Arxius

Estas veient: desembre 2009
Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
THORWALD DETHLEFSEN & RUDIGER DAHLKE “La enfermedad como camino”



“El cos ha d’experimentar el que l’individu no ha assumit amb la ment. Per exemple, una persona que no s’atreveix a reconèixer que en realitat està desitjant arrancar-se la pell, és a dir trencar l’embolcall del que és qüotidià, i el desig inconscient, per tal de donar-se a conèixer, es plasma al cos, utilitzant com a símptoma una erupció. Amb l’erupció com a pretext, l’individu s’atreveix finalment a expressar en veu alta el seu desig:”M’arracaria la pell!”. I és que ara ja té una causa física i això és una cosa que avui en dia tothom es pren seriosament. O en el cas de l’empleada que no s’atreveix a reconèixer ni davant d’ella mateixa ni del cap que està fins als nassos i que li agradaria quedar-se a casa un parell de dies; trasladada al terreny físic, la congestió nassal s’accepta sense dificultat i condueix al resultat desitjat”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
ECKHART TOLLE “El poder de l’ara”



“Si som observadors ens podrem adonar que a la natura tot flueix sense esforç, trobant amb naturalitat el camí de la menor resistència. D’aquesta manera és com funciona la intel•ligència de la naturalesa. El vent no intenta bufar; bufa, la pluja no intenta caure, cau, aquesta és la seva naturalesa intrínseca i es lliuren amb facilitat i confiança a permetre que la seva naturalesa es manifesti. Els éssers humans també som part de la naturalesa, però ens costa més fluir, harmonitzar-nos amb l’entorn i buscar el camí de la menor resistència”

.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
VINYET MIRABENT & ELENA RICART “Adopció i escola”



“Els nens en adopció que han aconseguit un cert grau de diferenciació són molt sensibles a les noves separacions: les viuen com una possibilitat d’abandonament i aquest sentiment no desapareix fins que han pogut integrar amb solidesa la vinculació amb els seus pares i la seguretat que els volen. Podriem fer el paral•lelisme i pensar que aquestes reaccions amb el començament de l’escola o de la llar d’infants també són freqüents en els nens que han nascut en família, però volem subratllar que hi ha una diferència: en aquests, el sentiment és fruit d’una fantasia, no d’una realitat com la que han viscut els nens en adopció”
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
ALLAN PERCY, coach

Dibuix vuitcentista sobre el tió.

“Quan es preveu una reunió familiar amb persones conflictives, una solució és que l’amfitrió, o fins i tot un dels convidats, prepari un «full de ruta» que canalitzi l’atenció del grup. Hi ha molts recursos per harmonitzar els diferents caràcters i evitar les discussions: des d’explicar una història prou divertida per captar l’atenció de tothom, fins a proposar un joc on tots hi puguin participar, o bé evocar records que despertin sensacions agradables en els convidats. Al final, l’objectiu és que les persones se sentin acollides i partícips per igual d’una celebració grupal. Per tant, no s’hauria de posar sobre la taula cap qüestió que creï divisió o diferències entre uns i altres”.
.

» Text complet

23/12/2009: Teràpia Gestalt

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MIREIA DARDER “La roda de les polaritats” Revista Mentesana.

Fritz Perls, creador de la teràpia Gestalt

“La nostra identitat està feta de diferents elements, alguns d’ells aparentment contradictoris, que ens permeten respondre a les diferents situacions de la nostra vida. Aquests elements a la vegada ens creen conflicte, perque poden aparèixer com a contradictoris per nosaltres. Davant d’un ascens a la feina, per exemple, podem sentir alegria, però també por i inseguretat. Segons la Gestalt el conflicte apareix quan intentem ser només d’una manera, quan pensem que davant de l’ascens, hauriem d’estar contents i no espantats. (...) Com més polaritats reconegui, més fàcil serà adaptar-me a les circumstàncies”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
OSHO “Creure en l’impossible abans d’esmorzar”



“Encara que tu no ho sàpigues, la vida, en ella mateixa, és una tremenda acceptació. ¿Has acceptat absolutament els teus ulls? ¿Has acceptat absolutament el teu cos? ¿Has acceptat absolutament la teva situació a la vida? Aquesta idea d’acceptació absoluta que t’han imposat et fa infeliç, perquè t’obliga a comparar. Sempre hi ha algú que té uns ulls més bonics, un cos més fort, o que és més culte. Sempre et sents inferior, i aquesta inferioritat et rosega el cor. Cada vegada ets més infeliç, però el cert és que tu mateix ho has provocat. No hi ha necessitat de comparar, perquè no hi ha ningú amb qui et puguis comparar. Ets un individu únic. Siguis el que siguis, és el que l’existència vol que siguis. Disfruta-ho (...) Quan el cor comença a disfrutar amb el que ets, la vida es converteix en una celebració.” .

