Arxius

Estas veient: gener 2011
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......el Drac de Vilafranca o lo Marraco de Lleida?

Cinc cèntims....


Drac Vilafranca

El Drac de Vilafranca és un dels elements més destacats i representatius de la Festa Major de la ciutat, encapçalant la cercavila que dóna inici a la diada i les tres processons de Sant Fèlix.

El drac té el cos similar a una serp i unes ales de rat penat però el seu cap és l’element més característic.

Quan balla fa un cercle sobre ell mateix, amb el cap acotat i la cua enlairada i és capaç de fer-ho encenent alhora 18 coets per cinc punts diferents, produint un cercle de foc que queda marcat a terra.

Aquesta bèstia de foc pesa més de 100 quilos, que el seu únic portador pot maniobrar gràcies a l’equilibri de la seva carcassa.



Marraco Lleida

Lo Marraco de Lleida. Amb unes mides fenomenals, amb quasi 4 metres d’alçada i quasi 9 de llargada, Lo Marraco és una de les imatges més representatives de lleida, junt amb la Seu Vella.

El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i dolent a qui els lleidetans adults apel·laven per aconseguin que els petits es portessin bé. Amb aquesta finalitat, es va construir el primer Marraco, que tenia com a tret característic el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per la cua, a mode de tobogan.

L’actual Marraco ja no té aquesta característica, i no és portat per ningú, ja que va amb rodes. No és d’estranyar si tenim en compte que pesa més de dues tones.





Vosaltres decidiu.......el Drac de Vilafranca o lo Marraco de Lleida?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......els óssos de Prats de Molló, o s'homo des be de Ciutadella?

Cinc cèntims....


ós de Prats de Molló

Óssos de Prats de Molló

El diumenge a primera hora de la tarda quatre feréstecs homes-óssos, untats a la cara i als braços amb una mescla de sutge i oli i vestits amb una pell de xai, i perseguits per uns caçadors baixen a Prats de Molló per llençar al terra i empastifar a tothom qui poden.

De fet, els óssos empaiten sobretot a les noies joves i maques, en una clara metàfora de la fecundació.

Després de moltes corredisses apareixen els homes de blanc o barbers que atrapen i esquilen els homes-ós, representant la castració de l’animal i el triomf del be sobre el mal. El ball de l’ós reuneix finalment a tots els protagonistes dansant al so de la cobla.

Joan Amades explicava que quan més engatats anaven els protagonistes, millor representaven el paper d’ós.


s'homo des be

S’Homo des Be
S’Homo des Be és un dels personatges que s’encarrega de donar el tret de sortida de les festes de Sant Joan de Menorca. Es tracta d’un home descalç, mig nu, amb creus pintades al cos i que duu un anyell viu als braços.

Quan ha sonat la primera campanada de les nou del matí del diumenge abans de Sant Joan, conegut com el dia des be, s’homo surt en comitiva amb un flabioler i uns cavallers pels carrers del centre històric de Ciutadella.

Aquesta cercavila no deixa de ser una capta, ja que a cada casa es fa una donació econòmica per sufragar les despeses de la festa. S’homo des be pot descarregar l’animal a cada visita i rep un refrigeri.





Vosaltres decidiu.......els óssos de Prats de Molló, o s'homo des be de Ciutadella?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166










Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......les Bruixes de Sant Feliu Saserra o el mascle cabró de cervera?

Cinc cèntims....


bruixes St Feliu

Les bruixes de St Feliu
Des de l’any 2001, Sant Feliu Sasserra rememora amb una fira teatralitzada els fets ocorreguts als Segles XVII i XVIII al Lluçanès, on moltes dones van ser acusades de bruixes i van morir a la forca injustament.

Cada 1 de novembre, el poble s’omple de bruixes que revisen teatralment aquesta història i que realitzen uns aquelarres coneguts com a samaniats.

Es tracta d’uns honors, balls i èxtasis que les bruixes realitzen en honor al gran boc, amb actuacions de bruixes ben petites i més tard de les grans.

Finalment, i un cop feta una processó per tot el poble, es pot reviure com s’ajusticiaven les bruixes al serrat de les Forques de la Vila, amb una demostració que fa perdre l’alè.



mascle cabró cervera

El Mascle Cabró

El Mascle Cabró és el punt culminant i el rei de l’Aquelarre de Cervera.

La nit més gran, la del dissabte, la Universitat s’encén per donar el tret de sortida d’una cercavila de diables que finalitzarà amb l’invocació d’aquest gran boc.

Quan el correfoc arriba a la plaça, té lloc aquesta crida del mascle, on hi participen un centenar de bruixes i dimonis que llancen els seus embruixos al públic assistent i després dansen al ritme del ball de la polla, una bèstia de foc amb forma d’au.

L’espectacle, que experimenta variacions cada any, finalitza amb l’aparició del mascle i amb una gran escorreguda des d’un membre gegant, que dutxa tots els assistents durant una bona estona amb escuma. Un cop tothom ha estat regat amb la benedicció del cabró, els diables celebren el seu gran Foqueral cremant tot allò que quedi per cremar.






Vosaltres decidiu.......les bruixes de St. Felui Saserra o el mascle cabró de Cervera?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166







Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......els gegants d'Olot o la Família Robafaves de Mataró?

Cinc cèntims....

gegants Olot

Els gegants d’Olot són els elements més representatius i estimats de la faràndula Olotina, admirats tant pels més petits com pels més grans, i considerats pels mateixos com els millors de tot el món.

El gegant va aparèixer per primer cop l’any 1521 i ho feia sòl, només acompanyat d’un tamborí i d’un flabiol. L’actual és fet de fibra de vidre i alumini i mesura 4’12 metres.

La geganta va arribar 88 anys després de l’aparició del gegant. Però ho va fer per quedar-s’hi! L’actual figura porta un ram de flors, pesa 67 quilos i mesura tres metres i 93 centímetres.

Els gegants van precedits pel cap de lligamosques. Un dels nans més antics de Catalunya que obre pas a la comitiva, i procura que els més petits no els entrebanquin i els facin caure.


Robafaves Mataró

La família Robafaves està formada per en Robafaves, la seva dona, la geganta, la seva filla la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen contrastant amb alegria la solemnitat dels gegants.

El cap de la família, en Robafaves és el més antic de tots. És un gegant alt i gros, de 4’25 metres, amb indumentària medieval que s’inspira en la Figura de Jaume I el conqueridor.

Diu una llegenda que el nom de Robafaves ve degut a que els portadors, en tornar d’una ballada a Argentona, es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves que van amagar sota la panxa del gegant. Quan van fer ballar aquest un cop va arribar a la ciutat, les faves van caure pel terra i al gegant se li va quedar aquest malnom.




Vosaltres decidiu.......Els gegants d'Olot o la Família Robafaves de Mataró?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



Enllaços patrocinats



 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència