Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Margarita Castro

70 anys. Té obesitat des de petita i fa 10 anys va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. De jove, els metges no consideraven que tingués una malaltia per l’elevat pes. Va arribar a pesar 118 kg i, ara, gràcies a les pautes del seu endocrí, ha baixat més de 30 kg. Valora molt la feina dels especialistes, que l’han acompanyat en tot moment i l’han “ensenyat a menjar”. Optimista i amb molta força de voluntat, la Margarita és una dona activa, viatgera i, actualment, amb una alta autoestima.




De petita ja era una nena grassa. A l’escola molts nens es reien de mi. Els meus pares, però, van saber apujar-me l’autoestima, sobretot durant la universitat, que va ser l’etapa més complicada. El problema és que en aquella època estar grassa no es considerava una malaltia, és més, hi havia gent que ho relacionava amb estar ben alimentada i portar un bon nivell de vida.

Vaig arribar a pesar 118 kg però fa un temps vaig dir-me a mi mateixa que fins aquí havíem arribat. El meu endocrí està fent una feina increïble i, gràcies a les seves dietes, he aconseguit baixar el meu pes 30 kg en tan sols tres mesos.

La diabetis me la van detectar en una analítica i va ser una autèntica sorpresa, tenia el sucre altíssim. A mi m’agrada moltíssim cuinar, però ha arribat un punt en què cuino per als altres ja que he de vigilar molt què menjo. Per sort, els meus nivells no són tan extrems com per haver-me de punxar.
Molta gent no ho sap, però la diabetis és una malaltia que et va roent poc a poc, és pitjor del que molts s’imaginen i em fa molta pena quan es detecta en els més petits, perquè suposa un canvi d’hàbits que els perdurarà tota la vida.

Actualment, i gràcies sobretot als professionals, porto la diabetis i l’obesitat amb optimisme, viatjo molt amb el meu marit i l’obesitat no m’impedeix pujar escales ni moure’m pel món.

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Sònia Rodríguez

40 anys. Té obesitat des de l’adolescència, mòrbida des de fa uns 7 anys. L’any 2004 va ser diagnosticada d’una malaltia inflamatòria neurològica que el 2010 li va provocar una greu pèrdua de mobilitat, i, per tant, més facilitat de guanyar pes. Durant quatre anys es va veure obligada a viure en un altre pis en no poder pujar les escales de casa seva. La van operar d’una reducció d’estómac en arribar als 130 kg que, assegura, va significar una millora de la seva vida i la de la seva família. Ara ha de seguir una dieta molt minuciosa.




La meva mare va tenir problemes d’obesitat tota la vida i jo, des de l’adolescència, sempre he hagut de vigilar amb el menjar i fer dietes i tractaments constants per aprimar-me.

L’obesitat va afectar en tots els aspectes la meva vida. No podia portar les meves filles al parc, no aguantava plantada i gairebé no podia caminar. Necessitava ajuda per la higiene personal i fins i tot per cordar-me les sabates. Quan les nenes volien fer alguna cosa esperaven que arribés el cap de setmana per poder anar-hi amb el seu pare, sabien que jo no les podia dur enlloc. Durant quatre anys no vam poder viure a casa nostra ja que jo no era capaç de pujar i baixar les escales. Gairebé no sortia, no tenia vida.
Quan va néixer la meva primera filla vaig començar a visitar metges pel meu malestar i l’any següent, a la Vall d’Hebron, em van diagnosticar una polineuropatia desmielitzant crònica, una malaltia que em va reduir molt la mobilitat i va facilitar que m’engreixés. Feia molt temps que desitjava una reducció d’estómac però pesant 100 kg no entrava als paràmetres que eren considerats necessaris per fer la intervenció. Sabia que l’operació era la solució per millorar la meva vida i la de la meva família.
Passats vuit mesos de tenir la meva segona filla, un brot important de la malaltia va fer que la meva mobilitat es reduís encara més i amb 3 anys em vaig engreixar fins als 130 kg. Va ser llavors quan els metges em van recomanar l’operació.

El 19 de novembre del 2013 va arribar el gran dia. Em van fer la reducció d’estómac a la Clínica el Sagrat Cor de Barcelona i vaig tornar a néixer. He perdut uns 60 kg i puc tornar a fer una vida “normal”. Ara gaudeixo de la meva família i fins i tot he pogut viatjar.