» Text complet

18/12/2009: Carta al meu fill

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
CHARLES DICKENS, carta escrita a Londres l’octubre de 1868



“Estimat fill:
T'aconsello que et proposis amb ferma determinació fer-ho tot de la millor manera possible. No t'aprofitis de ningú en cap ocasió, i no siguis mai dur amb els que estan sota la teva força. Procura fer amb els altres el que voldries que ells fessin amb tu, i no et desanimis si de vegades deixen de fer-ho (…) Confio que puguis dir sempre a la teva vida que has tingut un pare afectuós que t'ha estimat.”

.

» Text complet

17/12/2009: El ioga dels nens

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JULIAN PERAGÓN “Ioga per nens”



“Posem un exemple de classe adaptada a nens d’uns 8 anys. Una vegada a la sala els dóno una bosseta de sorra perque se la posin al cap. Per cert, els objectes, bossetes, pilotes, cordes tenen un sabor gairebé màgic pel nen. Amb la bosseta al cap es tracta de passejar per la sala en totes direccions sense que caigui. En realitat el nostre objecte és treballar la verticalitat perque instintivament la columna s’estira per poder mantenir la bosseta de sorra. Podem anar més lents o més ràpids, donar voltes, jugar a agafar. Segurament amb això investigaran el que és la projecció del cap i les cervicals”.
.

» Text complet

16/12/2009: Les 48 del poder

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MAQUIAVEL, El príncep



“Les injustícies s’han de fer totes a la vegada per tal que el mal duri poc i s’oblidi abans. En canvi, els favors s’han de fer a poc a poc amb la finalitat que s’aprecïin millor (…) El príncep ha d’executar a través d’altres les mesures que li comportaran l’odi del poble, i administrar personalment aquelles que li reportaran el favor dels seus súbdits.”


.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
IOLANDA BATALLÉ, escriptora i editora



“La memòria no és només recordar un moment i una vivència determinada, sinó també recordar com ens sentíem quan ho estàvem vivint. Tenint en compte que el pas del temps és inexorable per a tothom, recordar ens fa sentir joves una altra vegada i, per tant, ens transporta a la força i la frescor que teníem en una altra època, quan estàvem disposats a viure noves experiències.”


.

» Text complet

14/12/2009: Lleugers d'equipatge

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MARIO ALONSO “Tres senzilles frases per obrir-se al món”.



“En les relacions personals ens compliquem moltes vegades la vida. Tres senzilles paraules ens poden obrir totes les portes:
- Per favor: no és simplement l’ús de la paraula, és tendresa, amabilitat, afecta i simpatia que van units a l’expressió.
- Gràcies: l’agraïment cap a nosaltres mateixos i cap als altres redueix la hipertensió arterial i millora l’insomni.
- Ho sento: tots ens equivoquem, però la clau és corregir aquest error, no castigar-lo. Ho sento és un sistema de correcció, no de castig. Ho sento va associat a un perdona’m”.
.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
EURORDIS (Organització Europea per a les Malalties Rares) “Malalties rares, el coneixement d’aquesta prioritat de la salut pública”



“El desert psicològic és especialment dolorós per a pacients i pares. No només tu –o el teu fill o un membre de la teva família- tens una malaltia de la qual gairebé no sap res, sinó que a més ningú entén el que tu personalment –com a pacient o pare- pateixes en la teva vida de cada dia. Simplement sentir les paraules “ho comprenc” i ser capaç de compartir situacions i opinions sobre la teva experiència diària pot ser d’una gran ajuda. Algunes vegades fins i tot és possible riure junts sobre realitats doloroses per alliberar la insuportable tensió que és part de la vida diària de pares i pacients d’una malaltia rara. Per aquesta raó pacients i pares han desenvolupat una varietat de grups d’autoajuda i de suport. Hi ha un gran valor en organitzacions de pacients que promouen grups d’ajuda i debat per correu electrònic i que uneixen pacients i famílies cuidadores per vèncer el triple problema de l’aïllament geogràfic, sensorial i de raresa”
.

» Text complet

10/12/2009: Els sermons

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
FRANCESC TORRALBA “Ah, sí?”



“No hi ha dubte que parlar de Déu sempre és difícil i, més encara, en un context espiritualment sec com el nostre, però partim de la convicció que val la pena parlar-ne, fins i tot assumint la possibilitat de no reeixir.
Ens preguntem com parlar de Déu als infants del present, però hi ha unes preguntes prèvies que no tenen una resposta òbvia i que probablement molts, en llegir el títol, es plantejaran: Per què parlar-ne? Hi ha alguna raó per fer-ho? Quin interès té en el procés formatiu del fill o filla? L’ajudarà a ser més feliç? Té algun sentit fer-ho? Per què dedicar-hi esforços? (...)
Seria molt lamentable no parlar de Déu als fills per causa d’una mala transmissió rebuda. Cal donar-los la possibilitat de viure aquesta experiència, estimular-los la dimensió espiritual, però per això, cal superar prejudicis enquistats en l’estructura emocional de la persona”.
.

» Text complet

07/12/2009: Envellir bé

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MIQUEL MASGRAU “Viure més anys”

“Expliquen que fa 5000 anys l’Emperador Groc xinès va demanar al seu metge :“Per què antigament els homes vivien més de 200 anys? I avui, l’home sovint mor abans d’arribar als 30? Hi ha pocs homes relaxats i bé amb ells mateixos, i molts pateixen malalties. Quina és la raó de tot això?”. La resposta del seu metge va ser clara: “En la civilització hi ha l’origen de tots els mals, perquè aïlla i separa l’home de les seves arrels. La societat és la causa de la mala salut, mentre que la natura cura. El secret de la longevitat és viure segons la natura”.


.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
JOSEP MARIA FERICGLA “Som el que regalem”

“La pràctica de regalar té una connotació cultural molt important, tant o més que un pes psicològic individual. Hi ha pobles humans, com alguns d’ètnics amazònics, on generalment no es regala res, i si una persona fa un regal a una altra està mostrant en públic les carències que té i que el regal ha de satisfer. Entre aquests pobles, quan algú rep algun regal sol menysprear-lo en públic per mostrar que no necessita res, per bé que quan la persona es queda sola salta encuriosit sobre el regal per veure què és”.


.

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
MONTSE BRADFORD “La nueva cocina energética”



“Quins aliments s’han d’incrementar a la tardor:
Cereals: canviarem l’arròs de gra llarg per gra mitjà i gra curt. Utilitzarem preferentment mill, civada, arròs dolç, arròs salvatge i quinoa. També en segon pla, cuscús ulbur i pastes integrals. És recomanable començar a cuinar a pressió alguns cereals com l’arròs i utilitzar una mica menys d’aigua. És el moment de crear plats nutritius i dolços amb cereals: arròs amb castanyes seques, amb avellanes o ametlles. També: paella de verdures amb seitan, mill amb carbassa o ceba, croquetes de mill, pastís de mill amb coliflor o boles d’arròs.

Sopes: sopes cremoses, dolces i nutritives. Especialment amb verdures rodones (cebes, naps, cols, carbasses, coliflors). Han de ser sopes de consistència més densa, i també poden portar alguna mena de lleguminoses.

Proteïnes: és el moment d’experimentar amb els estofats de lleguminoses, amb coccions lentes i que generin calor interior. Farem servir proteïnes vegetals, i menjarem més peix que a l’estiu.
Verdures. Utilitzar verdures estacionals, augmentar les verdures rodones i d’arrel, sense oblidar les de fulla verda.

Sabors. El sabor primordial de la tardor és el dolç, la resta de sabors són importants en petites quantitats. Reduirem el consum d’herbes aromàtiques fresques i integrarem les seques al principi de les coccions.
Coccions. Reduirem les coccions sense foc i integrarem les coccions més lentes, amb més foc i més temps, que ens escalfaran i reforçaran, i tindran un efecte més profund, nutritiu, relaxant i dolç. Els estils de cocció més recomanables són vapor, estofats, saltats llargs, tempura, fregits, pressió; en combinació amb coccions lleugeres. És el moment de regenerar i nodrir l’estómac, el pàncrees, la melsa i el centre emocional.

Algues. Utilitzar a diari algues de tota mena.

Oli. Incrementarem el seu consum en les coccions, és la necessitat de l’organisme de protegir-se del fred.

Fruites. Al principi de l’estació tenim una abundància excessiva de fruites, és el moment de fer melmelades. Reduirem progressivament el consum de fruita crua a mesura que avanci el fred, i començarem a fer servir el foc, compotes, purés..., amb coccions lentes. Podem fer servir pomes i panses, peres i albercocs secs, préssecs i orellanes, pomes, mores i panses.
.

» Text complet

01/12/2009: La dona invisible

Categoria: General
Escrit per: L'ofici de viure
LUIS ROJAS MARCOS, psiquiatre i escriptor



“Els cànons de bellesa han estat gairebé sempre imposats pels homes que han exhibit les dones com a trofeus. La dona va ser apartada dels òrgans de govern i de les responsabilitats socials perquè la societat masclista va instaurar que la seva funció era buscar marit, tenir fills, fer-se càrrec de la casa i complaure sexualment l'espòs. Per això, des de l'adolescència va haver d'empolainar-se per agradar l'home, el qual va dissenyar la seva estètica i fins i tot el seu comportament. L'home sempre ha valorat més el seu aspecte físic que la seva capacitat intel•lectual, i una majoria de dones es va esclavitzar: ens referim a la tirania de la moda, la dictadura de la bellesa, la qual ha produït un índex tan elevat de persones insatisfetes amb el seu físic, dones que per centenars de milers visiten els gabinets de cirurgia plàstica.”

.

» Text complet