Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Un estudi publicat en la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences, dels Estats Units, liderat per investigadors catalans de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat en part per La Marató de TV3, fa llum sobre l’origen de la malaltia de Kawasaki i sobre quin pot ser l’agent etiològic que la causa.

La malaltia de Kawasaki és la primera causa al món de malaltia cardíaca infantil adquirida. Produeix una inflamació de les artèries coronàries en nens petits (al voltant de ¾ parts dels afectats són menors de 5 anys). Pot ocasionar lesions permanents greus, que reincideixen en l’edat adulta, o fins i tot, en alguns casos, la mort, si no s'identifica la patologia i es tracta a temps.

L’agent causal d’aquesta malaltia no es coneix encara, malgrat una recerca intensiva que s’ha fet des de fa més de quatre dècades. Els primers casos es van diagnosticar a la dècada dels anys 60 i des d’aleshores s’han anat notificant a molts països a tot el món, entre els quals també aquí a casa nostra. Ja en un estudi anterior publicat l’any 2011, els mateixos investigadors, liderats pel professor d’ICREA i cap de la Unitat de Dinàmica i Impacte Climàtic de l’IC3 Xavier Rodó, van demostrar l’associació dels brots epidèmics al Japó amb els intensos vents que provenen del continent asiàtic a l’hivern. Ara els investigadors han utilitzat un model matemàtic que permet simular la dispersió de partícules a l’atmosfera, i a partir d’això n’han pogut inferir l’origen.

Així el model simula cada tres hores on són les partícules que tenen el seu final a Tòquio un dia concret, que s’ha escollit vinculat en darrer terme a una incidència anòmala de la malaltia. Fent això per a tots els dies en què des de 1977 fins ara hi ha hagut elevades incidències de la malaltia de Kawasaki a diverses ciutats del Japó, els investigadors han pogut traçar la font d’aquestes partícules amb una fiabilitat sorprenent. En paral•lel i mitjançant un model matemàtic emprat per descriure i caracteritzar el comportament epidèmic de les malalties infeccioses i que es va ajustar a totes les sèries de la malaltia que hi havia al Japó (el país del món amb més incidència de casos anuals, amb una mitjana de 15.000 nous casos cada any), s’ha pogut saber també quin és el temps d’incubació de la malaltia (valor també desconegut fins ara i que té una gran utilitat mèdica). L’estudi s’ha fet simultàniament a diferents localitats japoneses per poder estudiar-ne el comportament epidèmic.

Un altre aspecte destacat de la investigació és que els investigadors van desenvolupar, juntament amb una empresa catalana, un prototip per captar elevats volums d’aire, que el van ajustar també perquè pogués ser utilitzat a bord d’avionetes instrumentalitzades. I durant l’hivern de 2011 es va dur a terme una campanya de vols amb el suport d’investigadors japonesos i a altures compreses entre 2 i 3 Km al damunt del Japó. L’anàlisi genètica posterior sobre els filtres obtinguts duta a terme a la Universitat de Columbia pels Dr. Williams i Lipkin va permetre per primer cop identificar el microbioma atmosfèric resident a gran alçada, fet que ha demostrat el potencial que hi ha per transportar agents patògens humans pels aerosols a través de la circulació atmosfèrica. És doncs la primera vegada que es detecta un agent patogen humà en mostres d’aire a tanta altura.

En un futur immediat, els investigadors planegen portar a terme més vols sobre el Japó i regions adjacents tant durant les estacions d’alta i baixa incidència de la malaltia de Kawasaki, per tal de comparar-ne el microbioma atmosfèric. De la mateixa manera, es pretén testar en pacients i/o mostres humanes de pacients afectats de la malaltia si és possible que aquests microbis, antígens o toxines, continguts en els aerosols puguin provocar una resposta immune similar a l’observada.

Per tal de portar a terme aquesta nova fase de la investigació, els investigadors han posat en marxa una campanya de micromecenatge i patrocini de cara a recollir els fons necessaris per fer les campanyes de vols al Japó aquest any i l’any que ve, i per recollir noves mostres d’aire en alçada, així com, en la mesura possible, fer front als elevats costos de les analítiques genètiques i immunològiques necessàries. Per més informació, es pot visitar el web: www.kawasaki-disease.com.

Xavier Rodó, l’autor principal d’aquest estudi, és professor ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima, IC3, a Barcelona (Catalunya, Spain). Els altres coautors són el cap del Laboratori de l’Atmosfera i els Oceans a l’IC3, Josep-Anton Morgui, i els investigadors Roger Curcoll i Marguerite Robinson; Joan Ballester, a l’IC3 i a la California Institute of Technology; Jane C. Burns, al KD Research Center de la Universitat de Califòrnia, San Diego School of Medicine’s i al Rady Children’s Hospital de San Diego, Dan Cayan de la Scripps Institution of Oceanography/UCSD i el US Geological Survey a La Jolla, W. Ian Lipkin, Brent L. Williams and Mara Couto-Rodriguez, de la Mailman School of Public Health de la Universitat de Columbia; Yoshikazu Nakamura i Ritei Uehara, del Jichi Medical Hospital, Univ. Tòquio i Hiroshi Tanimoto, del National Institute for Environmental Studies, de la Universitat de Tsukuba, tots dos al Japó.


El projecte ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3 amb fons de l’edició 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Miquel Calçada guia un recorregut per La Marató 2007 en què participen testimonis, metges i investigadors d'alguns dels 26 projectes de recerca biomèdica cardiovascular impulsats gràcies a aquesta edició.


Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Així ho ha declarat el conseller de Salut, Boi Ruiz, en el 14è Simposium, que ha tancat el cicle de La Marató 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars


“Per a La Marató és tan important promoure la investigació com divulgar a la societat els resultats obtinguts” ha declarat el president de la CCMA, Brauli Duart, en l’acte de cloenda

26 investigadors han presentat els fruits de la inversió de 7 M € en malalties cardiovasculars



Avui s’han fet públics els resultats dels 26 projectes de recerca sobre malalties del cor que es van finançar gràcies a La Marató 2007. Ha estat en el 14è Simposium Fundació La Marató de TV3, que ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans. Els investigadors premiats han exposat a la comunitat científica i al públic general els avenços assolits en la prevenció del risc cardiovascular, el diagnòstic i el tractament de les malalties del cor.




El Dr. Gabriel Capellà, coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, ha exposat les línies generals d’aquests avenços, tot destacant el predomini de la recerca bàsica, les diferents patologies cardíaques estudiades i les disciplines científiques involucrades en els treballs.

Dins de la recerca bàsica, Capellà ha destacat els estudis sobre el desenvolupament del cor en fase embrionària, la formació de les vàlvules i del senyal elèctric del cor. En l’àmbit de la investigació epidemiològica, ha posat de relleu els treballs basats en els factors ambientals i genètics que contribueixen al desenvolupament de malalties cardiovasculars, estudis de vital importància perquè permeten dissenyar polítiques sanitàries de prevenció i incidir directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Finalment, pel que fa als treballs dirigits al tractament cardiovascular, ha assenyalat com a especialment interessant el que proposa una biopròtesi per a la cicatriu que produeix un infart.



La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del conseller de Salut, Boi Ruiz, el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3; Brauli Duart i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner.



El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha declarat que La Marató de TV3 és un “model de compromís social per al micromecenatge de la recerca”. En una visió general dels projectes que s’han exposat avui, Ruiz ha valorat molt positivament la distribució equilibrada entre la “medicina reactiva i la predictiva” perquè segons ha declarat, aquesta última és la “medicina del futur, on cal centrar tots els esforços”.

El president de la CCMA, Brauli Duart, ha posat en relleu el valor de l’acte d’avui “amb què s’ha tancat el cicle de La Marató 2007.” “És el moment de recollir els fruits d’aquell impuls solidari”, ha destacat, “convertit ara en avenços en el camp de les malalties del cor.” En aquest sentit, Duart ha afirmat que no hi ha “millor recompensa que la que incideix directament en la salut i la qualitat de vida de les persones”.

