Escrit per: Fundació La Marató de TV3
La proteïna mitocondrial Mfn2 podria ser una futura diana terapèutica que permetria reduir la mort neuronal en les fases tardanes d’un ictus o infart cerebral. Així ho ha determinat un estudi que publica la prestigiosa revista The EMBO Journal i que ha estat dirigit pel Dr. Francesc Soriano, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Cel·lular de la UB i membre del Grup de Recerca Celltec UB, amb el finançament de La Marató de TV3.


Imatge: Dr. Francesc Soriano

Quan el flux sanguini es bloqueja al cervell

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’ictus o accident cerebrovascular és la segona causa de mort al món. Aquesta patologia es produeix quan s’atura el flux sanguini al cervell, a causa, principalment, del bloqueig d’un vas sanguini. El dany en l’ictus és progressiu: s’inicia al cap de pocs minuts de produir-se l’atac i es pot allargar fins a uns quants dies després. El tractament recomanat és la restauració del flux sanguini, però aquesta teràpia només és efectiva quan es fa durant les primeres quatre hores posteriors a l’infart cerebral.

Tal com explica l’investigador Francesc Soriano, «en els episodis d’ictus, una de les principals causes que provoquen la mort neuronal és l’increment dels nivells de glutamat, que és el principal neurotransmissor excitador del sistema nerviós central. Els nivells extracel•lulars de glutamat es mantenen baixos per l’acció de transportadors de membrana, que requereixen energia per funcionar».

Quan es bloqueja el flux sanguini, es produeix una baixada dels nivells energètics de la regió afectada. Aquest fenomen provoca que els transportadors de glutamat funcionin de manera inversa i s’expulsi el glutamat cap a l’espai extracel•lular. El glutamat activa els seus receptors —especialment l’N-metil-D-aspartat (NMDA)— a la superfície de les neurones, un procés que provoca l’entrada de calci, l’activació d’una sèrie de reaccions en cascada i la mort neuronal, en un procés conegut com a excitotoxicitat. «Moltes d’aquestes cascades excitotòxiques —apunta Soriano— convergeixen en el mitocondri, un orgànul cel•lular que no només té un paper en la generació d’energia sinó que també en té un d’important en la mort per apoptosi».

Noves estratègies terapèutiques contra l’ictus cerebral

En concret, l’Mfn2 és una proteïna mitocondrial implicada en la regulació de la morfologia i funció d’aquests orgànuls cel•lulars. L’equip dirigit pel Dr. Francesc Soriano ha descobert que els nivells d’Mfn2 es redueixen quatre hores després d’iniciar-se el procés excitotòxic en models animals in vitro i in vivo.

Experiments in vitro demostren que si s’impedeix la disminució d’Mfn2, es bloqueja la fase tardana en la mort per excitotoxicitat. L’equip investigador del Departament de Biologia Cel•lular de la UB ha determinat que aquesta disminució dels nivells d’Mfn2 es produeix per un mecanisme de transcripció genètica (síntesi de molècules d’RNA a partir de DNA). Els experts de la UB també han determinat que la proteïna MEF2 és el factor de transcripció responsable d’aquest procés. Tal com expliquen els autors, aquesta descoberta és cabdal si es vol trobar una estratègia per corregir la disminució de la proteïna Mfn2.

En l’actualitat, l’equip del Dr. Francesc Soriano està investigant el dany cerebral en condicions excitotòxiques en models animals on s’ha eliminat el gen de Mfn2. L’objectiu és dissenyar estratègies terapèutiques que permetin reduir l’abast de la lesió.
L’estudi, finançat per la Fundació La Marató de TV3, forma part de la tesi doctoral de l’investigador Àlex Martorell Riera (UB), primer autor de l’article. També hi han col•laborat els experts Antonio Zorzano i Manuel Palacín, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i Jesús Pérez Clausell i Manuel Reina, del Departament de Biologia Cel•lular de la UB, entre d’altres.

