Arxius

Estas veient: octubre 2010
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......L'acordió diatònic, la xeremia, la tenora o la dolçaina??

Cinc cèntims....

xeremia
La xeremia és un instrument de la família de les Cornamusses, que es compon d’un recipient de pell on s’acumula l’aire, anomenat sac o sarró, del bufador, que és per on s’infla el sarró, el Grall i el Braguer, que distribueixen l’aire, i la trompa, l’indret per on surt el so.

Cal afegir-hi uns elements o uns altres depenent de la xeremia que parlem: la xeremia té bordons quan es tracta d’una xeremia de tres bordons o fillols, quan parlem d’una xeremia tradicional.

Fer sonar bé una xeremia no és fàcil. El xeremier ha de pressionar el sarró contra el seu cos, inflar el sac i utilitzar les seves dues mans per fer sonar les melodies amb el grall.


tenora
La tenora és amb tota seguretat l’instrument tradicional més conegut i emblemàtic de Catalunya. Creada a partir de les xeremies i les tarotes. La tenora és l’instrument més valorat de la cobla i porta normalment les melodies de les sardanes.

La canya és lleugerament més gran que la del tible i el seu registre habitual és de tres octaves. Està afinat el sí bemoll, i per tant sona una segona per sota de la nota escrita.

El so de la tenora és suau, però pot arribar a ser molt potent en un registre fort.Històricament, es valorava els intèrprets de tenora per la seva fortalesa i resistència, però actualment es valora més la musicalitat i l’expressivitat.


acordió
L’Arribada de l’acordió als Pirineus va comportar que els balls tradicionals donessin pas als ritmes de parella. L’acordionista, de fet, era l’ànima de la tarda dels diumenges.

L’acordió és un instrument de vent molt popular gràcies a la seva condició d'instrument melòdic, harmònic i portàtil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per tocar qualsevol estil musical, des de la música popular fins a clàssica, contemporània, antiga, moderna, jazz-blues, etcètera.

Cadascun dels botons o tecles que es troben a les caixes harmòniques serveixen per seleccionar els sons que s’emetran, accionant unes vàlvules que deixen lliure el pas de l’aire cap a l’interior de la manxa.


dolçaina
La dolçaina, coneguda antigament amb el nom de trompa, la dolçaina valenciana és un instrument de vent, que consta de diferents parts: la pipa, el tudell, el gobelet, el cos i al campana. De fet, la dolçaina pròpiament la formen el gobelet el cos i al campana, la resta són complements.

El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant i si el dolçainer té bona bufera, es pot sentir a molta distància, tot i que un dels sons més bonics que pot tocar és la tonada de la Muixeranga d’Algemesí.

La dolçaina fa parella amb el Tabalet, i ambdós instruments ja són suficients per amanitzar qualsevol festa al carrer pel País Valencià.





Vosaltres decidiu...........L'acordió diatònic, la xeremia, la tenora o la dolçaina??

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......El Pollo de Moià o en Berruga de Figueres?

Cinc cèntims....



El Pollo de Moià
El pollo, és un esparriot que té com a objectiu animar la maïnada, obrir pas entre la gent i permetre l’actuació dels músics i els dansaires.

Per a fer-ho possible duu la cara tapada amb un drap pintat amb una carota d’aspecte terrorífic, un gran barret, uns camals amb picarols i una porra revestida amb pell de conill I plena de palla.

Abans el Pollo obria les processons religioses i obligava a tothom a treure’s el barret al pas de les imatges i les autoritats religioses. Avui en dia aquest personatge d’aires carnestoltencs contagia l’ambient de festa fent burla amb el públic i fent jocs amb els més petits.



Berruga de Figueres
En Berruga és el cap-gròs més antic i popular de Figueres. Porta un vestit de bufó de la cort, amb penjolls triangulars de roba de colors, amb un cascavell a la punta de cadascun i duu un fuet.

En Berruga té un bony al cap molt característic i en els seus orígens tenia la funció d’obrir pas als gegants i crear l’ambient de festa de les cercaviles de Corpus i de la Santa Creu i la cavalcada dels Reis d’Orient.

De fet, en Berruga també tenia com a objectiu empaitar i incordiar a aquells a qui ell volia. I no parava fins que la persona en qüestió no li pagava una copa. La tradició també explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i el portava a l’Ajuntament, era recompensat amb diners.




Vosaltres decidiu...........Les barraques de Sant Antoni o Sant Antoni i els dimonis?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......Les barraques de Sant Antoni o Sant Antoni i els dimonis?

Cinc cèntims....


Barraques de Sant Antoni
Les Barraques de Sant Antoni són unes fogueres que es construeixen amb forma piramidal al voltant d’un eix central anomenat “maig” i revestides de troncs o costelles disposats al seu entorn i farcits de brancatge, deixant el seu interior buit.

Les barraques representen el centre de les celebracions de Sant Antoni. Al seu voltant es reuneix la comunita per menja i per ballar. De fet, la barraca també és l’indret on s’amaga el Sant quan el persegueixen els botargues, els esperits tel·lúrics que estimulen la fecundació humana i animal que, en ple hivern, semblen en repòs.

Aquests botargues són els encarregats de calar foc a la barraca i introduir el sant a l’interior mentre està en flames. També són ells els que vigilin que tots aquells que volen passar-hi per sota mentre la barraca crema ho poguin fer sense prendre mal.




Sant Antoni i els dimonis
Els dimonis són les figures més populars de la festa de Sant Antoni de Sa Pobla. Tenen unes banyes de boc, i van treient la llengua entre les seves dents esportellades. A més, duen una canya per arreglar els foguerons i sobretot, perseguir la gent.

El dia de la revetlla, en havent dinat, Sant Antoni i els dimonis, acompanyats dels cantadors, surten al carrer, entrant a tots els establiments que poden, a la sortida dels quals ballen i botent burlant-se del Sant.

Els dimonis el tempten i l’empipen però quan Sant Antoni els fa el senyal de la creu, cauen per terra. Acte seguit, tornen a aixecar-se i segueixen jugant amb el públic. Volen espantar la gent però fan riure i criden a la festa.




Vosaltres decidiu...........Les barraques de Sant Antoni o Sant Antoni i els dimonis?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......El patge Faruk o el patge Xiu-xiu?

Cinc cèntims....


Patge Faruk
El Patge Faruk és l’únic emissari oficial de Ses Majestats a Igualada, que arriba des de l’any 1943 cada 28 de desembre acompanyat de molts altres patges per avisar als menuts igualadins que els reis d’orient ja estan arribant.

El Patge duu amb ell dos llibres: Un de blanc i un altre de negre. Al blanc, hi va anotant tots els nens i nenes que es porten molt bé i al negre hi apunta els que tenen alguna cosa per millorar. El seu objectiu és que tothom pugui tenir el seu regal la nit de reis.

El Patge sempre fa entrada amb el seu propi himne, que ara escoltem en versió rumba, composat l’any 1953 pel mestre Joan Just.



Patge Xiu-xiu
El Patge Xiu-Xiu és el representant que els Reis Mags envien a Terrassa per recollir les cartes dels terrasencs i terrassenques més petits, en una tradició popular que ja compta amb més de cinquanta anys a l’esquena.

El Patge es diu Hassim Jezzabel, però és conegut com a Xiu-Xiu perque el Rei Gaspar sempre li xiuxiuejava a cau d’Orella i la seva funció és essencial, perque no només recull els desitjos de la canalla, sinó que la nit de reis, és l’encarregat deguiar i acompanyar ses Majestats durant tota la cavalcada.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes! En aquest cas una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa.







Vosaltres decidiu...........El patge Faruk o el patge Xiu-xiu?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Els petits tresors son aquests elements festius tradicionals de caràcter identitari o simbòlic que formen part d'un ritual, d'una festa o d'una expressió d'una comunitat i que s'han transmès entre diferents generacions.

Enguany cercarem aquests petits tresors dels Països Catalans. Cada setmana, un parell d'aquests petits tresors competiran per classificar-se per a la següent ronda classificatòria i convertir-se el proper mes d'abril en un dels finalistes d'aquest concurs que organitza el programa "Mans".

Avui.......L'Ou com balla o L’olla i la campana de Núria?

Cinc cèntims....


L'ou com balla
L’Ou com balla és un ou buit que, damunt d’un brollador guarnit de flors, va dansant per la continuitat del raig, rodolant una vegada i una altra davant la mirada embadalida de tots els assistents.

La versió més extesa explica que l’origen vindria d’Itàlia. De fet la llegenda diu que un frare català va veure un “ouvo che danzava” en un petit poblet de Nàpols i que va decidir portar-ne la tradició cap al claustre de la catedral de Barcelona.

En tot cas l’ou com balla no deixa de ser un espectacle d’aigua dels molts que es realitzaven a l’edat mitjana i que ha arribat practicament intacte als nostres dies. I una certesa: L’ou només balla a Catalunya. No es coneix cap altre país al món on un ou balli!



L'olla i la campana de Núria
L’olla i la campana són dos objectes tradicionals de culte vinculats directament al guariment del mal de cap i sobretot, proveits amb el do de la fertilitat

La llegenda diu que cap l'any 700, Sant Gil, va tallar una imatge de la Verge que amagà en una cova al veure's obligat a fugir perseguit pels romans. Junt a la Mare de Déu deixà amagada l'olla que utilitzava per a fer el dinar, la creu que tenia per a les seues oracions i la campana amb la que cridava als pastors per a que vingueren a dinar. 300 anys més tard, un pelegrí de Dalmàcia va trobar la imatge, junt a la creu, la campana i l'olla i va construir una capella.

Des d’aleshores hi ha una curiosa tradició: Les dones que volen tenir fills col·loquen el seu cap dins de l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. I és que els pastors consideraven a la Mare de Déu, patrona de la fertilitat.



Vosaltres decidiu...........L'Ou com balla o L’olla i la campana de Núria?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Enllaços patrocinats



 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència