"Al mes de gener vaig rebre una trucada de l'aleshores directora de TV3, Mònica Terribas, per explicar-me que feia temps que es preguntava què podria fer la televisió pública de Catalunya per ajudar tantes famílies que estaven perdent feines, cases i futur amb l'agudització de la crisi; que les entitats que se n'ocupaven ja no donaven l'abast i estaven exhaurint els seus recursos, en un context de retallada de la despesa pública; que així naixia aquesta Marató per la pobresa, i que si la volia copresentar. Vaig dir-li que sí. Sempre he estat molt vinculat a la Marató i sempre he procurat fer costat a la gent que ajuda els que més ho necessiten. Ara tinc més motius que mai per aprofundir en aquests dos compromisos.

No serà una Marató fàcil. En certa manera serà una Marató incòmoda, perquè la pobresa és incòmoda i ens interpel·la. I de les respostes sobre el perquè de la pobresa n'arriben a sortir les nostres posicions ideològiques i fins i tot compromisos personals per a tota la vida de tanta gent. Tothom sap que la Marató no solucionarà la pobresa de Catalunya, ni pretén substituir les obligades polítiques socials, igual que la Marató del desembre no substitueix les polítiques sanitàries. Però la nostra exigència als poders públics perquè assegurin la igualtat d'oportunitats i corregeixin la injusta distribució de la riquesa no pot ser una excusa per a la inacció. És millor fer aquesta Marató que no deixar de fer-la. L'endemà de la Marató, la vida de milers de persones serà una mica menys difícil. Per això m'hi he compromès, i per això us demano un cop de mà aquest diumenge 27, el cop de mà que pugueu, per lluitar contra la pobresa a Catalunya."

El 27 de maig, "que ningú es quedi fora de joc"