Un estudi publicat en la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences, dels Estats Units, liderat per investigadors catalans de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat en part per La Marató de TV3, fa llum sobre l’origen de la malaltia de Kawasaki i sobre quin pot ser l’agent etiològic que la causa.

La malaltia de Kawasaki és la primera causa al món de malaltia cardíaca infantil adquirida. Produeix una inflamació de les artèries coronàries en nens petits (al voltant de ¾ parts dels afectats són menors de 5 anys). Pot ocasionar lesions permanents greus, que reincideixen en l’edat adulta, o fins i tot, en alguns casos, la mort, si no s'identifica la patologia i es tracta a temps.

L’agent causal d’aquesta malaltia no es coneix encara, malgrat una recerca intensiva que s’ha fet des de fa més de quatre dècades. Els primers casos es van diagnosticar a la dècada dels anys 60 i des d’aleshores s’han anat notificant a molts països a tot el món, entre els quals també aquí a casa nostra. Ja en un estudi anterior publicat l’any 2011, els mateixos investigadors, liderats pel professor d’ICREA i cap de la Unitat de Dinàmica i Impacte Climàtic de l’IC3 Xavier Rodó, van demostrar l’associació dels brots epidèmics al Japó amb els intensos vents que provenen del continent asiàtic a l’hivern. Ara els investigadors han utilitzat un model matemàtic que permet simular la dispersió de partícules a l’atmosfera, i a partir d’això n’han pogut inferir l’origen.

Així el model simula cada tres hores on són les partícules que tenen el seu final a Tòquio un dia concret, que s’ha escollit vinculat en darrer terme a una incidència anòmala de la malaltia. Fent això per a tots els dies en què des de 1977 fins ara hi ha hagut elevades incidències de la malaltia de Kawasaki a diverses ciutats del Japó, els investigadors han pogut traçar la font d’aquestes partícules amb una fiabilitat sorprenent. En paral•lel i mitjançant un model matemàtic emprat per descriure i caracteritzar el comportament epidèmic de les malalties infeccioses i que es va ajustar a totes les sèries de la malaltia que hi havia al Japó (el país del món amb més incidència de casos anuals, amb una mitjana de 15.000 nous casos cada any), s’ha pogut saber també quin és el temps d’incubació de la malaltia (valor també desconegut fins ara i que té una gran utilitat mèdica). L’estudi s’ha fet simultàniament a diferents localitats japoneses per poder estudiar-ne el comportament epidèmic.

Un altre aspecte destacat de la investigació és que els investigadors van desenvolupar, juntament amb una empresa catalana, un prototip per captar elevats volums d’aire, que el van ajustar també perquè pogués ser utilitzat a bord d’avionetes instrumentalitzades. I durant l’hivern de 2011 es va dur a terme una campanya de vols amb el suport d’investigadors japonesos i a altures compreses entre 2 i 3 Km al damunt del Japó. L’anàlisi genètica posterior sobre els filtres obtinguts duta a terme a la Universitat de Columbia pels Dr. Williams i Lipkin va permetre per primer cop identificar el microbioma atmosfèric resident a gran alçada, fet que ha demostrat el potencial que hi ha per transportar agents patògens humans pels aerosols a través de la circulació atmosfèrica. És doncs la primera vegada que es detecta un agent patogen humà en mostres d’aire a tanta altura.

En un futur immediat, els investigadors planegen portar a terme més vols sobre el Japó i regions adjacents tant durant les estacions d’alta i baixa incidència de la malaltia de Kawasaki, per tal de comparar-ne el microbioma atmosfèric. De la mateixa manera, es pretén testar en pacients i/o mostres humanes de pacients afectats de la malaltia si és possible que aquests microbis, antígens o toxines, continguts en els aerosols puguin provocar una resposta immune similar a l’observada.

Per tal de portar a terme aquesta nova fase de la investigació, els investigadors han posat en marxa una campanya de micromecenatge i patrocini de cara a recollir els fons necessaris per fer les campanyes de vols al Japó aquest any i l’any que ve, i per recollir noves mostres d’aire en alçada, així com, en la mesura possible, fer front als elevats costos de les analítiques genètiques i immunològiques necessàries. Per més informació, es pot visitar el web: www.kawasaki-disease.com.

Xavier Rodó, l’autor principal d’aquest estudi, és professor ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima, IC3, a Barcelona (Catalunya, Spain). Els altres coautors són el cap del Laboratori de l’Atmosfera i els Oceans a l’IC3, Josep-Anton Morgui, i els investigadors Roger Curcoll i Marguerite Robinson; Joan Ballester, a l’IC3 i a la California Institute of Technology; Jane C. Burns, al KD Research Center de la Universitat de Califòrnia, San Diego School of Medicine’s i al Rady Children’s Hospital de San Diego, Dan Cayan de la Scripps Institution of Oceanography/UCSD i el US Geological Survey a La Jolla, W. Ian Lipkin, Brent L. Williams and Mara Couto-Rodriguez, de la Mailman School of Public Health de la Universitat de Columbia; Yoshikazu Nakamura i Ritei Uehara, del Jichi Medical Hospital, Univ. Tòquio i Hiroshi Tanimoto, del National Institute for Environmental Studies, de la Universitat de Tsukuba, tots dos al Japó.


El projecte ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3 amb fons de l’edició 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars.