Arxius

Estas veient: febrer 2011
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Benvinguts a la 1era repesca dels "Petits Tresors dels Països Catalans"!

Com sabeu, al llarg de les darreres setmanes hem anat celebrant eliminatòries on -gràcies a les vostres votacions- s'han classificat alguns petits tresors! Avui obrim la primera repesca, amb 10 petits tresors que no van guanyar la seva eliminatòria.

Aprofiteu aquesta repesca!! Ara teniu l'oportunitat de salvar el vostre "petit tresor", i fer que passi a les semifinals! Recordeu que només podeu votar-ne un! i els dos més votats passen directament a les semifinals!

Aquests son els 10 petits tresors que participen en aquesta repesca:

1. L'olla i la campana de Núria
2. El Patge Xiu-Xiu de Terrassa
3. Les Barraques de Sant Antoni
4. La Xeremia mallorquina
5. La carassa del moro de Barcelona
6. El Cornut de Cornellà del Terri
7. La família Robafaves de Mataró
8. El Mascle cabró de Cervera
9. Lo Marraco de Lleida
10. El Pare Pelegrí de Tossa de Mar


Com votar?
Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



I si els voleu conèixer millor...Cinc céntims.....

Olla i campana de Núria
L’olla i la campana de Núria
L’olla i la campana són dos objectes tradicionals de culte vinculats directament al guariment del mal de cap i sobretot, proveits amb el do de la fertilitat.
La llegenda diu que cap l'any 700, Sant Gil, va tallar una imatge de la Verge que amagà en una cova al veure's obligat a fugir perseguit pels romans. Junt a la Mare de Déu deixà amagada l'olla que utilitzava per a fer el dinar, la creu que tenia per a les seues oracions i la campana amb la que cridava als pastors per a que vingueren a dinar. 300 anys més tard, un pelegrí de Dalmàcia va trobar la imatge, junt a la creu, la campana i l'olla i va construir una capella.
Des d’aleshores hi ha una curiosa tradició: Les dones que volen tenir fills col•loquen el seu cap dins de l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. I és que els pastors consideraven a la Mare de Déu, patrona de la fertilitat.


patge xiu xiu
El Patge Xiu-Xiu de Terrassa
El Patge Xiu-Xiu és el representant que els Reis Mags envien a Terrassa per recollir les cartes dels terrasencs i terrassenques més petits, en una tradició popular que ja compta amb més de cinquanta anys a l’esquena.
El Patge es diu Hassim Jezzabel, però és conegut com a Xiu-Xiu perque el Rei Gaspar sempre li xiuxiuejava a cau d’Orella i la seva funció és essencial, perque no només recull els desitjos de la canalla, sinó que la nit de reis, és l’encarregat deguiar i acompanyar ses Majestats durant tota la cavalcada.
El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes! En aquest cas una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa.


barraquest sant antoni
Les Barraques de Sant Antoni
Les Barraques de Sant Antoni són unes fogueres que es construeixen amb forma piramidal al voltant d’un eix central anomenat “maig” i revestides de troncs o costelles disposats al seu entorn i farcits de brancatge, deixant el seu interior buit.
Les barraques representen el centre de les celebracions de Sant Antoni. Al seu voltant es reuneix la comunita per menja i per ballar. De fet, la barraca també és l’indret on s’amaga el Sant quan el persegueixen els botargues, els esperits tel•lúrics que estimulen la fecundació humana i animal que, en ple hivern, semblen en repòs.
Aquests botargues són els encarregats de calar foc a la barraca i introduir el sant a l’interior mentre està en flames. També són ells els que vigilin que tots aquells que volen passar-hi per sota mentre la barraca crema ho poguin fer sense prendre mal


xeremia
La Xeremia mallorquina
La Xeremia és un instrument de la família de les Cornamusses, que es compon d’un recipient de pell on s’acumula l’aire, anomenat sac o sarró, del bufador, que és per on s’infla el sarró, el Grall i el Braguer, que distribueixen l’aire, i la trompa, l’indret per on surt el so.
Cal afegir-hi uns elements o uns altres depenent de la xeremia que parlem: la xeremia té bordons quan es tracta d’una xeremia de tres bordons o fillols, quan parlem d’una xeremia tradicional.
Fer sonar bé una xeremia no és fàcil. El xeremier ha de pressionar el sarró contra el seu cos, inflar el sac i utilitzar les seves dues mans per fer sonar les melodies amb el grall.


carassa del moro
La carassa del moro
La carassa del moro és un gran cap amb barba i turbant que quan s’apropa Nadal surt al carrer per repartir dolços entre els més petits
Aquesta tradició abans es situava dins les Esglésies, quan pels volts de Sant Esteve o els Sants Innocents, la carassa, que estava connectada amb l’orgue, anava movent els ulls i la boca i escopia caramels provocant un gran rebombori entre la mainada.
De fet, el xivarri fou tan gran que es va decidir prohibir la tradició.
Des d’aleshores la carassa surt amb forma de capgròs al carrer, s’ha convertit en un personatge més de la imatgeria festiva de la ciutat i evoluciona al so de la gralla i el timbal pels estrets carrers del barri gòtic de Barcelona


cornut de cornellà
El Cornut de Cornellà del Terri
El Cornut és el personatge principal d’una dansa còmica molt popular ballada al voltant de l’arbre de maig. Es tracta d’un home amb barret de pell que porta dues grans banyes recargolades i que va acompanyat de sis parelles que l’envolten, formant una rotllana
Mentre sona la música, les dones s’avancen en la rodona i el cornut salta entre elles, prenent-ne una i trencant la rotllana per fugir per un carrer amb ella.
El ball del Cornut representa la fi del dret de cuixa de l’Edat Mitjana, quan el senyor feudal tenia el poder de passar la nit de noces amb les noies que estaven a punt de casar-se. La dansa, però, també pot provenir d’un ritu ancestral destinar a la protecció davant els mals esperits


familia Robafaves
La família Robafaves de Mataró
La família Robafaves està formada per en Robafaves, la seva dona, la geganta, la seva filla la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen contrastant amb alegria la solemnitat dels gegants
El cap de la família, en Robafaves és el més antic de tots. És un gegant alt i gros, de 4’25 metres, amb indumentària medieval que s’inspira en la Figura de Jaume I el conqueridor
Diu una llegenda que el nom de Robafaves ve degut a que els portadors, en tornar d’una ballada a Argentona, es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves que van amagar sota la panxa del gegant. Quan van fer ballar aquest un cop va arribar a la ciutat, les faves van caure pel terra i al gegant se li va quedar aquest malnom.


mascle cabró
El Mascle Cabró
El Mascle Cabró és el punt culminant i el rei de l’Aquelarre de Cervera. La nit més gran, la del dissabte, la Universitat s’encén per donar el tret de sortida d’una cercavila de diables que finalitzarà amb l’invocació d’aquest gran boc.
Quan el correfoc arriba a la plaça, té lloc aquesta crida del mascle, on hi participen un centenar de bruixes i dimonis que llancen els seus embruixos al públic assistent i després dansen al ritme del ball de la polla, una bèstia de foc amb forma d’au.
L’espectacle, que experimenta variacions cada any, finalitza amb l’aparició del mascle, que dutxa tots els assistents durant una bona estona amb escuma. Un cop tothom ha estat regat amb la benedicció del cabró, els diables celebren una gran foguera cremant tot allò que quedi per cremar


lo marraco
Lo Marraco de Lleida
Amb unes mides fenomenals, amb quasi 4 metres d’alçada i quasi 9 de llargada, Lo Marraco és una de les imatges més representatives de lleida, junt amb la Seu Vella.
El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i dolent a qui els lleidetans adults apel•laven per aconseguin que els petits es portessin bé. Amb aquesta finalitat, es va construir el primer Marraco, que tenia com a tret característic el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per la cua, a mode de tobogan.
L’actual Marraco ja no té aquesta característica, i no és portat per ningú, ja que va amb rodes. No és d’estranyar si tenim en compte que pesa més de dues tones
Per cert, la paraula marraco ve de l’euskera i significa senzillament “drac”


pare pelegrí
El Pare Pelegrí
Quan a l’Edat Mitjana, la pesta va arribar per mar al poble de Tossa, els vilatans s’encomaren a l’ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners
Aquesta caminada, d’uns 80 quilòmetres, l’encapçala el Pare Pelegrí, un personatge vestit amb Gambeto de frare, esclavina negre a les espatlles i un barret de feltre de llana d’ala girada amb una gran petxina al davant.
L’anada es produeix durant el dia 20 i la tornada, de Santa Coloma fins a Tossa, el dia 21. A l’arribar a la vila és rebut amb alegria i les campanes repiquen per fer saber a tothom que el vot s’ha complert.









Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......els Bòbuls i les Margaridasses o els Figuetaires?

Cinc cèntims....


Bòbuls i Margaridasses

Els Bòbuls i les Margaridasses són quatre personatges que van sorgir per animar els actes festius i mantener l’ordre, especialmente quan arribaven els balls de gitanes. Amagaven els estris de treball i entraven a les cases de la gent a agafar els objectes de valor per simular-ne després una subasta emmig de la plaça de poble.

Les margaridasses porten un vestit de lli blanc, amb una mantellina i una màscara i un fuet per empaitar. Els Bòbuls vesteixen igual i duien una forca i una pistola. Antigament mataven un pollastre per tallar-li el cap , i així amb la sang escampaven a tot aquell que envestien.

Els Bòbuls i les maragaridasses sempre anaven acompanyats de flabiolaires i timbals en una cercavila molt i molt concurreguda.


Figuetaires

Els figuetaires són un conjunt d’éssers emmascarats que cada dijous gras executen un antic joc per a la mainada, anomenat “La figa te fai”.

Aquesta màscara-joc, que antigament es podia trobar en altres punts d’Europa consistia en moure una canya duns dos metres de llargada amb una figa seca penjada d’un fil que no deixava de ballar, i a qui tota la mainada no deixava d’intentar pescar amb la boca oberta.

Segons la veu popular, però, els inicis del joc no eren tant infantils, i tenien uns simbolismes carregats de connotacions sexuals i de fertilitat.




Vosaltres decidiu.......els Bòbuls i les Margaridasses o els Figuetaires?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166





Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......els macips d'Arenys o el Pare Pelegrí de Tossa?

Cinc cèntims....



Macips d'Arenys

Els Macips d'Arenys
Amb l’objectiu d’agrair a Sant Roc que deslliurés als arenyencs de l’epidèmia de Pesta, el poble celebra cada 16 d’agost la seva segona festivitat local.

Els macips són els protagonistes de la festa. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella i pantalons blancs amb picarols desperten a tota la vila, entrant a les cases a ruixar amb unes almorratxes plenes d’alfabrega i aigua de colònia sota el crit de Sant Roc Gloriós.

Els Macips tenen llicència per tocar els timbres de les cases, aturar el transit i remullar els conductors i fer visites als espais socials de la vila, sempre sota la música que toca un flabiolaire que acompanya cada comitiva.



Pare Pelegrí de Tossa


El Pare Pelegrí
Quan a l’Edat Mitjana, la pesta va arribar per mar al poble de Tossa, els vilatans s’encomaren a l’ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.

Aquesta caminada, d’uns 80 quilòmetres, l’encapçala el Pare Pelegrí, un personatge vestit amb Gambeto de frare, esclavina negre a les espatlles i un barret de feltre de llana d’ala girada amb una gran petxina al davant.

L’anada es produeix durant el dia 20 i la tornada, de Santa Coloma fins a Tossa, el dia 21. A l’arribar a la vila és rebut amb alegria i les campanes repiquen per fer saber a tothom que el vot s’ha complert.





Vosaltres decidiu.......els macips d'Arenys o el Pare Pelegrí de Tossa?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166





Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......els Nanos de Cocentaina o els Ninots de les Falles de València?

Cinc cèntims....


Nanos Cocentaina

Els nanos de Cocentaina són uns ninots de poca alçada fets a base de draps, que van acompanyats d’uns cartells a través dels quals expressen la seua crítica, o bé positiva o bé negativa.

La festa consisteix a criticar la persona que representa el ninot. Abans apareixin col·locats als camins propers al poble, perque ningú sabés qui els havia fet, però avui en dia són a les parets de les cases dels vilatans que els han fet.

Antigament, la funció dels Nanos era la de criticar, advertir o manifestar una revenja. Era l’única manera d’expressar un desacord envers l’amo a l’autoritat sense perill a conseqüències. Avui dia, la temàtica dels Nanos ja no és tan local i s’extén a qüestions forasteres per la influència de la televisió.




Ninots Falles

Els ninots de les falles representen o caricaturitzen un personatge, generalment famós, per fer-ne burla i solen tenir un tamany que pot anar de pocs centímetres a les falles infantils, a diversos metres a les falles més grans.

Les falles es caracteritxen per la massiva presència de música en forma de bandes per tots els carrers. I també per la multitud de coets i focs diversos que peten a tothora.

L’origen de la festa, era donar la benvinguda a la primavera, cremant els trastos vells al final de l’hivern. Donat el caràcter divertit dels valencians, es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l’any anterior, i així la festa va evolucionar cap al sentit satíric i irònic que la caracteritza avui en dia




Vosaltres decidiu......els Nanos de Cocentaina o els Ninots de les Falles de València?



Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Enllaços patrocinats



 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència