Arxius

Estas veient: maig 2010

31/05/2010: Tot em surt malament

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
DR. MARIO ALONSO PUIG “Reinventar-se”



“M’agradaria que veiéssim la nostra personalitat, la nostra identitat, no com una estructura rígida i definida, sinó com un procés dinàmic. Si la personalitat és un procés dinàmic, hi ha d’haver certes forces que la vagin creant, certes forces que li donin estabilitat i també certes forces que puguin alterar-la. Comprendre aquest joc de forces és important si ens volem obrir a un procés de canvi personal”
(...)
“Les persones no som conscients de la importància que té tot allò que segueix al verb “ser”, perquè és a partir d’aquest verb que construïm molt del que configura la nostra personalitat. El que seria lògic seria que ens adonéssim que el nostre autoretrat és una simple descripció que hem fet de nosaltres mateixos, però que som molt més que això”
.

» Text complet

28/05/2010: Facioteràpia

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JULIAN GABARRE“El rostro y la personalidad” (Edicions Flumen)



“El rostre és funcional i estratègicament un component fonamental de l’organisme: primerament és la zona on s’agrupen els instruments vitals de percepció i expressió: els ulls, el nas, la boca i les orelles (receptors sensorials). És la porta d’entrada i sortida del nostre interior i dels mecanismes de racionalització: percepció i expressió. Però a més, al rostre és on es focalitzen més que en qualsevol altra part del cos les interaccions organisme/entorn. El rostre ens dóna informació sobre la nostra identitat individual (sexe masculí o femení, raça, judicis d’edat –joventut i vellesa- similitud, i estètica), els nostres desitjos i estats emocionals (temor, valentia, ira, enuig, fàstic, tristesa, alegria...)”
.

» Text complet

27/05/2010: Amistat entre animals

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
KARINE LOU MATIGNON “Emociones animales”



“Un mico s’apropa a una jove gasela, la pren en els seus braços, juga amb ella, i el petit animal no lluita, sembla fascinat i sotmès; i després d’un sol cop, el mono la mata, esquartera el seu crani per menjar-se el cervell. El mateix passa amb un lleopard que caça a un babuí, l’immobilitza sense violència. El simi, completament tranquil, li ofereix el seu coll sense ni tan sols intentar fugir. Aquestes dues observacions de l’etòleg Boris Cyrulnik no són excepcionals, són fets freqüents i que corroboren la teoria de determinats investigadors: el fascinant encant del predador impedeix que la presa senti dolor. En resum, un mecanisme d’adaptació els permet morir sense patiment, alguna cosa que es pot veure també en la clínica humana”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


«L'home, diuen, és un animal racional. No sé però per què no s'ha dit que és, sobretot, un animal afectiu o sentimental. Justament el que ens diferencia dels altres animals és més el sentiment que no pas la raó. Més vegades he vist rumiar un gat que no riure o plorar. Potser plori o rigui per dins, però per dins potser també el cranc resolgui equacions de segon grau.»

MIGUEL DE UNAMUNO
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
SUN-TZU “L’art de la guerra”



“Llanceu el vostre exercit a una posició sense sortida i preferirà la mort a la desfeta. Si els homes estan disposats a morir, de què no seran capaços? Oficials i soldats faran el seu màxim esforç. Si es troben en una situació desesperada no tindran por; si no tenen escapatòria es mantindran ferms. Si han penetrat profundament en territori enemic estaran més units, i, com queno tindran altra alternativa, lluitaran.
Per això estaran alerta sense que els ho recomaneu, faran la vostra voluntat sense que els ho demaneu, us seran fidels sense que els vigileu, faran la seva obligació sense que els ho ordeneu”
.

» Text complet

25/05/2010: L'espai propi

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


«El nostre temps en el món és limitat, i per tant no l’hem de malgastar vivint la vida d’algú altre. Per això no ens hem de deixar atrapar pel dogma, cosa que vol dir viure segons les creences d’altres persones. No hem de permetre que el soroll de les opinions alienes ofegui la nostra pròpia veu interior. El més important és tenir el valor de seguir el nostre cor i la nostra intuició, que saben què és el que volem ser de veritat. Tota la resta és secundari.»

STEVE JOBS, FUNDADOR D’APPLE
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


Darío Lostado és filòsof, teòleg, psicòleg i escriptor, la seva vida va fer un tomb quan va conèixer el mestre Antoni Blay Fontcuberta i llavors va descobrir que som molt més del que creiem ser, el jo profund, que no es pot expressar amb paraules, sinó que s’ha de sentir. Des de llavors fa tallers, seminaris i nombroses conferències del desvetllament de la consciència, del desenvolupament de la ment i de les Relacions Humanes, l’Amor a la Veritat i la Vida Plena. Ha publicat més de 20 obres entre les quals hi ha “Ser feliz contigo mismo”, “Atrévete a ser libre” i “Despertar a la conciencia día a día”. .

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
RAFAEL BIZQUERRA “Com augmentar la tolerància a la frustració”



En primer lloc s’ha de prendre consciència del propi estat emocional. A través de situacions simulades, reconèixer que estic davant d’una frustració. Això significa analitzar els pensaments, ser conscient quan passa alguna cosa que molesta, quan les coses no surten com desitges.
No es tracta de fer persones frustrades ni contentes davant de qualsevol situació, no s’ha de confondre frustració amb sadomasoquisme, sinó de buscar un difícil equilibri davant la inevitabilitat de la frustració. Pot ser tan negativa una infància sense frustracions com una infància amb excessives frustracions.
En la recerca d’un equilibri, convé reconèixer que no poder anar a jugar una tarda amb els amics és molt diferent de no poder-hi jugar durant un mes. L’equilibri és l’òptim per facilitar el pas del principi de plaer al principi de realitat”.
.

» Text complet

20/05/2010: Els mailentesos

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


“Una cosa molt perillosa en l'univers dels e-mails són els reenviaments. Abans de clicar sobre l’opció REENVIAR convé assegurar-nos bé que el missatge es dirigeix a la persona que volem, ja que de vegades n'hi ha prou amb teclejar les primeres lletres perquè el programa ens escrigui l'adreça completa. O potser tenim contactes amb el mateix nom o amb adreces semblants. I una vegada que ho envies, ja no hi ha volta enrere. Les reexpedicions donen lloc a mailentesos especialment quan el text adjunt té diverses converses i no ens adonem que entre tota aquesta informació pot haver-hi algun detall que no ens interessa revelar a una de les persones. Per aquest mateix motiu, abans d'enviar un missatge hem de pensar que no podrem controlar el que passi amb la informació a partir d'aquest moment. La persona que rep el missatge, per exemple, el pot reenviar a altres persones que no desitges.”

ESTHER SANZ, editora
.

» Text complet

19/05/2010: L'autosabotatge

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JUNA ALBERT “Autosabotatge”



“El nostre cervell va començar amb el cervell reptilià, i en el procés evolutiu s’hi va afegir el cervell on hi ha les emocions, el límbic, que compartim amb tots els mamífers, i el reptilià i el límbic estan acoblats. Hi ha una tercera capa que tenen també alguns mamífers superiors i els humans, i dins aquesta tercera capa, en el cas dels humans, hi tenim el que és el lòbul prefrontal, que forma part del còrtex; aquí és on resideix per nosaltres la consciència, el fet de poder-nos aturar, no reaccionar i poder decidir la resposta que donem, on hi ha també el pensament, la capacitat de judici i de fer anàlisis. Però les emocions són al límbic, on no hi ha anàlisis ni judicis; parlen un llenguatge de metàfores i símbols. I és aquí també on hi ha les nostres creences limitadores, allò que ens van dir de petits, però no teníem eines per dir que no ho volíem i se’ns va quedar gravat en el subconscient, en el límbic, que no entén el pensament ni les anàlisis”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY, El Petit Príncep



“Conec un planeta on hi ha un senyor de color vermell fosc. No ha olorat mai cap flor. No ha mirat mai cap estrella. No ha estimat mai ningú. No ha fet mai cap altra cosa que sumes. I tot el dia repeteix igual que tu: «Sóc un home seriós! Sóc un home seriós!, i amb això s’infla tot d’orgull. Però no és cap home, és un bolet!”


.

» Text complet

17/05/2010: Com donar el condol

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JOSEP MARIA FERICGLA “Una visió humanista de la mort”



“Cada vegada que algú mor en alguns països nòrdics, els familiars directes i els amics íntims del finat es vesteixen luxosament i es reuneixen a casa del difunt. A vegades, arriben a ser desenes de persones i estaran un o diversos dies allotjats a la casa o a les proximitats del domicili. La reunió comença amb gravetat, entre plors i tristesa. Es parla del mort, de la seva existència, del que havia despertat en cadascun dels assistents. Poc després es fa un gran banquet funerari. Al principi els comensals estan desolats i molt seriosos, però a mesura que passa el temps comença una certa eufòria, i es neteja el passat respecte a la mort, i també entre els vius. Els joves assistents descobreixen que s’agraden i queden per noves cites. Els adults parlen de projectes i d’incipients negocis familiars. El dol acaba en una festa alegre que porta a noves relacions nupcials i a noves formes de contracte familiar. És així, com, de manera natural, la mort dóna pas a la vida a través del ritual de la celebració funerària”.
.

» Text complet

14/05/2010: Les flors de Bach

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


Les 38 essències florals:
PER QUI SE SENT SOL:
-Heather
-Impatiens
-Water violet
PER LA SOBREPREOCUPACIÓ:
-Vine
-Servain
-Beech
-Chicory
-Rock Water
PER LA HIPERSENSIBILITAT:
-Holly
-Centaury
-Agrimony
-Walnut.
PER LA INCERTESA:
-Hornbean
-Gorse
-Gentian
-Sclerantus
-Wild Oat
-Cerato
PEL DESÀNIM O LA DESESPERACIÓ:
-Larch
-OaK
-Crab Apple
-Star of Bethlehem
-Wilow
-Elm
-Pine
-Sweet Chesnut
QUAN FALTA INTERÈS PEL PRESENT:
-Olive
-White Chesnut
-Wild Rose
-Honeysuckle
-Chesnut Bud
-Clematis
-Mustard
PER LES DIFERENTS PORS:
-Mimulus
-Red Chesnut
-Cherry Plum
-Rock Rose
-Aspen .

» Text complet

13/05/2010: Treballar la rigidesa

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
RAFAEL SANTANDREU “L’art de fluir sense crispar-se”



1.Acceptar els canvis. Darrera la rigidesa acostuma a haver-hi una resistència al canvi. La flexibilitat implica saber canviar amb els temps, sense quedar estancat en el que és conegut. Per aquesta raó, res millor que autoreceptar-se el canvi. Per exemple, proposar-se variar cada any com a mínim una faceta de la nostra vida.
2.Buscar alternatives. Un exercici per guanyar capacitat de resolució de problemes és buscar, davant d’una situació difícil, cinc solucions diferents. Es tria la més adequada i es deixen les altres a la reserva.
3.Tolerar emocions poc agradables. Les tradicions meditatives d’Orient i Occident recalquen la conveniència d’acceptar les emocions desagradables sense defugir-les. Si estem disposats a experimentar-les veurem que flueixen sense estancar-se i ens permeten estar a gust.
4.La paciència. Quan ens trobem en una situació desagradable d’espera, enuig o frustració, recuperem la modèstia de ser pacient.
5.La negociació. És l’eina més eficaç per entendre’s en situacions difícils. Es basa en la idea de renunciar a alguna part de les pretensions per satisfer les de l’altre i a la inversa. I un dels seus elements clau és la reparació: sempre es pot solucionar una falta trobant una fórmula de reparació.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
LUIGI ANOLLI “L’Optimisme”



“La síndrome de Poliana (d’una famosa pel•lícula de Walt Disney dels anys 70) consisteix en percebre, recordar i comunicar de forma selectiva només aquells aspectes positius de les situacions, ignorant aquells negatius o problemàtics. Si passa alguna cosa negativa, aquest esdeveniment és interpretat i relegit de manera optimista. Es té la convicció arrelada que tot anirà bé en el futur, que cada problema es resoldrà i cada dificultat se superarà. La creença final és que és possible crear un paradís terrenal. Aquesta selectivitat unidireccional, excessivament optimista, condueix a una distorsió sistemàtica de la realitat i a una interpretació ingenua de les situacions. Qui pateix la síndrome de Poliana rebutja considerar la complexitat de les coses i les dificultats que ha d’afrontar, i acaba convertint-se en un inadaptat”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
STUART BROWN & CRISTOPHER VAUGHAN “!A Jugar!” (Urano)



“No hi ha una única i senzilla recepta per recuperar les ganes de jugar en la nostra vida i a la feina. No pots dir-li a tothom que jugui dues vegades a l’Scrabble, visiti Venecia i intenti moure el nas, tot i que aquesta fórmula no estaria malament per començar. Però existeixen formes de recuperar les ganes de jugar. L’activitat física –qualsevol mena de moviment- ens ajuda a superar les defenses mentals que construïm. Jugar amb animals de companyia o nens ens permet superar els impulsos autocensuradors que ens impedeixen jugar, i també és efectiu veure imatges d’animals jugant. Però totes aquestes són solucions a curt termini. Per recuperar realment les ganes de jugar a la teva vida has de viatjar al passat per descobrir unes vies pel joc que funcionin en el present. Això ho pots fer rememorant tot el teu historial de joc o simplement recordant alguna cosa que vas fer en el passat i et va fer perdre la noció del temps. La teva missió és trobar quines activitats et poden permetre reviure aquella sensació”
.

» Text complet

10/05/2010: La clau mestra

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


“Una llagosta, quan va a parar a una part seca de la superfície de les roques, no té el instint ni prou energies per tornar a l’aigua, sinó que simplement espera que el mar torni cap a ella. Si el mar no arriba, la llagosta es queda allà on és i es mor, encara que amb només un petit esforç hauria estat prou per arribar a les ones, que potser són a menys d’un metre de distància. El món és ple de llagostes humanes. Persones encallades sobre les roques de la indecisió i la dilació que, en lloc d’utilitzar les seves pròpies energies, es queden esperant que una gran onada de bona sort se les endugui flotant o les torni al mar.”

ORISON SWETT MARDEN, precursor de l’autoajuda
.

» Text complet

07/05/2010: Alt rendiment

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure


“Un equip de futbol, va ser el centre del món. I quin és el secret? Es preguntava tothom…El futbol més bonic? La velocitat? El control? Anar sempre a l’atac? Buscar sempre el gol? És el joc en equip? No serà la humilitat?
Sense protagonistes, ni cap divinitat.
La feina ben feta! Qui no ho recorda? Una cosa molt nostra, en els moments de les glòries.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol, tot és posible, escribia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí… des d’aquí, universals.
La Ruscalleda, a la cullera. A la ploma, el Monzó. Tu amb el teu martell. Jo, amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina, és la nostra creativitat.
Són les ganes, treballar fort, l’expert company, és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Si fem les coses com nosaltres sabem... hi ha res impossible? Qué no aconseguirem?
I el que facin els altres... tan se val! La feina ben feta no té fronteres ni té rival”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
DANIEL GABARRÓ “Descoberta interior”



“Parla amb el teu inconscient. Agraeix-li, de tot cor, la feina que has fet per a tu.
T’ha protegit de coses que consideraves perilloses, t’ha fet oblidar coses que consideraves desagradables, ha evitat que fessis certes coses per tenir cura de tu... Agraeix-li. Fa anys que té cura de tu. Digues-li, però, que a partir d’ara tu decideixes dirigir la teva pròpia vida. Digues-li ara que ja no ets un infant i que pots decidir els perills que abordes. Digues-li que tens ganes de ser lliure, de viure la teva pròpia vida lliurement i que vols que t’ajudi a fer-ho. Digues-li que posi tota la seva energia a ajudar-te a ser més lliure, a mirar la realitat tal com és. Digues-li que no vols viure només “moments roses” de la vida, sinó TOTA la vida i que tens prou força per fer-ho, que el que necessites és que ell t’ajudi en tot moment a viure el que hi hagi, però que no cal que et protegeixi més, que vols viure la realitat, sigui quina sigui..
Et recomano que parlis amb el teu inconscient com si estiguessis dialogant, de forma sincera i amb paraules senzilles”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MITCH ALBOM “Martes con mi viejo profesor “



“Els metges de Morrie calculaven que li quedaven dos anys de vida (diagnostica de ELA: esclerosi lateral amiotròfica). Morrie sabia que era menys temps. Però el meu vell professor havia pres una decisió profunda, una decisió que havia començat a forjar des de el dia que va sortir de la consulta del seu metge amb una espasa suspesa sobre el cap ¿Em consumiré i desapareixeré, o trauré el màxim partit possible del temps que em queda? S’havia demanat. No estava disposat a consumir-se. No estava disposat a avergonyir-se de morir. Per contra, faria de la mort el seu projecte final, el centre dels seus dies. Com que tothom havia de morir algun dia, ell podria ser molt valuós. Podria ser matèria d’investigació. Un llibre de text humà. “Estudieu-me en la meva mort lenta i pacient. Observeu el que em passa. Apreneu amb mi. Morrie estava decidit a creuar aquest pont definitiu entre la vida i la mort i narrar el seu viatge”. .

» Text complet