Aprofitem que la Lloll Bertran ha vingut a fer unes proves de caracterització i de vestuari per al “Còmics” perquè avui sigui la protagonista del nostre Test.
Plena d’energia i bon humor. Ja sigui a caracterització, mentre la Marta López-Amor i la Sílvia Arenós li fan proves de maquillatge i perruqueria, o a vestuari amb la dissenyadora Fina Correcher, la Lloll no perd cap oportunitat per fer el seu “xou còmic”.





El teu vestuari personal coincideix en alguna cosa amb el “look” de la tele?
Potser et diria en la singularitat. Quan vaig pel carrer, vaig amb un vestuari més pràctic, en canvi, quan fas televisió vas amb un vestuari més espectacular, més de xou, però amb un punt divertit i original. M’agraden les coses molt austeres, però sempre ha d’haver-hi un element que sorprengui.


Et deixes assessorar per l’estilista? En parleu?
Sí, perquè a TV3 us conec pràcticament a totes i sé que aquí hi ha un equip magnífic. Coneixeu les tendències i es nota que hi ha bon gust. Però sempre acabem parlant, perquè, per molta moda que hi hagi, quan fas proves i t’ho veus posat, a vegades la cosa canvia. Recordo en una de les proves per al “Còmics Show, em vaig emprovar”, una faldilla llarga de punt preciosa, però de seguida amb l’estilista vam veure que allò no era per a mi. Si et sents bé, llueixes millor la roba i aquí sempre han volgut que em sentís còmoda.


Alguna experiència divertida per explicar que t’hagi passat a la tele?
Per a un dels programes de “La Lloll” fèiem un personatge d’una dona molt exuberant i vam encarregar uns pits de làtex. Va ser una de les primeres pròtesis que es feia a TV3 i realment era espectacular! Allò cridava molt l’atenció i tot l’equip de maquillatge la volia veure, així que em vaig descordar per ensenya’ls- hi. Just hi havia uns músics hongaresos molt tímids, van entrar i jo estava tota espitregada... Es van posar vermells com una mala cosa! I els pobres vinga a fer reverències mentre deien: Excuseu-me, excuseu-me... Va ser molt divertit!


De l’1 al 10, et consideres una persona presumida?
No... potser un 7... No tinc temps, tampoc no vull sortir malament i mal vestida... però de vegades vaig a la cosa pràctica. Uns texans que em quedin de conya, unes botes que m’agradin molt, un jersei de colors i divertit. M’agrada la barreja de ser pràctic, còmode i elegant, però amb un toc singular i original.


Segueixes les tendències?
Gens! Jo sé que hi ha unes línies que em queden bé. M’agrada tenir uns bàsics amb línies que sé que em queden bé. Sobretot amb els pantalons, amb parts de dalt sóc més agosarada. Si hi ha una tendència molt marcada si no em queda bé no la segueixo. Per sort, ara hi ha molta varietat de tendències.


Ets de complements?
Les arracades no fallen mai! Fins i tot a vegades he hagut de tornar a casa perquè m’havia deixat les arracades. Com que porto els cabells curts em sento com despullada. En tinc de moltes mides i de molts colors.
Les meves germanes me’n va regalar fa poc unes que són uns llapissetsl preciosos perquè estic fent El Florido Pensil.
Uns amics me’n van portar unes que són uns penjadors... En tinc de molt divertides!
També tinc altres peces importants, però per a ocasions. Com una esclava de plata molt bonica que em van regalar a casa quan vaig fer 30 anys i sempre que me la poso és un triomf.


Pantalons o faldilla?
M’agraden molt les faldilles .
La meva mare me n’havia fet de molt maques, faldilles tubs, llargues o amb un tall a la part de darrere. Que, per cert, en vaig portar una amb una brusa sense esquena en el primer programa del “<b>Còmics Show” i va agradar molt a tothom.
Ara, pel dia dia, sóc més de portar pantalons. A l’hivern, les mitges em molesten i a l’estiu, em veig les cames tan blanques que acabo sempre anant amb pantalons!
Les meves amigues em renyen! La Pepi Aubia, dissenyadora de vestuari de TV3, sempre em diu que amb les cames que tinc les hauria de lluir més.


Quins són els teus colors preferits?
El negre m’agrada molt. És un color que per a les que tenim la pell blanca m’encanta! O també els colors vius i potents! El vermell, el color vi, el verd poma. Tinc un parell de coses per a l’estiu d’un color taronja fluorescent que m’encanten.
En canvi, els colors pastel, els grisos o els beixos, amb allò faig llàstima! Em queden fatal!


A la Sandra Camaca sí que li quedava bé el marró, però perquè ella era “pija”, tenia la pell així com d’esquiar molt i d’UVA.

Quina moda no t’agradaria que tornés?
Els pantalons amb potes d’elefant!
Els trobo horrorosos! Crec que no afavoreixen a ningú. De fet, la moda dels 60 i 70 no m’agrada gens!
La moda dels 40-50 la trobo meravellosa... i els barrets! Els barrets sí que haurien de tornar!


No surts mai de casa sense...
Sense les arracades i si em sembla que els cabells no m’han quedat bé, una gorra. Les gorres m’agraden molt i en portaria sempre que pogués.


Quines són les teves marques preferides?
Sita Murt. I allò sense anar a buscar la marca també m’he trobat amb peces que eren just el que buscava a Armani i Adolfo Domínguez.
Ara, la Pepi Aubia em recomana que ho provi amb Isabel de Pedro.


La teva última compra?
Ummmm... Saps què em passa? Faré una confessió ... Tot i que m’agrada molt la roba, no tinc temps d’anar a comprar. Llavors, m’han passat coses molt divertides! Sóc d’aquelles que... La gent diu :
- Guaita, Lloll, quina foto més divertida que ens vam fer! De quin any és?
-Doncs no ho sé.
-Mira la roba.
- Ai! És que si una cosa m’agrada l’aprofito molt!
Devia ser al Juràssic l’última compra que vaig fer!
He anat de compres, però per al teatre. Com unes botes negres.
Però, per a mi, potser una camisa superllarga en blanc i negre.
I la meva germana, no fa gaire em va comprar un jersei meravellós “per sortir a la tele” amb coll barca i de molts colors.


Un lloc per perdre-t’hi?
El Rec d’Igualada quan fem l’” outlet” és meravellós.
El Rec és un lloc fantàstic. És allà on abans hi havia els antics adobadors adobadors amb tot d’edificis modernistes que han anat recuperant.

Moltes gràcies, Lloll, per haver passat pel nostre test.

Et prometo que intentaré escapar-me i anar a comprar alguna cosa.




null