d’estar disposats a deixar tot en mans d’aquesta divinitat perquè sani els nostres records, sentiments i creences.
.

» Text complet

21/06/2010: El nostre llegat

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MERCÈ CONANGLA & JAUME SOLER “Corazón que siente, ojos que ven”



“Quantes persones viuen sempre endeutades! Les seves 650 mil hores no els pertanyen. Estan hipotecades. Són part del pagament a qui els ha portat al món, a qui els ha cuidat, alimentat, ajudat; a la seva parella, al seu amic... o com a mínim així s’ho han intentat creure. Hi ha deutes que generen interessos tan alts que no es poden pagar en tota una vida. Els creditors s’encarreguen de recordar-ho. El fet de no pagar suposa un increment d’interès i una sanció en forma de sentiment de culpa.
No ens hauríem de ficar en el destí dels altres. La no implicació, que de cap manera suposa desinterès, és una forma de respecte, una estratègia preventiva de conflictes i una forma de no generar deutes emocionals.
Viure dependent de l’energia subministrada per altres és poc intel•ligent”
.

» Text complet

18/06/2010: Joe Dispenza

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Fa una mica més de 20 anys Joe Dispenza va ser atropellat per un tot terreny quan participava en un triatló. Els metges li van indicar que calia operar-lo perque trenia la medul•la lesionada i es podria quedar paralitzat en qualsevol moment. Dispenza, que era quiropràctic, sabia molt bé que podia suposar una discapacitat permanent, i va decidir que intentaria ajudar al seu cos a que es recuperes de manera natural. Va utilitzar l’autohipnosis, meditació, una dieta i exercicis a l’aigua. Es va recuperar totalment en un temps rècord i va decidir aprofundir en el tema.



Durant 8 anys, va estudiar remissions espontànees de les malalties, i els resultats el van sorprendre tant que va deicidir tornar a la universitat per intentar explicar científicament el que havia descobert: el poder del nostre cervell com a director executiu del cos
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JORDI PIGEM “Bona crisi”



“L’arquitecte William McDonough aspira a dissenyar edificis que siguin com un arbre i ciutats que siguin com un bosc (no és gens fàcil, però el seu projecte per a la ciutat xinesa de Liu Zhou fa més d’una passa en aquesta direcció). Com assenyala McDonough, què podria superar l’eficiència i l’elegància d’una arbre, que produeix oxigen i sucres complexos, absorbeix diòxid de carboni, fixa nitrogen, acumula energia solar, destil•la aigua, crea un microclima, canvia de color amb les estacions i es reprodueix sol? Mc Donoughi Braungart, proposen dissenyar vehicles que no només tinguin emissions zero, que generin emissions positives i efectes beneficiosos per l’ecosistema. Els dissenyadors afirmen que si el disseny parés més atenció al conjunt de la xarxa de la vida, i no tan sols als humans, el seu propòsit canviaria radicalment”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Cinc antídots contra la intoxicació:

• Apagar el televisor quan siguem a casa.
• Desconnectar el telèfon mòbil unes quantes hores al dia.
• Introduir filtres per al correu electrònic.
• Fer 'dejunis' d'informació o 'migdiades' lluny de l’ordinador.
• Evitar els mitjans amb un excés de publicitat.

DAVID SHENK, periodista



.

» Text complet

14/06/2010: Millorar l'autoestima

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
LOUIS L. HAY “Ámate y cambiarás tu vida”



“Deu punts per millorar l’autoestima:
1. No et critiquis, perquè quan et critiques els teus canvis són negatius. Quan t’acceptes, els teus canvis són positius. Les crítiques no canvien res, accepta’t tal com ets.

2. No et facis por a tu mateix. Deixa d’espantar-te dels teus pensaments. Busca una imatge mental que t’agradi i substitueix el teu pensament negatiu per una imatge de plaer.

3. Sigues amable i pacient amb tu mateix, tingues paciència mentre aprens noves formes de pensar i canvies vells hàbits de conducta. Tracta’t com si fossis algú a qui realment estimes.

4. Sigues amable amb la teva ment. L’odi cap a un mateix és només odi als propis pensaments. No t’odiïs ni et facis mal per tenir aquests pensaments, estima’ t a tu mateix canviant-los suaument.

5. Elogia’t. La crítica destrueix l’esperit i l’energia interna. L’elogi i la valoració el construeixen. Elogia’t tot el que puguis. Reconeix el que fas bé en cada petita cosa.

6. Dóna’t suport a tu mateix. Busca amics i permet que t’ajudin. Ser fort és saber demanar ajuda quan es necessita. Aprèn a demanar perquè els altres puguin aprendre .

7. Estima la teva negativitat. Reconeix que l’has creat per cobrir una necessitat. Ara estàs trobant maneres noves i positives de cobrir aquestes necessitats. Pots deixar marxar amb amor, els teus vells patrons negatius.

8. Cuida el teu cos, aprèn sobre nutrició ¿Quina mena d’aliments necessita el teu cos per tenir la màxima energia i vitalitat? Busca quin tipus d’exercici et pot afavorir, busca temps per descansar i relaxar-te. Estima el temple en què vius.

9. Utilitza el mirall. Mira sovint dins els teus ulls. Expressa el teu creixent sentiment d’amor cap a tu mateix mirant-te al mirall. Parla als teus pares mirant-te al mirall. Perdona’ls també. Com a mínim una vegada al dia diga’t “T’estimo, t’estimo tal com ets”.

10. Estima’t, fes-ho ara. No esperis que les coses et vagin millor, que et trobis bé, que tinguis parella, feina o que t’hagis aprimat. Comença ara i fes-ho el millor que puguis”

.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
BORIS CYRULNIK “Los patitos feos”



“La resiliència és l’art de navegar en els torrents. Un trauma ha trastornat al ferit i l’ha orientat en una direcció en la que li hauria agradat no anar. Tot i així, i com que ha caigut en un corrent que l’arrossega i el porta cap a una col•lecció de cops, el resilient ha de fer una crida als recursos interns que es troben impregnats a la seva memòria, ha de barallar-se per no deixar-se arrossegar pel pendent natural dels traumes que l’impulsen a córrer món i anar de cop en cop fins el moment en el que una mà estesa li ofereixi un recurs extern, una relació afectiva o una institució social o cultural que li permeti sortir-se’n. En aquesta metàfora de l’art de navegar en els torrents, l’adquisició de recursos interns ha donat al resilient la confiança i l’alegria que el caracteritzen”.
.

» Text complet

07/06/2010: Fluir amb emocions

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
Dr. MIQUEL MASGRAU “Les emocions segons la tradició xinesa”



“En el nostre temps hi ha un bon nombre de persones amb una vida psíquica dominada per les emocions, i una de les més tòxiques és la por, en forma d’angoixa o d’ansietat crònica. També hi ha qui no deixa de lamentar-se per un fet passat, d’una pèrdua no superada o d’una decisió equivocada. (...) Davant d’aquesta confusió emocional del nostre temps, la filosofia xinesa, i la medicina en ella inspirada, ofereix el mitjà de retornar les coses al seu lloc mitjançant la pacificació de la ment. El gran problema de les emocions és que trastornen la ment, i en aquest espai, mai es podrà trobar un equilibri. Són com partícules que l’agitació de la ment manté contínuament en suspensió; en lloc de voler calmar-les una per una, és molt útil pacificar la ment, perquè les emocions ocupin el lloc que els correspon, que és la base de la vida psíquica”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
ISABEL LARRABURU “La negociació que fa possible la convivència”



“Existeixen tres maneres de negociar:
- La competitiva: el problema és planteja amb manca de recursos, amb poques sortides. Per aquesta raó hi ha d’haver un guanyador i un perdedor. Si un ha de ser el guanyador, utilitzarà tot el seu poder sense miraments perque així sigui. La tàctica pot incloure manipulació, amagar la veritat, no admetre errors i enviar missatges agressius verbals i no verbals. El risc d’aquest enfoc és que no acostuma a portar a la millor solució i s’obté un triomf a curt termini amb un preu força alt.

- La complaent: en aquest cas una part o les dues no saben defensar els seus drets, no és assertiva. No s’afronten els problemes de la relació amb la falsa idea de mantenir la pau i per por a la perturbació psicològica que això suposa. Les dues parts queden decebudes. Això condueix a evitar els temes conflictius o a que un dels dos cedeixi sempre.

- La col•laboradora: en aquest cas prevaleix el respecte mutu. Es traballa com equip tant per evitar conflictes innecessaris com per arribar a acords mutuament satisfactoris en conflictes reals. Ningú desitja imposar els seus desitjos a l’altre. Es persegueix el guanyar-guanyar. Jo guanyo i tu també guanyes. Amb això es maximitzem els guanys i es minimitzen els costos per cadascú i per la relació.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MÍRIAM SUBIRANA “Cómplices”



“Necessitem tenir la valentia de deixar anar els nostres aferraments en el terreny mental i emocional. Es tracta d’enfortir la valentia de mantenir el nostre desaferrament, sobretot quan les pressions externes (generalment altres persones) i les forces internes (els nostres hàbits personals) ens conviden a agafar-nos, a dependre i a aferrar-nos altra vegada.
Alliberar-se de patir no s’aconsegueix amb el desig de ser lliure, que és una forma d’aferrar-se a un concepte de llibertat. La llibertat arriba quan poses fi a l’aferrament. Implica deslligar-se o deixar d’identificar-se amb la imatge de l’objecte a què una persona s’aferra (per objecte em refereixo a alguna cosa externa, coses, persones i llocs o bé a alguna cosa interna, com idees, creences o records).
Quan aprens a deixar-te anar, t’adones que ets en el camí de la verdadera llibertat. Quan una persona deixa de dependre, es troba en un espai obert, un espai interior sense fronteres, sense límits, sense objectes. En aquest espai hi ha pau. La persona és conscient de la connexió entre totes les coses”.
.

» Text complet

01/06/2010: Somnis

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
CONSUELO BAREA “Somnis que es repeteixen”



“A mesura que recullis somnis en el diari observaràs que alguns s’assemblen molt, tenen ambients semblants, hi sents les mateixes emocions, hi ha petits detalls que es repeteixen gairebé igual, actues gairebé de la mateixa manera davant de situacions semblants etc... Aquests somnis formen un bloc temàtic de somnis.
Els somnis són un regal de l’evolució. Apareixen amb els mamífers i la seva finalitat és la resolució de conflictes. Quan un problema no l’hem resolt, quan no hem acabat de pair una situació, tot i que sigui del passat i ja no es pugui canviar a la realitat, quan no hem acceptat o integrat parts de nosaltres mateixos, quan no permetem que aflori un desig, els somnis ens presenten tot això en forma d’històries increïbles en què ens enfrontem al conflicte una vegada i una altra sense resoldre’l. El somni busca la totalitat, intenta dissenyar un guió complet i satisfactori”
.

» Text complet