Sóc l’autoretrat del senyor Boix. Sóc, presumeixo que com tots vostès, un bon afeccionat a la lectura i a la pintura. El dia 1 de maig de 1950, el senyor Boix va culminar-me. Em va fer a la manera clàssica. Vestit d’etiqueta i amb part de la meva llibreria (que en bona lògica era també la seva) darrere, al fons. S’hi poden llegir títols i noms d’autors cal·ligrafiats amb un pinzellet molt fi: Voltaire, Eça de Queiros, Maeterlinck, i algú autor de nova fornada, com J.P. Sartre. Després em va portar a emmarcar a casa Viuda Lloret, carrer Sagristans, 3, de Barcelona, un establiment de molta anomenada.
A las acaballes del segle passat, tampoc no fa gaire ara que hi penso, vaig aparèixer als Encants de Barcelona envoltat d’aspiradores velles, mobles tronats i altres andròmines menors. Vaig ser adquirit per una quantitat raonable després d’un civilitzat estira-i-arronsa. De llavors ençà, faig companyia des d’alt d’una paret a un altre lector d’aquesta ciutat, i també als seus amics quan es reuneixen per parlar de les seves lectures i altres cabòries.
I amb tot això, ara que preparen un programa de televisió, que és un enginy que sembla que a la fi tothom ja té a casa (i en colors!), m’he animat a fer jo també alguna cosa de profit i bellugar-me una mica, i he obert un bloc a internet, que és com un dietari, on aniré consignant, pel que pugui tenir d’interès per a algú, alguns suggeriments, comentaris, referències..., suscitats arran d’aquest programa, que es diu molt encertadament L’hora del lector.
Aquest anomenat bloc servirà així mateix, si vos lleu a tots vosaltres, lectors i telespectadors, per mantenir correspondència amb els artífexs de L’hora del lector. Trametré gustosament aquest correu amb tota la diligència que m’és permesa (cal no oblidar que sóc un quadre amb un grapadet d’anys ja al damunt) i amb tota la cura que requereix tan noble dedicació.
Ah, i recordeu que, com deia Proust, un escriptor a qui el temps a la fi acabarà fent justícia, la lecture est une amitié, que vol dir una cosa així com que «la lectura és una amistat». I de les bones, afegeixo jo, el vostre humil servidor i blocaire novell, el senyor Boix.


**************
(Bloc en construcció, encara estem en proves; paciència, amics.)