Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Un equip de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) avança en la investigació de noves teràpies per fer front a un subtipus de retinosi pigmentària, una classe de ceguesa progressiva. El treball ha estat finançat per La Fundació La Marató de TV3.

Els investigadors del grup de genètica molecular humana de l’Idibell, liderats per Julián Cerón, indiquen que el cuc ‘C.elegans’ presenta alteracions genètiques similars a les de la malaltia en humans, el que significa un gran pas per entendre la patologia i investigar noves teràpies.

Més d’un milió de persones pateix aquest subtipus de retinosi pigmentària, causada per mutacions als gens productors de les proteïnes responsables d’un procés de maduració d’ARN conegut com ‘splicing’.

Els gens que produeixen proteïnes de ‘splicing’ s’expressen en totes les cèl·lules de l’organisme, però la seva mutació només afecta la retina, on moren les cèl•lules, i no altres teixits. Aquest misteri és el que volen resoldre els investigadors, que han vist que inactivant en el cuc ‘C.elegans’ els gens homòlegs als causants de la malaltia, l’animal també presenta una mort cel·lular específicament en un tipus cel·lular de l’organisme.

A més, l’estudi proposa una nova hipòtesi basada en la inestabilitat genòmica de les cèl·lules afectades per tal d’explicar l’especificitat de la malaltia a la retina.
El treball, publicat a la revista RNA, ha estat realitzat principalment per Karinna Rubio, Laura Fontrodona i David Aristizábal i s’ha finançat amb els fons recaptats a La Marató del 2009, dedicada a les malalties minoritàries.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
L’estudi que publica avui la revista científica Stem Cells Translational Medicine s’ha dut a terme a l’Institut Germans Trias i està finançat, en part, amb fons de La Marató 2011, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.



Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries. Aquest fet, en funció de la gravetat, pot condicionar la capacitat per dur a terme activitats de la vida diària, i també la qualitat i l’esperança de vida. Recuperar part de la força per bombar la sang és un dels objectius que persegueixen els professionals que estudien la regeneració del cor. El grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut Germans Trias ha ratificat en els últims mesos que les investigacions que està duent a terme ho aconsegueixen. Així es publica avui a la revista Stem Cells Translational Medicine.

L’any 2013 aquest grup ja va demostrar la capacitat d’un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical d’humans, anomenades mesenquimàtiques, per formar petits vasos sanguinis a l’àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la. Les cèl·lules es van introduir en forma de pegat (bioimplant) acompanyades d’una proteïna anomenada fibrina que ajudava a fixar-les per damunt de la zona infartada. Així es va constatar que al cap d’un mes es produïa una disminució significativa de la mida de l’infart.

El pas següent ha estat estudiar la millora de la funcionalitat del cor gràcies a aquest sistema. I el resultat ha sigut positiu: els ratolins tractats amb les cèl·lules mesenquimàtiques després d’un infart han augmentat un 21,6% la força del batec cardíac per bombar la sang. L’estudi, liderat pel Dr. Antoni Bayés-Genís, s’ha fet en col•laboració amb el grup de Teràpia Cel·lular de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) i està finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3.

Infart i necessitat de regenerar el cor

Quan es produeix un infart, la sang deixa de circular i de nodrir correctament les cèl•lules del múscul cardíac. Com a conseqüència, s’alteren irreversiblement, moren i generen una cicatriu no contràctil que afecta la capacitat de bategar del cor. Actualment, a més dels tractaments farmacològics i quirúrgics convencionals dirigits a recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada, l’única opció terapèutica que garanteix la plena recuperació funcional del cor és el trasplantament. Aquesta opció, però, queda molt limitada pel nombre de donants i per possibles reaccions de rebuig posttrasplantament. És per això que s’intenten desenvolupar noves estratègies per implantar cèl•lules mare que regenerin el teixit. Entre aquestes, hi ha les que procedeixen de la sang del cordó umbilical, i un tipus són les mesenquimàtiques.

Una línia de recerca que té més d’una dècada

Les cèl·lules mare mesenquimàtiques són multipotencials, és a dir, amb capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl•lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. L’any 2007, els mateixos investigadors van demostrar la presència d’aquestes cèl·lules a la sang del cordó umbilical i van plantejar el seu possible ús per a la regeneració cardíaca. En aquesta línia treballen des d’aleshores.

Fixar les cèl·lules a la zona de l’infart

Un dels reptes ha estat trobar la forma més òptima d’introduir les cèl•lules mare a la zona de l’infart, ja que altres grups han demostrat que alliberades com a injeccions directes o de forma intravenosa poden morir ràpidament o dirigir-se a altres òrgans. Per aquest motiu, els investigadors de Germans Trias barregen les cèl•lules amb fibrina, una proteïna que fa possible que s’adhereixin a la zona infartada i que hi romanguin al llarg de les quatre setmanes que dura l’estudi.

Futur: allargar la vida a les cèl·lules mesenquimàtiques

Vist que les cè·lules redueixen la mida de l’infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida un cop implantades, de manera que puguin aportar més beneficis. Més endavant, es plantejaria estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans. També, vista la seva capacitat per generar nous vasos en zones que els havien perdut, “la troballa confirma el potencial d’aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l’ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular”, destaca el doctor Bayés-Genís.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Josep Cuní, presentador de l’edició del 2009, condueix aquest programa especial que recull el resultat d’alguns dels projectes de recerca biomèdica finançats amb aquella Marató i algun dels avenços que experimenta el món de les malalties minoritàries al nostre país. De la mà de pacients, metges i investigadors el reportatge ens mostra les incerteses i les esperances que viuen les persones afectades per aquestes malalties.

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
El dissabte 13 de juny, a les 20.30, TV3 presenta ”Malalties Minoritàries. La Marató dels investigadors 2009”, un reportatge presentat per Josep Cuní que tancarà el cicle iniciat a La Marató de l’any 2009, dedicada a les malalties minoritàries. El reportatge posa punt final a un procés començat fa sis anys i és una mostra del compromís de transparència que La Marató de TV3 té amb tota la societat catalana que, des del 1992, li fa confiança any rere any.

Josep Cuní, presentador de l’edició del 2009, conduirà aquest programa especial que recull el resultat d’alguns dels projectes de recerca biomèdica finançats amb aquella Marató i algun dels avenços que experimenta el món de les malalties minoritàries al nostre país. De la mà de pacients, metges i investigadors el reportatge ens mostra les incerteses i les esperances que viuen les persones afectades per aquestes malalties.

El 13 de desembre deL 2009 La Marató de TV3 es va dedicar a un grup molt ampli i divers de malalties que poden aparèixer en qualsevol edat. Són patologies molt desconegudes perquè, tot i el seu nombre tan elevat –entre 7.000 i 8.000 malalties diferents–, tenen una baixa incidència entre la població: afecten una persona per cada 2.000 habitants. Es calcula que a Catalunya hi ha 400.000 famílies afectades per alguna d’aquestes malalties, la majoria d’origen genètic.

Amb els fons recaptats, La Fundació La Marató de TV3 va destinar més de 6 milions d’euros a finançar 20 projectes de recerca biomèdica. En aquests cinc anys, investigadors de més de 40 grups de recerca –la majoria amb seu a Catalunya, i una desena coordinats amb altres centres d’Espanya, Anglaterra i els Estats Units- han treballat per avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquestes malalties. El programa mostra que algunes, com l’anèmia falciforme o les encefalitis autoimmunes, han tingut un progrés remarcable –en la detecció precoç, en el diagnòstic precís i la teràpia eficaç- gràcies en bona part als recursos que van aportar els espectadors de La Marató de TV3.

El cicle d’aquesta Marató s’ha tancat amb el Simposi que la Fundació La Marató de TV3 ha convocat a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona i on els investigadors principals han fet públics els resultats obtinguts en la seva recerca.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Així ho ha declarat avui Brauli Duart, president de la CCMA i de la Fundació La Marató de TV3 en la cloenda del 16è Simpòsium sobre les malalties minoritàries


La Marató contribueix a fer de Catalunya un "referent universal en solidaritat, recerca i innovació”, ha afirmat Roser Fernández, secretària general de Salut

“La inversió en recerca de La Marató sobre malalties minoritàries suposa un pas important en el camp transformador de la medicina genòmica”, ha afirmat el Dr. Gabriel Capellà, coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació

20 investigadors han presentat els fruits de la recerca en malalties minoritàries finançada gràcies a La Marató 2009

Consulteu els resultats assolits pels 20 treballs sobre malalties minoritàries en aquesta pàgina: www.tv3.cat/marato/16simposium



La Fundació ha presentat avui els resultats dels 20 projectes de recerca sobre malalties minoritàries impulsats amb fons de La Marató 2009 en el marc del 16è Simpòsium, celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans. Els científics que han dut a terme les investigacions finançades per La Marató han exposat els avenços assolits en el coneixement, el diagnòstic i el tractament de les malalties minoritàries.


El grup d'investigadors premiats que ha participat en el 16è Simpòsium

El Dr. Gabriel Capellà, coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, ha exposat les línies generals d’aquests avenços tot destacant el predomini dels projectes coordinats –13 del total de 20- entre diversos centres de recerca, fet que ha promogut la projecció internacional dels resultats obtinguts.

La injecció de recursos que La Marató va destinar a les malalties minoritàries suposa un “pas important en un camp que transformarà la medicina: la genòmica, una àrea fronterera que obrirà noves portes en el diagnòstic i tractament d’aquestes patologies”. Dels 20 projectes finançats per La Marató 2009, n’hi ha 13 dedicats a malalties neurològiques i neuromusculars. És interessant també subratllar la quantitat de projectes que han creat models preclínics, és a dir, que han dissenyat models animals, pas previ a l’aplicació en els pacients, així com la recerca orientada cap als malalts i la clara aposta per la innovació.

Del conjunt de treballs exposats, el doctor Capellà n’ha destacat un que ha descrit diferents tipus d’encefalitis autoimmune i que suposa la creació d’una nova classificació dins d’aquestes malalties. En segon lloc, ha posat en relleu un treball que ha permès identificar un nou tipus d’atàxia hereditària, fet que possibilita la detecció prenatal i obre les portes a nous tractaments. Finalment, ha destacat la creació d’una xarxa per al diagnòstic i seguiment de les anèmies rares, que permetrà el registre i l’anàlisi de cada mutació genètica identificada.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de la secretària general de Salut, Roser Fernández; el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros.


L'acte de cloenda a càrrec del Dr. Gabriel Capellà, Brauli Duart, Joandomènec Ros i Roser Fernández

La secretària general de Salut, Roser Fernández ha afirmat que el Simpòsium Fundació La Marató de TV3 suposa “visualitzar la transferència del coneixement i el retorn als pacients d’aquest coneixement”. Valorant la trajectòria de La Marató al llarg de 23 anys, Fernández ha declarat que aquest projecte contribueix a “fer de Catalunya un referent universal en solidaritat, recerca i innovació”.

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Fundació, Brauli Duart, ha destacat “la capacitat extraordinària de La Marató per transformar la solidaritat en beneficis per a la salut i la qualitat de vida dels ciutadans”. D’aquesta manera, ha explicat el president, “tota l’energia i generositat que la societat catalana va invertir l’any 2009 –es van recaptar més de 7 M €– s’ha convertit en sensibilització social i en avenços en el camp de la salut”. El Simpòsium que s’ha celebrat avui, ha explicat Duart, implica diferents factors essencials: “la confiança de la societat catalana en el projecte de La Marató, la gestió responsable i transparent dels donatius per part de la Fundació i el treball exigent dels científics premiats”. Aquests elements, ha afirmat Duart, “diuen molt de com som, com a societat i com a país”.

Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans ha valorat com a molt adient que un acte de presentació de resultats científics es faci en un entorn com l’IEC, “una institució que promou la recerca i la difusió del coneixement”.

El periodista Ramon Pellicer ha conduït la cloenda del simpòsium fent un recorregut emotiu per aquella edició del programa.

Amb l’objectiu d’acostar la ciència i els resultats obtinguts a la ciutadania, el simpòsium ha acollit diverses activitats artístiques i de divulgació social. Música i art han acompanyat la jornada científica: la cantant de jazz Zazu, de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ha interpretat algunes peces del disc de La Marató 2009, versionades per ella mateixa i l’artista plàstic Pol Borràs ha elaborat en directe una obra que ha convidat a reflexionar sobre les malalties minoritàries i el projecte de La Marató de TV3. Així mateix, els ciutadans que han visitat avui l’IEC han pogut entendre en què consisteixen els avenços en malalties minoritàries gràcies al material gràfic i audiovisual de caràcter divulgatiu exposat.

Consulteu les memòries finals dels 20 treballs sobre malalties minoritàries en aquesta pàgina: www.tv3.cat/marato/16simposium


Un moment de l'actuació de la cantant Zazu, on es pot veure l'obra pictòrica de l'artista Pol Borràs

Notícia emesa al TN vespre


Anterior       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   novembre 2019   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 
Sindica aquest blog - RSS