Escrit per: Fundació La Marató de TV3
L’estudi que publica avui la revista científica Stem Cells Translational Medicine s’ha dut a terme a l’Institut Germans Trias i està finançat, en part, amb fons de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.



Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries. Aquest fet, en funció de la gravetat, pot condicionar la capacitat per dur a terme activitats de la vida diària, i també la qualitat i l’esperança de vida. Recuperar part de la força per bombar la sang és un dels objectius que persegueixen els professionals que estudien la regeneració del cor. El grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut Germans Trias ha ratificat en els últims mesos que les investigacions que està duent a terme ho aconsegueixen. Així es publica avui a la revista Stem Cells Translational Medicine.

L’any 2013 aquest grup ja va demostrar la capacitat d’un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical d’humans, anomenades mesenquimàtiques, per formar petits vasos sanguinis a l’àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la. Les cèl·lules es van introduir en forma de pegat (bioimplant) acompanyades d’una proteïna anomenada fibrina que ajudava a fixar-les per damunt de la zona infartada. Així es va constatar que al cap d’un mes es produïa una disminució significativa de la mida de l’infart.

El pas següent ha estat estudiar la millora de la funcionalitat del cor gràcies a aquest sistema. I el resultat ha sigut positiu: els ratolins tractats amb les cèl·lules mesenquimàtiques després d’un infart han augmentat un 21,6% la força del batec cardíac per bombar la sang. L’estudi, liderat pel Dr. Antoni Bayés-Genís, s’ha fet en col•laboració amb el grup de Teràpia Cel·lular de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) i està finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3.

Infart i necessitat de regenerar el cor

Quan es produeix un infart, la sang deixa de circular i de nodrir correctament les cèl•lules del múscul cardíac. Com a conseqüència, s’alteren irreversiblement, moren i generen una cicatriu no contràctil que afecta la capacitat de bategar del cor. Actualment, a més dels tractaments farmacològics i quirúrgics convencionals dirigits a recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada, l’única opció terapèutica que garanteix la plena recuperació funcional del cor és el trasplantament. Aquesta opció, però, queda molt limitada pel nombre de donants i per possibles reaccions de rebuig posttrasplantament. És per això que s’intenten desenvolupar noves estratègies per implantar cèl•lules mare que regenerin el teixit. Entre aquestes, hi ha les que procedeixen de la sang del cordó umbilical, i un tipus són les mesenquimàtiques.

Una línia de recerca que té més d’una dècada

Les cèl·lules mare mesenquimàtiques són multipotencials, és a dir, amb capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl•lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. L’any 2007, els mateixos investigadors van demostrar la presència d’aquestes cèl·lules a la sang del cordó umbilical i van plantejar el seu possible ús per a la regeneració cardíaca. En aquesta línia treballen des d’aleshores.

Fixar les cèl·lules a la zona de l’infart

Un dels reptes ha estat trobar la forma més òptima d’introduir les cèl•lules mare a la zona de l’infart, ja que altres grups han demostrat que alliberades com a injeccions directes o de forma intravenosa poden morir ràpidament o dirigir-se a altres òrgans. Per aquest motiu, els investigadors de Germans Trias barregen les cèl•lules amb fibrina, una proteïna que fa possible que s’adhereixin a la zona infartada i que hi romanguin al llarg de les quatre setmanes que dura l’estudi.

Futur: allargar la vida a les cèl·lules mesenquimàtiques

Vist que les cè·lules redueixen la mida de l’infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida un cop implantades, de manera que puguin aportar més beneficis. Més endavant, es plantejaria estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans. També, vista la seva capacitat per generar nous vasos en zones que els havien perdut, “la troballa confirma el potencial d’aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l’ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular”, destaca el doctor Bayés-Genís.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Un projecte de recerca finançat en part per La Marató 2011 permet induir la pluripotència en les cèl·lules reprogramades.

El 2012, John B Gurdon i Shinya Yamakana van rebre el Premi Nobel de Medicina pel seu descobriment sobre la manera com les cèl·lules adultes es podien reprogramar per transformar-se en cèl·lules mare pluripotents (iPS). Aquestes cèl·lules obtingudes són capaces de comportar-se de manera similar a les cèl·lules mare embrionàries, d'aquí el seu enorme potencial en medicina regenerativa. No obstant això, tot i que hi ha molts grups de recerca a tot el món que estudien aquest procés, de moment continua sent un procés poc entès que encara no és totalment eficient i segur per esdevenir la base d'una nova teràpia cel·lular.

Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona, amb el finançament de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits, han fet un pas molt important cap a la comprensió de la reprogramació cel·lular i la seva eficàcia: han descobert el paper clau que exerceix la ruta de senyalització Wnt en la transformació de cèl·lules adultes a cèl·lules iPS.

"Generalment, en el procés de reprogramació cel·lular se solen emprar factors de transcripció per intentar augmentar-lo o disminuir-lo. Nosaltres hem descobert que podem incrementar l'eficiència del procés inhibint la ruta Wnt", explica Francesco Aulicino, estudiant de doctorat del grup Reprogramació i Regeneració, liderat per Maria Pia Cosma, i coautor de l'estudi que acaba de publicar-se a “Stem Cell Reports”.

La ruta de senyalització Wnt està formada per una sèrie de reaccions bioquímiques que hi ha a les cèl·lules. En les granotes o en els llangardaixos, per exemple, aquestes reaccions són les que permeten que es regenerin les extremitats si els animals tenen alguna ferida. Si bé els éssers humans i els mamífers en general hem perdut aquesta capacitat de regeneració, la ruta Wnt està implicada en nombrosos processos durant el desenvolupament embrionari i la fusió cel·lular, i també durant la reprogramació.

Aquests investigadors han estudiat com es comporta la ruta Wnt durant tot el procés de transformació d'una cèl·lula adulta a iPS, cosa que sol durar unes dues setmanes. És un procés molt dinàmic, en el qual hi ha oscil·lacions en l’activació de la ruta (que no està activada sempre). "Hem vist que hi ha dues fases i que, en cadascuna, Wnt compleix una funció diferent. I hem demostrat que inhibint la ruta al principi del procés i activant-la al final podem augmentar l'eficiència de la reprogramació i obtenir un nombre més gran de cèl•lules pluripotents", indica Ilda Theka, també estudiant de doctorat en el grup de Cosma i coautora de l'article.

Per controlar de forma artificial la ruta, han emprat un inhibidor de la secreció de Wnt, la molècula Iwp2, que no altera de forma definitiva les cèl·lules, quelcom que d’altres investigacions en reprogramació que fan servir altres factors encara no han pogut aconseguir.
També han vist que el moment exacte en què s'activa la ruta Wnt és crucial. Si s’activa massa aviat, les cèl·lules comencen a diferenciar-se, per exemple en neurones o en cèl·lules endodèrmiques, i no es reprogramen.

"És un avanç molt important i nou en l'àmbit de la reprogramació cel·lular, perquè fins ara era un procés molt poc eficient. Hi ha molts grups que estan intentant entendre el mecanisme pel qual les cèl·lules adultes esdevenen pluripotents i què és el que bloqueja aquest procés i fa que només un percentatge baix de cèl·lules acabi reprogramant-se. Nosaltres aportem informació sobre per què això succeeix", considera Theka.

Aquest treball obre la porta a nous avenços en medicina regenerativa i també aporta nova informació a determinats tipus de tumors en què la ruta Wnt està implicada. D’altres laboratoris treballen també per trobar noves maneres d'augmentar l'eficàcia per induir la pluripotència en aquestes cèl·lules. És el cas del laboratori de "Cèl·lules mare hematopoètiques, transdiferenciació i reprogramació", liderat per Thomas Graf, on treballen amb cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS).

A més dels fons de la Fundació La Marató de TV3, l'estudi ha estat finançat per l'European Research Council (ERC), el Human Frontier Science Program (HFSP), el Ministeri d'Economia i Competitivitat, l'AXA Research Fund i el programa Marie Curie Ingenium Initial Training Network (ITN).


Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Investigadors del Grup de Biologia Cel·lular de la Universitat Pompeu Fabra han identificat, per primera vegada, un mecanisme fisiològic que intervé en el procés d'envelliment irreversible de les cèl·lules mare musculars en organismes d'edat molt avançada. El projecte s’ha finançat amb fons de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits.



Els investigadors han descobert que les cèl·lules mare dels músculs de ratolins geriàtrics (de 20 a 24 mesos d'edat) perden la seva capacitat regenerativa a causa de l'activació d'una via de senyalització associada a la senescència cel·lular, per la qual aquestes cèl•lules perden la seva capacitat per dividir-se.

Processos similars poden participar també en la degeneració muscular associada a l'envelliment avançat en humans. La regeneració del múscul esquelètic depèn d'una població de cèl•lules mare musculars (cèl·lules satèl·lit) que es troben en un estat latent o quiescent, una situació que es pot activar per dany o estrès per formar noves fibres musculars i expandir-se en noves cèl·lules mare.

Els resultats d'aquest estudi científic, que s’ha finançat amb fons de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits, s’han publicat a l'edició digital de la prestigiosa revista Nature.

Les funcions regeneratives d'aquestes cèl·lules mare se sap que disminueixen amb l'envelliment. Pura Muñoz-Cánoves, investigadora ICREA que dirigeix el Grup de Biologia Cel•lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra, ha dirigit un estudi que constata, en experiments fets amb ratolins, que les cèl·lules satèl·lit geriàtriques pateixen canvis intrínsecs que són irreversibles i que porten aquestes cèl·lules a transitar d'un estat latent o quiescent a un estat en el qual el creixement i l'expansió ja no són possibles.

Els investigadors han demostrat que les cèl·lules satèl·lit en ratolins vells (de 20-24 mesos d'edat) mantenen l'estat de quiescència a través de la inhibició de la via de senyalització associada a p16 INK4a (un inhibidor de la divisió cel•lular), mentre que les mateixes cèl•lules satèl·lit en ratolins geriàtrics (de més de 28 mesos d'edat) ja no poden inhibir p16 INK4a i no poden, per tant, mantenir-se en un estat de quiescència reversible.

Segons Pura Muñoz: "Ja que la mateixa via de senyalització està desregulada en cèl·lules humanes geriàtriques, aquestes troballes recents proporcionen una base per atenuar la pèrdua de capacitat regenerativa del múscul en persones d'edat molt avançada, de manera que s'allargaria la longevitat de les cèl·lules musculars de les persones grans".
També han col·laborat en aquest estudi científic investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
La directora de la Fundació La Marató de TV3, Carme Basté, protagonitza l'espai "El compromís" del programa "Solidaris" de dissabte 10 de novembre, per valorar la injecció a la recerca sobre regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits que acaba de fer possible La Marató 2011.

Escolteu la peça fent clic aquí
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Un total de 29 projectes de recerca biomèdica sobre regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits han rebut 8 milions d’euros de La Marató 2011. Els 56 investigadors que els duran a terme han assistit avui a l’acte de lliurament d’ajudes, que s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.



Xavier Coral i Espartac Peran, presentadors de La Marató, han conduït l’acte, en el qual ha intervingut el conseller de Salut, Boi Ruiz, el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart.



“La Marató de TV3 és servei públic en estat pur”, ha afirmat Brauli Duart, president de la CCMA i de la Fundació, “i ho és des que comença a gestar-se cada edició fins que obtenim els resultats de les recerques que es financen amb els seus fons”, ha matisat el president. Duart ha posat especial èmfasi en el fet que el camí de La Marató del 2011 tot just acaba de començar: ”avui, posem cara i nom a les persones que faran possible que els fons recaptats es converteixin en avenços científics, que milloraran la qualitat de vida dels malalts”.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat que La Marató de TV3 és “fruit de 3 ingredients - la societat catalana, la televisió pública i el talent i la curiositat dels investigadors – i d’una vocació: la generositat”. Segons Ruiz, La Marató ha consolidat un “model de recerca propi, que no existeix en cap altre país, el del mecenatge popular” i ha afirmat que això només pot ser “expressió d’una societat madura”. El conseller de Salut també ha destacat el paper innovador que va representar La Marató del 2011, en fer “una aposta de futur per la medicina regenerativa”.



En la seva intervenció, el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha destacat l’orgull que sent aquesta institució per “formar part d’una iniciativa solidària i necessària que cada any mobilitza milers de persones per un bé comú i universal com és la investigació científica”.

El Dr. Joan Garcia López, del Banc de Sang i Teixits, ha agraït en nom dels investigadors premiats l’impuls a la investigació que representen els fons de la Fundació: “aquesta oportunitat és un privilegi i una enorme responsabilitat amb els que han dipositat en nosaltres la seva confiança i esperança”. En relació amb el que suposa impulsar la recerca en medicina regenerativa i trasplantament d’òrgans i teixits, Garcia López ha afirmat que estem “construint les bases del que serà la medicina regenerativa” i que “només l’estímul de la recerca biomèdica pot conduir a la creació de noves estratègies terapèutiques capaces de modificar la història natural d’aquestes i d’altres malalties obrint un camí a l’esperança dels que les pateixen”.

Consulteu els projectes guanyadors

» Text complet



       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   gener 2018   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
Sindica aquest blog - RSS