Escrit per: vestiteca

Es pot saber com és una dona pel que porta a la seva bossa? No som psicòlegs, però t'expliquem què pots trobar al nostre maletí de rodatge.

Tisores: indispensables! Petites o de mida mitjana, ja que tampoc no es tracta de carregar amb les tisores de tallar pollastre. El més important és que siguin acabades en punxa i esmolades.
Sempre a punt per tallar un fil inoportú, ratllar una sola de sabata per evitar relliscades o tallar cintes, etc.

Fil: a més del blanc i el negre, som molt fans de les trenes de fils de diferents colors. Així en poc espai tens una gamma de colors bàsics. Per experiència sabem que, arribat el moment, segur que mai trobaràs el color exacte que necessites.

Agulles: no sabem si va ser abans l'ou o la gallina, i tampoc sabem si el fil o l'agulla. Tenint en compte que segurament haurem d’enfilar-la amb pressa, millor una amb el forat d’una mida adaptada al teu nivell de presbícia. Per evitar córrer, normalment portem alguna enfilada amb fil blanc o negre.

Agulles de cap: per si has de marcar algun arranjament. Tenen l'inconvenient de cobrar vida pròpia i aparèixer als llocs inoportunament.

Raspall: millor que sigui suau o dels reutilitzables. Serveix per treure borrissol, pèls i caspa, sobretot sobre colors foscos on el més mínim borrissol es magnifica en pantalla.

Rotlle de cinta adhesiva: l'equivalent al raspall però millor per al borrissol més rebel i especialment en cas de pèls de mascota.

Cinta de doble cara: per mantenir a lloc una peça de roba, per exemple una corbata. I també per fer vores exprés.

Imperdibles: t’estalvien haver de cosir, però s’han de saber posar bé per evitar que no es notin. És millor portar-ne de totes les mides, però sobretot dels més petits i un de gros.

Netejador de sabates: millor les espongetes i deixar el betum i altres estris de netejar sabates.

Càmera de fotos o la del mòbil: és, sobretot, la nostra eina imprescindible per treballar en una sèrie o pel•lícula. Per quan et trobes amb un vestuari que ha de tornar a sortir (té ràcord). Per molt que ho descriguis per escrit en la seva fitxa corresponent, al final una imatge val més que mil paraules.
Les més "vintage" encara recordem quan encara no existien les digitals ni els mòbils i fèiem servir les Polaroids.



Opcionals:

Botons: serà molt difícil que et coincideixi amb el que necessitis justament, però et pot solucionar una emergència. Sobretot els blancs de mida estàndard de camiseria.

Guix blanc: per dissimular una taca (no gaire fosca) sobre una peça blanca.

Productes antitaques: has d'anar amb compte, ja que segons el teixit o la consistència del color pot ser pitjor el remei que la malaltia.

Goma elàstica: fina i de color negre, et pot servir per subjectar peces. Tens uns pantalons que et va grans i no tens un cinturó a mà? Agafes dues travetes i les uneixes amb la cinta per cenyir la cintura.
Vols convertir un sostenidor normal en un de nedadora? Uneix amb la cinta els dos tirants (per la part de darrere, evidentment), i voilà!

Cinta mètrica: per agafar alguna mida per a un arranjament posterior.

Cadascú de nosaltres tenim els nostres mètodes i els nostres trucs, que anem adaptant a les diverses situacions, al temps i al material de què disposem.





null

Escrit per: vestiteca
(Avisem que aquest post conté molta sang)




Ja hi tornem a ser i a hores d'ara estem en plena voràgine preparant la nova temporada de TV3.
De fet, les nostres companyes de “La Riera” ja fa setmanes que estan gravant una altra tongada dels capítols que podreu començar a veure aquesta tardor.
Així que per anar fent boca i refrescar-vos una mica la memòria us explicarem alguns secrets de com es va fer un dels moments més “violents”del capítol especial que acomiadava la temporada passada.

null

En el “post” de com vam matar en Balló ja us parlàvem de la remolatxa com a producte estrella per falsejar la sang. Però a més d’aquest producte també podem trobar una gran quantitat de “gadgets” com ara sang artificial líquida de diferents tonalitats i textures per crear tota mena d’efectes i ferides.



Per a la baralla entre en Nil i en Dani, l’equip de caracterització va treure tot un arsenal de productes sanguinolents.



Sang falsa a dojo, xeringues, esponges i càpsules que un cop mossegades simulen l’efecte de sang brollant de la boca.



Les caracteritzadores Aura Cuxart i Lorena Muñumer, armades amb sang líquida, van fer servir diferents tècniques per aplicar la sang i adaptar-la en tot moment als efectes que requeria la baralla. Com que són previsores, per poder treballar còmodament i no haver de patir per si es tacaven, van optar per un “outfit” de granota blanca de pintor.
Molt més tacats van acabar els nostres protagonistes, però en Peter Vives (Nil) i en Jaume Madaula (Dani) no van perdre el sentit de l’humor.




Durant la seqüència amb cada cop de puny havíem de parar de gravar per afegir-hi més sang.
Després, l’equip de vestuari acabava de rematar amb encara més sang a la roba dels personatges.



La Teresa Clopés, ajudant de vestuari, anava tacant la samarreta a mesura que la baralla evolucionava.



En el capítol 1.344 hi va haver sang, molta sang, però també molta roba doble. Doble, o millor dit, triple, perquè les seqüències protagonitzades per en Nil no es van gravar seguides. De fet, es van gravar en diferents dies.
Com per parar boges durant els dies de gravació! Ara, la samarreta està tacada i en la seqüència següent encara no!
Per això teníem tres samarretes iguals. Una de neta, una de tacada durant la baralla i una altra amb la sang ja seca.



Per a en Dani també teníem roba doble, per a ell i per al seu doble. No deveu pensar que el llançaríem per les escales de veritat? Caure escales avall a la ficció és tot un art i requereix una tècnica per no prendre mal de veritat.
Per això es va fer amb la col•laboració d’un especialista vestit exactament igual que en Dani.
Per escollir aquest vestuari havíem de tenir en compte la necessitat d’amagar les proteccions a l’esquena i als genolls que, per motius de seguretat, portava el doble.






null
Escrit per: vestiteca
De tant en tant la cigonya ens visita, televisivament parlant, és clar. Això suposa que haurem de remodelar l’armari en funció de quin tipus d’embarassada tenim.
Potser no sabíeu que a la tele hi ha 3 tipus d’embarassos i embarassades?
Doncs si, i aquí en teniu un recull:


1.La falsa embarassada:
No hi ha “culebrón” que no tingui alguna embarassada. Acostumen a ser embarassos exprés que duren menys de 9 mesos. De fet, no compten per setmanes ni mesos, sinó per capítols.
És un embaràs planificat pels guionistes i suposa ampliar l’armari del personatge amb roba nova i més ample.
A mesura que gravem haurem d’anar afegir al vestuari del personatge no només una panxa d’embarassada, sinó també el volum corresponent al pit per fer-lo més creïble.





I com ho fem?
Hi ha molts models de panxes i de materials, l’elecció és una qüestió de gustos i de mesos. Cal tenir en compte que a mesura que van passant els capítols s’haurà de canviar de panxa o afegir-hi volum per adaptar-lo als mesos de gestació.




2. L’embarassada de veritat:
Sol passar que les estilistes són de les primeres d’assabentar-se de l’embaràs de la presentadora del programa. No és que siguem bruixes, però sabem reconèixer algunes pistes com pantalons que ja no corden o canvis en la talla de sostenidor.
Un cop confirmades les nostres sospites, l’estilista haurà de reajustar tot el vestuari a la nova situació.
A vegades aprofitarem peces que ja tenim que es poden anar modificant mitjançant gaies o obrint pinces. També podem reutilitzar peces d’altres embarassades. En el magatzem de vestuari, “la vestiteca”, tenim un apartat de roba d’embarassades.
Aquí trobarem peces que s’han anant comprant pels diferents programes i les podrem aprofitar. Per la seva versatilitat són molt apreciades les peces bàsiques, llises i atemporals.
El més important és mantenir l’estil que fins ara ha portat la presentadora.








