null

-Ens acostem a la gravació de l’”OHD” i aprofitem que els membres del jurat encara no han començat a gravar per segrestar en Dani Anglès.
Però no patiu, només li volem fer passar el test de disseny de vestuari
.

-És la primera vegada que treballes amb un equip que es preocupa pel teu “look”?
Per a la meva imatge com a “jo”, possiblement sí.
Sempre que he treballat amb estilistes, disseny de vestuari o amb caracterització, ha tingut a veure amb la creació d’un personatge o amb una obra de teatre.

-T’hi trobes a gust, amb l’equip de vestuari de l’”OHD”?
Estic molt content amb l’equip. Hem connectat molt i el diàleg ha sigut molt fàcil.

-El teu estil propi dista molt del que t’han proposat?
No, jo he intentat que no. En el meu dia a dia no em vesteixo igual. Normalment, no vaig tan arreglat. Però em reconec quan em veig a la tele.
El resultat és com la meva manera de vestir però potser més sofisticat.

-Com defineixes el teu estil?
No t’ho sé explicar amb tendències...Un dia puc anar amb americana i un altre amb jersei.
No m’agrada que la roba sigui el focus d’atenció. No sóc de portar vestuaris molts extrems. M’agrada la sensació de vestir normal, però amb un punt especial.

-Exagerat o discret?
Discret... “Discret” no és una paraula que m’agradi. Em sembla com de prudent, d’amagar-se. Còmode... Prefereixo un estil còmode o natural.

-Quina peça no pot faltar en el teu estilisme diari?
Els texans, són un clàssic del meu vestuari.
I si pogués aniria amb poques peces de roba. No sóc gens de capes. Em defineixo amb 3 peces i prou. Allò d’una samarreta, a sobre una camisa i a sobre encara un jersei... Uf, ho odio!

-Per lluir s’ha de patir? Què sacrifiques tu per lluir?
Sí, sens dubte!
Però jo m’ho passo molt bé cuidant-me i per mi no és cap sacrifici.
Reconec que la meva addicció són els cosmètics.
Estic enganxat als cosmètics i les perfumeries són la meva perdició!
De fet, puc passar-me una hora i mitja al lavabo entre matí i nit. El meu ritual de matí és llarg i, de nit, encara que surti tard de la tele, el meu ritual nocturn tampoc no pot faltar!
Jo crec que és la meva meditació. És aquell moment en què puc estar amb mi mateix.

-Alguna de les propostes de les que t’han proposat la Fina i la Montse, de l’equip de vestuari de l’”OHD”, l’has trobat massa arriscada?
Hi ha hagut coses per mi molt valentes. Per exemple, el dia que vaig portar una americana negra amb una samarreta i un mocador blancs.
Em va agradar molt i li vaig trobar un punt d’intensió molt divertit.



-Algun músic o cantant en qui t’emmirallaries? Algun referent a l’hora de vestir?
No. Saps què passa? Totes les cantants que m’agraden són dones.
Envejo molt de les dones la quantitat d’opcions que teniu a l’hora de vestir. I el maquillatge, també. Els homes tenim moltes menys opcions.
Quan he pogut fer alguna cosa amb un punt de transformisme al teatre, m’ho he passat molt bé. És com un “alter ego” que tinc.

-Et fas tu el teu armari?
Comprar roba em costa molt. La majoria de vegades vaig a comprar acompanyat d’algun amic. Necessito que algú m’assessori i em digui si una cosa m’està bé o no m’està bé.

-Per tant, necessites una estilista a la teva vida?
Si, i seria feliç tenint-ne una! Poder llevar-me al matí i que algú em digui què m’he de posar. Sóc molt insegur!

-Ets insegur? No ho sembles pas!
Sempre he tingut molts complexos! Sempre dubto. La meva gran preocupació quan em van oferir sortir per la tele va ser que em veuria horrorós...

-I et veus horrorós?
No! Em veig per la tele i penso... Doncs no està malament!



Gràcies, Dani, per passar el nostre test

null