Aquesta setmana, al nostre rànquing, hi ha algunes bones notícies sobre nens i nenes. Ens hem posat una mica infantils, amb somriure i amb nas vermell per rebre el nostre convidat, el pallasso Tortell Poltrona.

10. Els nens i nenes ingressats a la Vall d'Hebron es comuniquen via Skype

Uns pares ensenyen el seu nadó, nascut a la Vall d'Hebron, a familiars que viuen fora del país a través d'Skype

L'Skpye ha arribat a la Vall d'Hebron. De moment, s'està fent una prova pilot en dues sales: una a Materno-infantil i l'altra a Pediatria, perquè els nens i nenes que passen llargues temporades ingressats es puguin comunicar amb els seus pares i mares mentre aquests són a la feina, o amb els seus germans o amb qui sigui.
També està pensant per als pares i mares que vulguin ensenyar els seus nadons a la família que viu fora de Catalunya. El servei és gratuït i serà accessible les 24 hores del dia, ja que es té en compte la diferència horària amb altres països.
Cada any a la Vall d'Hebron hi ha 4.000 naixements, i el 31% són de famílies de fora d'Espanya.

Mira aquí el vídeo del Telenotícies de TV3.

9. El Pirineu ha recuperat població els últims deu anys

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, ha crescut un 20 per cent. La majoria dels que hi han anat a viure són persones immigrants i autòctons que deixen la ciutat per buscar una vida més tranquil·la en pobles de muntanya.

8. Gralles i djembés a Salt

Les gralles i els djembés van tocar junts per un dia a Salt, coincidint amb l'exhibició castellera de la Festa Major, el passat mes juliol

Últimament, hem tingut notícies sobre els problemes de convivència a Salt, un municipi del Gironès amb un 40 per cent d'immigració. Amb motiu de la Festa Major de Salt, al Gironès els grallers de la Colla Castellera dels Marrecs de Salt van tocar el toc de castells acompanyant les gralles amb djembés, timbals típics del Senegal. I, plegats, van fer castells.
Fa mesos que els marrecs també fan tallers de castells per a persones nouvingudes, amb un èxit de participació remarcable.

7. Un mosquit immune a la malària

Científics de la Universitat d'Arizona han creat un mosquit alterat genèticament que és completament immune al paràsit de la malària. Mitjançant tècniques de biologia mol·lecular, els investigadors han aconseguit inserir informació genètica als ous dels mosquits, de manera que les noves generacions ja no poden ser portadores de la malària. Ara, el repte és fer que aquests mosquits, els modificats genèticament, siguin més forts, i per selecció natural s'imposin a la resta.

Aquí podeu llegir més detalls de la investigació.

6. Mags solidaris

20 mags de tot l'Estat ensenyen els seus trucs a persones amb discapacitats psíquiques. Especialment, nois i noies amb síndrome de Down han començat a participar en uns tallers que organitza la Fundació Abracadabra, de mags solidaris, amb la col·laboració de la Fundació Mapfre. La vintena de mags que participen en la iniciativa visiten també centres d'acollida d'infants, residències de gent gran i persones sense sostre.

5. Els palestins de Gaza activen la imaginació

Desenes d'inventors palestins han participat en una fira que el govern de Hamàs i diverses ONG locals han organitzat en un centre cultural de la ciutat de Gaza, informa Geni Lozano.
La majoria hi han presentat invents relacionats amb la situació dificilíssima que viu la franja de Gaza: un comandament a distància per a persones que han perdut les extremitats o bé un aparell electrònic per detectar mines antipersona enterrades a menys de 15 centímetres de profunditat.
La majoria d'inventors ha superat el bloqueig amb imaginació, fent servir materials reciclats per fabricar els seus invents.

4. Muntant escoles a la Cambodja rural

Alumnes cambodjanes de la Ponheary Ly

A Cambodja, hem trobat la Ponheary Ly, un d'aquells superherois que de vegades descobrim en aquestes bones notícies.
És una noia que es guanya més o menys bé la vida com a guia turística. El seu pare era mestre i va morir assassinat durant el règim dels Khmers Rojos. Ara, per retre-li homenatge, i perquè realment fa molta falta, ha muntat una fundació per ajudar els nens a anar a escola.
Ella recapta diners per aconseguir donar a aquests nens l'uniforme i els llibres, que agafen d'una llibreria. Així, als pares, l'educació dels fills els surt completament gratuïta, i els nens i nenes guanyen coneixements.
Va començar fa uns anys amb tot just 40 alumnes, i ara la Ponheary Ly ja n'atén més de 2.000.

3. La llengua bretona surt de l'UCI

Mapa del domini lingüístic bretó

La llengua bretona, que es parla a la Bretanya francesa, està recuperant terreny.
Fa tot just tres dècades, estava pràcticament desapareguda, ofegada per l'Estat francès, i només se'n mantenia l'ús domèstic en alguns milers de famílies. Ara, hi ha unes 200.000 persones que parlen el bretó, un 13 % de la població.
Però hi ha alguns senyals que apunten a una recuperació. Fa trenta anys un grup de pares va crear una xarxa d'escoles en llengua bretona, i alguns nens i nenes que hi van estudiar ara en són professors o activistes. Les escoles tenen 13.000 alumnes.
A la ràdio pública, es fa una hora diària de programació en bretó. A la Wikipedia bretona, ja hi ha 34.000 articles. I ha nascut un correllengua, que corre pel territori reivindicant la supervivència del bretó.

2. Tenir amics allarga la vida

Un estudi demostra que la soledat pot ser tan perjudicial per a la salut com l'alcohol o el tabac. O, dit en positiu, que els amics en allarguen (i ens milloren) la vida.
Ho conclou un estudi científic nord-americà que publica la revista PLoS Medicine. Els epidemiòlegs han agafat 150 estudis previs, i han analitzat la vida de més de 300.000 individus durant més de 7 anys.
La conclusió és clara: les persones amb més relacions socials tenen un 50 % més de probabilitats de supervivència que les que es relacionen menys amb els altres.
Segons els experts, la importància de tenir una bona xarxa d'amics i bones relacions familiars és comparable a deixar de fumar i supera molts factors de risc de la mortalitat com l'obesitat o la inactivitat física.

L'autora de l'estudi n'explica les conclusions



1. Circ de Cisjordània al món

Alumnes de l'escola de circ de Cisjordània en plena actuació

Els alumnes de l'escola de circ de Ramal·la han començat una gira per Cisjordània, i tenen previst trepitjar també diversos països europeus.
Aquest estiu, els nois i les noies que aprenen tècniques de circ a Ramal·la des del 2006, passegen un nou espectacle. És una metàfora del Mur de Cisjordània, que acaba tombat per les arts del circ.
Quatre anys després d'obrir, l'escola de circ té 110 alumnes i cinc espais fixos on mostra els seus espectacles.
El director, Shadi Zmorrod, diu que l'escola "és una bona sortida per als nens i nenes palestins".
Hi van nens i nenes, i gent jove, amb moltes ganes de fer art i, sobretot, de tenir un projecte en comú.