He de vigilar molt amb l’alimentació, menjo molt poquet i per mi menjar s’ha convertit en una obligació i no en un gaudi. Ja estic mentalitzada que això serà per tota la vida, que sempre hauré de tenir cura. La meva por és tornar a engreixar-me. Por no! Pànic!
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Roger Vidal

19 anys. El 2010 va ser diagnosticat de diabetis de tipus 1, gràcies a les sospites de la família, perquè la mare també té aquesta malaltia. La seva família li ha facilitat en gran mesura l’acceptació i comprensió de la diabetis ja que hi està molt involucrada, assisteix a xerrades, treballa a diverses associacions i organitza activitats. El dia a dia del Roger implica repetides punxades al dit per controlar els nivells de glucosa i injeccions d’insulina abans de cada àpat. Aquests controls, explica, li han fet perdre una part important de la seva autonomia.




Tot va començar amb els símptomes típics de la diabetis, bevia molta aigua i tenia ganes d’orinar en tot moment. El coneixement previ de la malaltia per part dels meus pares va fer que comencessin a sospitar. El dia en què ho vam confirmar tenia visita al metge i, durant l’espera perquè m’atenguessin, vaig beure una ampolla d’aigua sencera en un minut. El meu pare no va dubtar a demanar-li al metge que em punxés el dit i, efectivament, vam comprovar que em marcava 560mg/dl i vam anar directes a l’hospital.
Quan em vaig assabentar del diagnòstic vaig tenir una reacció estranyament calmada. Estava una mica preocupat i espantat perquè no volia amoïnar la meva mare, ja que ella sentia remordiments pel fet que hagués heretat d’ella aquesta malaltia. Jo sabia que em queia al damunt una cosa molt grossa, però no sabia fins a quin punt em podia canviar la vida.

Faig un tractament amb insulina i això implica repetides punxades al dit per fer-me glucèmies durant el dia i injectar-me insulina subcutàniament cada cop que vull menjar. Aquest ha estat un dels canvis més importants ja que, a més, molts cops implica fer-ho davant de gent o en situacions incòmodes, per exemple caminant pel carrer. També he d’anar sempre preparat amb productes d’alt contingut de sucre d’absorció ràpida, com sucs i fruita, per tal d’actuar quan necessiti recuperar els nivells normals. Per tant, depenc de la insulina, el mesurador i algun aliment. He perdut una part d’independència de la meva vida en un moment que el que faig és buscar més autonomia per a mi.
La família ha tingut un paper molt important en la meva malaltia. Tenir uns pares que ja estan habituats a una malaltia crònica com aquesta m’ha facilitat en gran mesura la seva acceptació i comprensió. Al principi tenia força discussions amb la meva mare sobre com dur el tractament, ja que la diabetis pot afectar de manera diferent segons la persona. Ara, però, cada un porta la malaltia a la seva manera. Tota la família està molt involucrada, assistim a xerrades, treballem en diverses associacions per a persones amb diabetis i organitzem activitats. Sense el seu recolzament crec que m’hauria estat difícil estar tan bé com ara.

Recomano a una persona que acabi de ser diagnosticada de diabetis que no s’espanti ni es preocupi. Els començaments sempre són difícils i hi ha massa informació per assimilar. No obstant, amb el temps tot millora i comences a conèixer com actua la malaltia sobre tu mateix. És important saber conviure amb ella, no rendir-se mai i saber que depèn de tu tenir uns bons controls. Pots fer el que et proposis i no pots deixar que la diabetis sigui un impediment o et limiti.

La diabetis és una malaltia que encara té massa interrogants i molts d’aquests interrogants podrien ser la clau de la desitjada cura. Espero que La Marató serveixi per aprofundir en aquests interrogants.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
L’estudi 1 de TV3 ja està a punt per a La Marató, que se celebrarà el 13 de desembre, i que aquest any està dedicada a dues malalties metabòliques, la diabetis i l’obesitat. Toni Cruanyes i Ana Boadas han conduït la presentació que s’ha fet aquest matí a la premsa, des del mateix lloc on diumenge conduiran el programa, que començarà a les 10.00 i s’allargarà fins a la matinada.

A l’acte, hi han assistit el director de TV3, Eugeni Sallent; el cap de Programes de Catalunya Ràdio, Jordi Català; la directora de La Marató, Carme Luque i Ricard Ustrell, director i presentador d’“El suplement” de Catalunya Ràdio.



Com si es tractés d’un programa, Ana Boadas i Toni Cruanyes han estat els amfitrions que han dirigit la roda de premsa de presentació, que ha començat amb l’actuació de l’orquestra Se atormenta una vecina, que per tercer any posarà la música a La Marató.

El primer a parlar ha estat Eugeni Sallent, que ha recordat que “l’objectiu és la recaptació de diners per a la recerca i la investigació d’aquestes dues malalties metabòliques cròniques. Perquè, tal com diu el lema, 1 de cada 4 tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem. I això és un motiu prou important per destinar els esforços de La Marató a aquestes malalties.”

Sallent també ha destacat que “cada any superem les xifres dels anys anteriors, i no només en el marcador sinó en la implicació de les persones. Aquest any parlem de més d’un milió de persones que hi participaran, des de més de 700 poblacions i unes 2.200 activitats.” El director de TV3 ha recordat que “La Marató és un projecte de país, traspassa les fronteres de TV3. No es tracta de superar rècords, sinó que la societat se l’ha fet seva i aquesta és la grandesa”.

Eugeni Sallent també s’ha referit al disc i al llibre. I ha destacat que “la xifra de vendes del disc ha superat les 220.000 còpies i això el converteix en el disc més venut en un sol dia a nivell mundial”.



Toni Cruanyes ha recordat que fa 17 anys ja es va dedicar una Marató a la diabetis. S’ha vist un vídeo de la Núria Guillen, una testimoni que avui tornava a ser al plató. Ha explicat que des d’aquell dia ha madurat molt. Per ella el més complicat “és que no pots abaixar la guàrdia. Hem millorat la qualitat de vida, però sempre has de portar un cert equilibri i és una malaltia incòmoda”.

Ana Boadas ha parlat amb ella i ha explicat que és dietista nutricionista i que treballa amb nens diabètics i amb obesitat infantil. “Falta molta informació sobre l’obesitat, ni el mateix malalt ho considera una malaltia i, per tant, moltes vegades no s’hi posa remei. És una malaltia crònica, però s’hi dedica poca investigació i encara hi ha moltes incògnites”.


El següent torn de paraula ha estat per a Jordi Català, que ha explicat que “fa mesos que a Catalunya Ràdio estem treballant perquè tot surti bé. A més, durant les últimes setmanes tots els programes han dedicat espais a la divulgació de les malalties per acostar-les als oients. S’ha fet des de la part informativa però també lúdica amb l’estrena de les cançons del disc.”

Català també ha destacat que aquest any “hi participaran diferents realitzadors dels programes, que explicaran en directe el que estarà passant en diferents llocs de Catalunya. Tothom hi participa”. El vincle de Catalunya Ràdio amb el programa és històric “des del primer dia, i cada vegada ens hem implicat més. Ara crec que ja es pot parlar de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio”.

Ricard Ustrell serà l’encarregat de donar la sortida a La Marató, a les 8.00 amb l’inici d’“El Suplement”. Ustrell ha explicat “que el programa sempre està en moviment i aquest diumenge ho estarà més que mai. Transmetrem les activitats que s’estiguin fent però, a més, n’hem organitzat una de pròpia, amb l’ascens al Cim de la Creu des d’on es farà a les 12.00 un concert solidari amb Llibert Fortuny.” També hi haurà música en directe, des de l’estudi d’Icat.cat intervindran diferents grups que formen part del disc de La Marató i qui els vulgui veure ho podrà fer, serà tot un espectacle.”



La primera actualització del marcador, la faran en el moment en què es faci el traspàs. Per Ricard Ustrell “és una gran il•lusió estrenar el marcador”.

D’altra banda, Carme Luque ha expressat les ganes “d’explicar les cares dels números, fer-ho amb sentiments, amb testimonis, perquè ho veurem i ho viurem en primera persona. Ens acompanyaran persones diabètiques i obeses, nens i gent gran, perquè tots podem patir-les.” Ha destacat que “hi ha activitats molt emotives, es podran veure des de nens de P3 fins a gent d’un casal d’avis.”

Luque també ha destacat que durant les més de 15 hores de programa hi haurà actuacions per a tots el públics, com Estopa, Els Pets o Sopa de Cabra. A més, “hi participa tota la casa i aniran passant pel programa diferents cares conegudes. I també cal destacar que en 3 hores es van completar els 2.400 voluntaris necessaris. Fa mesos que la gent fa activitats. És la il•lusió de tothom, la gent del carrer, la de la casa i també la dels testimonis.”

Abans d’acabar l’acte, Toni Cruanyes i Ana Boadas han explicat el que ha significat per ells aquesta oportunitat. El presentador del “TN Vespre” ha destacat el canvi de registre que ha hagut de fer. “Jo estic acostumat a parlar de persones conegudes i ara he escoltat persones anònimes. Ara el repte és transmetre amb seriositat i bon humor el tema, perquè el més important és que arribi el missatge.”

Per Ana Boadas el registre és similar al que té habitualment, però quan li van entregar els guions es va espantar, per això ha volgut “donar les gràcies a tot l’equip del programa i també al meu company. Ara, quan falten tres dies, sembla que el cos es va preparant. Ha estat un gran repte.”

Per acabar, Eugeni Sallent ha explicat que és una comissió assessora científica qui proposa les malalties a tractar en cada marató i que, “pel desconeixement de la gravetat de la diabetis i l’obesitat, aquest programa anirà molt bé per trencar amb la percepció que no es tracta de malalties greus”.

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
El cartell creat per la classe de 2n de Batxillerat B de l’Escola Ramar 2 de Sabadell ha estat escollit guanyador del Pinta La Marató 2015. La 17a edició del concurs ha permès als joves plasmar artísticament els conceptes sobre diabetis i obesitat que han après durant les conferències divulgatives.


Ramar 2 Batxillerat. 2n Batxillerat B. Sabadell


Els joves guanyadors han sabut reflectir l’essència de La Marató d’aquest any a través de quatre persones dibuixades amb guix sobre un fons fosc. Sota les figures han traçat les seves quatre ombres, una de molt més gran, que destaca per sobre de les altres. Aquestes ombres representen el desconeixement de les malalties, en concordança amb l’eslògan “1 de cada 4 tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem”.

Es tracta d’una proposta “molt pensada, de perspectives ben buscades i amb un traç tipogràfic molt maco”, segons ha explicat Roser Capdevila, membre del jurat de la 17a edició del concurs, reunit avui. Joan Pere Viladecans, que també ha format part del jurat, destaca que “s’ha trobat un concepte molt bo que il·lustra a la perfecció l’eslògan de La Marató” i, a més, remarca el fet de fer servir el guix i la pissarra en l’elaboració, “elements bàsics d’una escola”.


IES Montsacopa. 4tESO Optativa 34. Olot


Mare de Déu del Carme de Terrassa. 3r d'ESO A. Terrassa

Els cartells dels alumnes de 4t d’ESO de l’IES Montsacopa d’Olot i de 3r d’ESO A del Mare de Déu del Carme de Terrassa han estat els finalistes d’aquesta edició. El jurat s’ha deixat atrapar pels fils de llana i l’originalitat del primer, mentre que, del segon, han valorat la similitud amb l’estil del pintor cubista Fernand Léger.

Han format part del jurat del Pinta La Marató, els artistes Pepa Poch, Pilarín Bayés, Joan Pere Viladecans i Roser Capdevila; el director creatiu de Màrqueting de TV3, Carles Checa; Marc Viñas, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat del Departament de Benestar Social i Família; Carme Luque, directora del programa, i Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3.

El nivell general de les propostes presentades ha estat molt alt i reflecteixen “uns resultats molt treballats i un alt nivell de conscienciació per part dels joves” segons ha valorat l’artista Pepa Poch. Aquest any hi han participat 179 centres educatius, amb un total de 385 cartells presentats i s’ha convertit en l’edició més participativa de la història del concurs.

Ja podeu visitar tots els cartells del Pinta La Marató 2015.

"Els Matins" s'ha colat a la sala on s'ha reunit el jurat i han recollit les impressions d'alguns dels seus membres sobre les propostes presentades i els cartells seleccionats.



El TN migdia també ha volgut assistir a la reunió del jurat



Anterior       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   gener 2020   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Sindica aquest blog - RSS