18/12/2011: No em queden venes

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Ara fa 26 anys em van detectar una insuficiència renal crònica al treure’m el carnet de conduir. Amb 20 anys vaig començar a dialitzar-me. Vaig rebre un trasplantament l'any 92, quan en tenia 24. El vaig perdre al desembre del 98, quan vaig reiniciar la diàlisi, fins ara, que en tinc 44. Des de llavors porto 13 anys seguits de diàlisi, no em queden venes per connectar i porto un catèter central a la iugular. Fa 5 anys vaig conèixer a qui avui es la meva dona. Fa 4 anys es va fer les proves de donant viu, però no som compatibles. Ara estem a l’espera d'un trasplantament creuat, però pel grup de sang i els anticossos produïts per l’anterior ronyó és bastant complicat.
David (L'Hospitalet)

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Xavi Coral i Espartac Peran han passat per "Els Matins" per explicar com s'estan preparant per a La Marató del 18 de desembre. També hem conegut l'original iniciativa que van crear els pares del Xabier Orozco per explicar-li que havia de rebre un trasplantament de ronyó. "El ronyó amic" ha estat adaptat a una aplicació per a iPhone i iPad que contribuirà a sumar fons al marcador de La Marató 2011.



Escrit per: Fundació La Marató de TV3
La doctora María Nieves Casañ, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC), encapçala un dels 30 projectes sobre lesions medul•lars i cerebrals adquirides que es finançaran amb fons de La Marató 2010. El treball, coordinat entre tres centres de recerca, té com a objectiu millorar l’electroestimulació del sistema nerviós central a partir de nous elèctrodes i aproximar-se a la regeneració de teixits lesionats per una malaltia o un trauma.

Quin és el camp de recerca del seu projecte?

Tractar discapacitats funcionals, com la tremolor en el Parkinson o la depressió, per exemple. Aquests són camps en què ja s'utilitza la tècnica amb elèctrodes nobles com el platí i els seus aliatges, però el nostre projecte treballarà amb materials més segurs i amb més capacitat d'actuació. Alhora, el treball explorarà un terreny de reparació i regeneració de teixits danyats.

Podríem dir, doncs, que aquest projecte és un punt de trobada multidisciplinari on el coneixement de diverses branques científiques - química, electroquímica, medicina i biologia - s'uneixen per aconseguir un objectiu: avançar en noves teràpies i millorar les teràpies més capdavanteres que existeixen en aquest moment.

Quins objectius esperen aconseguir en el seu treball?

Tenim dos objectius a llarg termini: la millora de l’electroestimulació i l'estudi de la possible regeneració. Per arribar a aquestes metes hi ha diverses etapes intermèdies essencials. D'una banda, l’obtenció de nous i millors materials és més que probable, i el seu estudi compta amb el suport d’anteriors projectes de l'estat espanyol o de la comunitat europea. Adaptar-los en dispositius amb la mida i la forma que els faci útils és un altre punt clau que s'abordarà i assajarà de diverses maneres. Això, al seu torn, permetrà estudiar la influència que l'aplicació de camps elèctrics pot tenir en la vida i el metabolisme cel•lular, les condicions per evitar efectes secundaris, tant en la magnitud de camps amb elèctrodes implantats, com la seva geometria. També estudiarem els rangs que poden permetre estimulació o regeneració, ja que les condicions de treball poden ser molt diferents.

Què aportarà el seu projecte al camp de la recerca sobre les lesions medul•lars i cerebrals adquirides? Com repercutirà en la salut de les persones afectades?

Si tenim èxit haurem aconseguit nous elèctrodes per a una millor electroestimulació del sistema nerviós central, i una possible ajuda a la regeneració de teixits lesionats per una malaltia o un trauma. Pel camí, esperem trobar nous materials que millorin la capacitat de teràpies basades en camps elèctrics, nous protocols segurs d'actuació, i dispositius finals que serveixin per fer assajos.

Vostè coordina un projecte que es fa entre 3 centres de recerca. Què aporta el treball científic de diferents equips?

Un gran esforç interdisciplinari. Cada institució de recerca aporta coneixements i experiència sobre un àmbit diferent: d’una banda, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) és un centre especialitzat en materials amb propietats que els permeten actuar com a elèctrodes, en la preparació i disseny i estructuració a nivell nano. L’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) és líder en l'estudi del metabolisme cel•lular i, com aquest, pot variar en presència de nous materials o del camp elèctric que creen. Finalment, la tercera branca del projecte la durà a terme un equip de l’Institut of Medical Sciences, d’Aberdeen, el Regne Unit, pioner en l'estudi de l'efecte de camps elèctrics externs en el desenvolupament cel•lular. Aquest camp, en interacció amb el primer grup expert en materials i electroquímica, podrà abordar nous dissenys amb elèctrodes interns o implantats.

Els objectius que persegueix el nostre projecte només són possibles gràcies a la interacció dels tres equips.

Què significa per a un equip investigador rebre finançament de La Marató de TV3?

El finançament en si mateix suposa desenvolupar un treball en què es creu, i que pot tenir un impacte social i humà molt directe, és a dir, la possibilitat de contribuir amb més facilitat al benestar social.

El fet que el finançament provingui d'una iniciativa tan social i tan pública com La Marató de TV3 implica una motivació addicional; els investigadors ens sentim més lligats a les persones, organitzacions i empreses que han sufragat, creat o promogut aquesta iniciativa. I això és important perquè visibilitat el treball de la comunitat, poc coneguda habitualment.

Com valora el paper impulsor de la recerca que du a terme la Fundació?

Crec que afavoreix diversos aspectes psicosocials d'extrema importància.
D’una banda, mostra que el ciutadà té poder real en diversos aspectes concrets de millora social i de qualitat de vida. És una manera de mitigar la possible sensació d'impotència que un individu aïllat pot tenir. Això, al seu torn, reforça la responsabilitat social de cada un de nosaltres.

I tot això, per descomptat, permet aconseguir resultats concrets i tangibles que abans o després tindran aplicació i impacte en la salut dels ciutadans.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Els fons de La Marató 2010 permetran impulsar 30 projectes de recerca biomèdica d’excel•lència sobre lesions medul•lars i cerebrals adquirides, que seran desenvolupats per 55 investigadors principals i els seus equips, provinents de 45 centres de recerca de Catalunya, l’estat espanyol i d’àmbit internacional.

Els investigadors premiats amb fons de La Marató 2010

El 9 de novembre, els investigadors premiats van assistir a l’acte de lliurament d’ajudes, celebrat al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va comptar amb la participació de la comunitat científica i personalitats del món social i polític.

El periodista Albert Om, presentador de l’edició 2010 del programa, var ser l’encarregat de conduir l’acte, en el qual van intervenir el conseller de Salut, Boi Ruiz, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Enric Marín.



El conseller de Salut, Boi Ruiz, va declarar “que la investigació es un repte comú que exigeix la col•laboració conjunta de les administracions públiques, els investigadors i la societat civil”. En aquest sentit, Ruiz va posar en relleu que el Departament de Salut “aposta decididament pel desenvolupament de la millora del coneixement, de la recerca en salut i de la relació amb la indústria”.

Per la seva banda, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, va destacar el fet que en el procés d’avaluació i selecció dels projectes finançats amb fons de La Marató, “l’aplicabilitat sigui un dels criteris fonamentals, ja que l’objectiu de la recerca és millorar la qualitat de vida de les persones”. Tot fent un repàs a la trajectòria de La Marató de TV3, la rectora de la UAB va afirmar que “el projecte ha millorat extraordinàriament la nostra conscienciació i generositat, fins i tot en temps de crisi econòmica.”



“Amb La Marató de TV3”, va explicar Enric Marín, president de la CCMA i de la Fundació, “Televisió de Catalunya desenvolupa plenament la seva faceta de servei públic que promou valors cívics i cohesió social”. Fent una valoració de la contribució del projecte al llarg dels seus 20 anys, Marín va destacar que La Marató ha aconseguit “no només sensibilitzar la societat sobre diferents malalties, sinó sobre la necessitat de la recerca científica com a clau de futur”. Aquesta “connexió entre recerca i benestar” és un dels “grans valors de La Marató de TV3”, va concloure el president de la CCMA.

Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, va pronunciar la conferència “Talent neuroreparador i llibertat”.

Visita la galeria d'imatges de l'acte

» Text complet



       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   abril 2018   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      
Sindica aquest blog - RSS