La multinacional de Bolonya Ducati ha anunciat el fitxatge de Luigi (Gigi) Dall’Igna com a nou director general del Departament de Curses, un càrrec molt important perquè tindrà per sota totes les decisions de competició. De fet, una de les seves funcions serà treure l'estructura de MotoGP del pou. Aquest italià de 47 anys, amb un currículum envejable, ve d'Aprilia, marca que ja havia deixat al 2007 per anar a Derbi a fer la RSA campiona del món; després hi va tornar quan el grup Piaggio, propietat d'Aprília, va adquirir també Derbi.

D'Aprilia a Ducati.


Dall'Igna ha estat un ferm militant pro-Aprilia (per no dir "hooligan", encara que hi tindria dret igualment) i anti altres marques de la competència, entre les quals Ducati. Tinc una anècdota amb ell que il•lustra el que dic. El 17 de setembre de 2006 (no penseu que la data és important, és simplement per ser més exactes), Álvaro Bautista va guanyar el Mundial de 125cc a Phillip Island. Aquella nit, l'equip Aspar va organitzar un sopar de celebració i hi va convidar alguns periodistes, entre els quals, a mi.

El sopar es feia en un cèntric restaurant italià de l'illa australiana, el Pino's. Vaig arribar tard i em van fer un lloc a la "taula presidencial". Davant meu tenia... Gigi Dall'Igna. No li va agradar com anava vestit, amb una dessuadora que al pit lluïa el logotip de la marca austríaca KTM. Va començar en broma però va acabar en un exercici de teatre i, com que es va posar molt pesat, per no liar-la vaig pensar que seria millor accedir al que ell volia, que em tragués la dessuadora, perquè no suportava aquella visió. Vaig accedir-hi, però ai las! A sota jo duia una samarreta que deia... Ducati. Hahahahaha! Imagineu-vos la seva reacció, encara més teatralment irada. "T'has de treure aquesta samarreta", em deia. I com que òbviament no pensava fer-ho perquè allò no acabés semblant el que no era, va ser ell qui va decidir que es treia la seva camisa blanca (a sota hi duia una samarreta blanca de cotó) i me la deixava perquè em "tapés".

En aquella festa amb un joveníssim Álvaro Bautista.

Us podeu imaginar els malabarismes que vaig haver de fer per no tacar-li la camisa mentre sopava pasta al pomodoro? En fi, al final t'ho prens amb esportivitat i fas el que cal, passar-t'ho bé. Per això, Gigi, et dedico aquesta cançó...