Brauli Duart ha recordat també que per a la Fundació és “tan important impulsar la recerca científica com divulgar els avenços assolits gràcies a la solidaritat ciutadana”. És amb aquest esperit que el simposi ha ofert per primera vegada un espai ciutadà on la recerca cardiovascular impulsada per La Marató i la seva aplicació pràctica s’han fet accessibles a la societat amb el suport de material gràfic i audiovisual. Els investigadors que han dut a terme els treballs premiats han enregistrat en directe breus vídeos amb les conclusions de la seva recerca, que es podran consultar al web de La Marató.

Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, ha declarat que “La Marató de TV3 és un cas extraordinari de col•laboració entre el govern d’un país, les institucions i la societat”.

El periodista Miquel Calçada, que va presentar La Marató 2007, ha participat també en la cloenda del simposi fent un recorregut emotiu per aquella edició del programa que avui es tanca.

Podeu consultar les memòries finals dels 26 treballs sobre malalties cardiovasculars en aquest espai


Fotografies: Espe Pons
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Dijous 20 de juny la Fundació tanca el cicle de La Marató 2007 fent públics els avenços aconseguits en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquestes patologies

Els 8 milions d’euros de l’edició 2007 han permès impulsar 26 projectes de recerca científica sobre les malalties del cor

Per primera vegada s’ofereix un espai ciutadà que farà accessibles per al públic general les fites científiques impulsades per La Marató





Sis anys després de La Marató 2007, la Fundació presenta els resultats de la recerca en malalties cardiovasculars impulsada amb els fons recaptats en aquella edició. Serà en el 14è Simpòsium, que es farà dijous 20 de juny a l’Institut d’Estudis Catalans.

Els investigadors responsables dels 26 projectes de recerca finançats per La Marató 2007 exposaran públicament els avenços assolits en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties del cor. Les ponències es distribuiran en 4 taules rodones: cardiomiopatia i cirurgia cardíaca, malaltia coronària: reparació tissular i angiogènesi, factors de risc: aterosclerosi i hipertensió i risc cardiovascular.

Per primera vegada, el simposi oferirà a partir del migdia un espai ciutadà on els investigadors acostaran el llenguatge de la recerca a la societat per fer entenedores les fites aconseguides en la recerca cardiovascular i la seva aplicació pràctica. En aquest marc, que comptarà amb material gràfic i audiovisual, els investigadors enregistraran en directe breus vídeos amb els resums dels seus projectes, que es posteriorment es podran consultar al web de La Marató, www.tv3.cat/marato.

La cloenda de la jornada anirà a càrrec del conseller de Salut, Boi Ruiz. També hi intervindran Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, i Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans.

El 24 de juny, TV3 emetrà un programa especial en què Miquel Calçada, presentador de La Marató 2007, farà un recorregut per aquella edició i pels avenços científics presentats en el simposi.


Consulteu el programa de l’acte

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Un estudi internacional liderat per científics de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat amb fons de La Marató 2007 associa per primera vegada l’agent causant d’aquesta afecció, primera causa al món de malalties cardiovasculars en nens, amb el moviment de masses d’aire.

Un equip de científics de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) encapçalat pel Dr. Xavier Rodó, en col•laboració amb altres centres dels Estats Units i el Japó, aconsegueixen associar el transport d’un agent nociu a través dels vents amb la síndrome de Kawasaki, una malaltia de la qual es desconeix la causa des que va ser diagnosticada per primera vegada l’any 1960 al Japó.

La síndrome de Kawasaki, actualment la primera causa al món de malalties cardiovasculars adquirides en nens, presenta característicament variacions estacionals en el nombre d’afectats al llarg de l’any. Aquest estudi, impulsat amb fons de La Marató 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars, ha permès, no només associar els grans brots de la malaltia al Japó amb el moviment de les masses d’aire, sinó explicar també tota la dinàmica epidemiològica de la malaltia també a Hawaii i la costa Oest dels EUA. Això engloba des del perquè i el com es donen les seves variacions estacionals habituals dins de l'any, fins a les modulacions dels brots anuals en anys successius.

Els resultats de l’estudi mostren clarament com la incidència de Kawasaki es relaciona amb el moviment de masses d’aire. Així, es descriu com la incidència de Kawasaki creix al Japó quan, a l’hivern, el potent anticicló situat sobre el centre de la Sibèria i la baixa pressió de les Aleutianes, envien l’aire des del centre i l’est del continent. En paral•lel a aquesta situació atmosfèrica, s’obre una connexió o pont atmosfèric que dura només uns tres mesos, entre l’Àsia i Nord-amèrica i que permet el transport de l’agent pels forts corrents d’aire que es donen a l’altra troposfera. El treball mostra també com existeix una total sincronia en l’evolució estacional de la malaltia al Japó i als Estats Units, que reprodueix de manera sorprenent els canvis en els patrons dels vents.

La síndrome de Kawasaki afecta principalment a infants des d’edats molt primerenques –de pocs mesos de vida- fins a nens i nenes de pocs anys. La seva incidència va disminuint amb l’edat, motiu que ha portat tradicionalment als investigadors a pensar en l’existència d’un agent infecciós. Si no es tracta, en aproximadament un 25% dels afectats dóna lloc a aneurismes i, eventualment, a infarts de miocardi i la mort. En l’edat adulta pot reaparèixer i conduir a problemes cardiovasculars greus.

En paral•lel a aquest estudi, s’està investigant la identitat del possible agent causant de la malaltia que podria anar des de virus, bacteris o fongs, fins a altres agents inerts com ara contaminants i altres partícules potencialment transportables per l’aire. Quan es van obtenir els primers resultats, els investigadors de l’IC3 van construir durant la tardor del 2010 un prototip per a la presa de mostres d’aire a gran alçada en col•laboració amb una empresa catalana. Al mes de febrer del 2011 es va dur a terme un mostreig aerotransportat al Japó, coordinat totalment des de Barcelona i amb la col•laboració d’investigadors japonesos de la Universitat de Tsukuba. En l’actualitat, s’estan duent a terme les analítiques pertinents en laboratoris dels Estats Units i Alemanya.

La col•laboració entre camps tan dispars com la biomedicina i la climatologia està fent cada cop més palesa la necessitat de posar en marxa aproximacions multidisciplinàries de cara a resoldre satisfactòriament alguns dels grans reptes de salut pública a què s’enfronta la nostra societat. Els resultats mostren ara com és possible predir períodes d’elevada activitat epidèmica en algunes regions amb una major incidència de la malaltia, i alertar, per tant, els metges i professionals sanitaris, que han d’identificar els pacients de Kawasaki entre centenars de nens amb afeccions més benignes, però que tenen algunes simptomatologies semblants.

L’estudi titulat Association of Kawasaki disease with tropospheric wind patterns (Associació de la malaltia de Kawasaki amb els patrons de vents/circulació a la troposfera), ha analitzat la incidència de la malaltia des del 1970 fins al 2008 al Japó, amb gairebé 250.000 casos diagnosticats, i des de mitjans dels anys noranta fins les mateixes dates, en el cas de Hawaii i San Diego, als EUA, amb unes incidències menors. Ha estat desenvolupat per Xavier Rodó, Professor d’ICREA i director de l’IC3; Joan Ballester, investigador de l’IC3, i hi han participat també la Dra. J. Burns, del Rady Children’s Hospital a San Diego i de la Universitat de Califòrnia i el professor Dan Cayan, de la Scripps Institution of Oceanography. Altres coautors són els doctors Ritei Uehara i Yoshikazu Nakamura, del Jichi Medical Hospital de Tòquio, i la doctora M. Melish, de la Universitat de Hawaii.


       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   juliol 2018   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     
Sindica aquest blog - RSS