null

La primera competició d'un pilot de motociclisme és sempre amb la seva moto. De vegades, la teva muntura et fa patir, no vol entrar als revolts, o quan dones gas per sortir-ne se'n va fora de la línia. Després, el pilot competeix amb els seus rivals, és clar. I de vegades competeixes tot sol o contra tu mateix, com li va passar ahir a Marc Márquez a l'Argentina. El Tro de Cervera no va tenir rival, a la primera volta ja havia obert un forat de 1,049 s, i va acabar travessant la meta amb un avantatge de 9,816 s, que havia arribat a ser de 12,7 s a la volta 21 de 25.

null

Moment dolç amb la seva Honda
El cerverí no ens té acostumats a victòries de mena, que s’escapi amb tanta facilitat. Ens va recordar victòries del passat de Stoner, Rossi, Pedrosa o Lorenzo, diferències que només els fantàstics de MotoGP poden obrir i rematar. Als aficionats al motociclisme ens agraden els finals amb emoció, i si poden ser tres pilots, millor que dos, i si poden ser quatre, millor que tres. Però ahir ningú va experimentar el nirvana del Tro de Cervera.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/tot-gira/monoleg-a-largentina/audio/1035024/

null

Contenció
En dues ocasions en el passat, després de guanyar el títol al Japó, els anys 2014 i 2016, Márquez va caure a Phillip Island quan tenia prou avantatge com per gestionar una còmoda victòria i va regalar els honors del podi a Rossi i Crutchlow respectivament. Però de tot se n'aprèn, i ell més que ningú. I malgrat aquesta lluita interior per treure l'ADN de "la porta gran o l'ambulància", ahir una vegada més va fer una demostració de contenció, perquè tocava. A mesura que el coneixem més, entenem que volia una victòria contundent per passar definitivament pàgina dels fets del 2018, quan hauria pogut guanyar amb un avantatge semblant al d'ahir, però aleshores va tirar Rossi i es va desfermar la tempesta mediàtica. Ahir la diferència va ser abismal, i això ha d'amoïnar Dovizioso principalment. Si bé també nosaltres haurem de ser continguts en les nostres consideracions i esperar a la primera cursa europea, Jerez, o a la segona de Le Mans, per poder analitzar la graella al complet. Perquè la pròxima cursa és Austin, la seva "TroCova", un circuit on hi fa la “pole” i hi guanya des del 2013, i perquè els rivals del Tro de Cervera es mereixen més crèdit.

null

La seva tercera pallissa
La diferència d'ahir sobre Rossi és la tercera pallissa més gran de Marc Márquez als seus rivals a MotoGP:
1.Brno 2017, Márquez sobre Pedrosa +12.438s*
2.Sachsenring 2016, Márquez sobre Crutchlow +9.857s
3.Termas 2019, Márquez sobre Rossi +9.816s

El rànquing de pallisses (en l'era MotoGP)
1.València 2012, Pedrosa sobre Nakasuga +37.661s
2.Estoril 2002, Rossi sobre Checa +22.200s
3.Jerez 2011, Lorenzo sobre Pedrosa +19.339s
4.Le Mans 2009, Lorenzo sobre Melandri +17.710s
5.Silverstone 2011, Stoner sobre Dovi +15.159s
6.Brno 2008, Rossi sobre Elias +15.004s
7.Sepang 2009, Stoner sobre Pedrosa +14.666s
8.Le Mans 2011, Stoner sobre Dovizioso +14.214s
9.Sachsenring 2007, Pedrosa sobre Capirossi +13.166s
10.Laguna Seca 2008, Rossi sobre Stoner +13.001s**

Per cert, ahir al prepodi, Rossi va encaixar la mà amb Márquez, en presència de Carmelo Ezpeleta. El que no pot fer Valentino es negar la grandesa del rival. Evidentment no se suporten, però ahir el de Tavullia mostrava el seu respecte per un català que inevitablement li ha acabat prenent -perquè és llei de vida- el ceptre d'aquest esport celestial.

https://twitter.com/MotoGP/status/1112460622522920961

*L'avantatge durant la cursa havia arribat a ser de 22,729s
**Has notat que aquestes diferències sempre les fan els més cracs?