3. L’embarassada secreta:
De vegades hi ha temes que no es poden planificar amb antelació, així que quan una actriu es queda embarassada no sempre té sentit incorporar en la trama el seu nou estat al personatge de la sèrie.
Amb la complicitat de l'equip de realització les noies de vestuari són les seves aliades imprescindibles per dur a terme aquesta tasca de dissimular.
Veritables expertes en l'art del camuflatge utilitzen bosses, abrics, fulards o qualsevol peça que tapi el volum de la panxa.





Per acabar d’arrodonir-ho sempre es poden tenir a mà plantes, mobiliari o algun objecte que ajudi a tapar aquell volum que delata un embaràs.



null

Ara que coneixeu el nostre secret podeu tornar a veure aquest capítol de La Riera :



Hem recuperat aquesta imatge del programa L’Hora Q.
Sabríeu dir quin d’aquest tipus d’embarassades hi ha?









null
Escrit per: vestiteca


Us agraden els casaments? Esteu pensant de casar-vos? Encara no teniu el vestit de núvia?
Doncs les noies de Vestuari de “La Riera” són unes expertes en aquest tipus d'esdeveniments. És clar que també et vesteixen per anar a una festa, fer un bacallà de Can Riera o per matar a algú, si s’escau.



Ja són dues les vegades que han hagut de vestir l’actriu Maria Molins per casar-se a “La Riera”.
La primera vegada, amb el Claudi i la segona, amb en Dimas.

Per convertir-se en la nova senyora Guitart, l’Àgata va lluir un vestit de núvia del dissenyador José Fuentes.



D’un estil chic i modern, però color vermell passió. Un color que aportava força i caràcter a l'exactriu “porno" per fer una entrada triomfal en la seva futura família política.
Tal com s’esperava de la núvia, el vestit trencava amb totes les convencions.



En canvi, per al casament amb el seu millor amic, el color cru era l’ideal. En aquest cas el vestit era de Menchén Tomàs.



L’Àgata i en Dimas van escollir casar-se en un cementiri. Aquesta escenografia tan poc habitual per a aquest tipus de cerimònies, la relació tan especial entre els protagonistes i l’embaràs de l’Àgata van marcar molt l’estil i les línies del vestit de la núvia.
Com una vestal grega i seguint el dress code rierenc dels casaments als cementiris, el vestit de la núvia tenia un punt càndid i sobri.








Vestir els convidats, supervisar que la figuració anés vestida per a l’ocasió, amagar samarretes tèrmiques i micròfons sota els vestits de gala són algunes de les tasques habituals de l’equip de Vestuari en aquest tipus de celebracions.

null

Sabríeu trobar el micro?
Per “motius tècnics”, els nuvis havien de portar micros sense fils, així que per poder donar el “sí” vam haver de cosir el micro de la núvia darrere el fermall.









null
Escrit per: vestiteca
null
Qui de vosaltres no ha tingut mai un pijama amb un estampat d’algun personatge de dibuixos animats?
O potser hi ha qui encara en porta, però no ho confessareu mai i encara que us torturin jurareu que sempre dormiu entre rasos i blondes.
Doncs, ja no cal que us n’amagueu i, fins i tot, podeu sortir al carrer!
L'Estampat de dibuixos animats és tendència! Només que ara es diu estampat cartoon o cartoonish, que queda més trendy.
No, no es tracta de semblar que us heu trastocat i heu sortit al carrer en pijama.
El cartoonish ja no és una cosa per friquis. És aquell punt infantil que aportarà originalitat i color fins i tot al look més clàssic.
Són samarretes i dessuadores estampades amb els clàssics personatges de la nostra infància o també el trobareu en petits estampats per a tot tipus de peces.
Ho hem vist a la Fashion week de Milà, on els dissenyadors més agosarats van imaginar un hivern 2015-16 divertit i ple de colors.
La Montse Ruiz de seguida se’n va fer molt fan i potser algun membre de l'”Oh Happy Day” lluirà alguna peça amb aquest estampat.
De moment, ja hem vist com al “Tags” i a “La Riera” s’hi han apuntat.
I vosaltres? Superheroi, princesa o qualsevol dels personatges dels còmics de tota la vida, només heu d’escollir aquell personatge amb qui més us identifiqueu.



Samarretes i dessuadora Eleven Paris





null
Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Quan a la Montse Ruiz li van fer l’encàrrec del vestuari per al monogràfic “El so de la por” se li va obrir la possibilitat de treballar més enllà del que sol fer per al Tria 33, estilismes per als presentadors.
Havia de vestir una família: uns pares que fa anys que estan morts i uns fills, als quals veiem com a culpables, que vaguen en un espai on es respira tensió. Evidentment, tot el look, vestuari inclòs, ens havia de suggerir un ambient misteriós i tètric...
Es gravarien una sèrie de píndoles que, inserides entre les entrevistes als diferents experts, anirien configurant el reportatge. La por és present del principi al final.
Abans, però, de seguir, veieu-lo.



http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Ni vosaltres esteu acostumats a veure’l fora del seu registre de presentador, ni nosaltres a vestir-lo amb la roba d’una nova personalitat.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Un cop triada i emprovada, la roba ha d’experimentar un procés d’ambientació que passa per donar-li una pàtina que suggereixi a l’espectador un pas de temps.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Estrips, brutícia, pols són els protagonistes d’aquesta vegada.
Un post ideal per publicar-lo aquestes dates!

Equip de disseny de vestuari
Montse Ruiz
Maribel Salvans
Maria Garcia

null



Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Aquesta setmana hem tingut la possibilitat de parlar amb Álvaro Soler, que ha passat pel plató de “Divendres” per presentar el seu últim treball, “El mismo sol”.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Com has vingut vestit per venir a “Divendres”?
No hi ha gaire misteri..., amb aquesta camisa de Denim blava, perfectament planxada, i uns pantalons blancs una mica estripats i les espardenyes d’ant blau, que donen al meu look un punt molt fresc, com la música que faig. És un estil una mica casual.
Per què has triat aquest look?
Per a les actuacions m’acostumo a posar les mateixes peces que faig servir en el meu dia a dia. Des que la meva vida és cada vegada més pública, he de tenir més varietat de peces. Ara tinc un problema que abans no tenia: després d’una actuació hi ha un munt de fotografies i comentaris a les xarxes sobre el meu look, i això m’obliga a no repetir, perquè, si repeteixo la camisa, per exemple, sembla que només en tingui una Mai havia anat tant a comprar com ara!

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


null

Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Ens remuntem a finals de juliol d’aquest any, quan rebo el missatge de l’Anna Puig, la responsable del programa “Connecta’t”, donant-me la notícia que un dels meus somnis s’acabava de fer realitat, era el nou becari de Disseny de Vestuari de TV3. No m’ho creia, el meu somriure no es va esborrar de la cara en tot el dia, bé, realment, des de llavors encara no s’ha esborrat.
Perdoneu, tot i que la Neus ja us va fer cinc cèntims de mi, em presento personalment. Em dic Marc, tinc 21 anys i sóc un apassionat de la moda des de ben petit. Sóc de Cabrianes, un petit poble del centre de Catalunya. Als 18 anys vaig complir el meu primer somni, anar a estudiar moda a Barcelona. He estudiat un grau superior d’assessoria d’imatge personal i corporativa a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda (EATM) i posteriorment també vaig estudiar un postgrau en Tendències i Estilisme. Tres anys que van acabar de confirmar que el meu futur i la meva professió era ser estilista.
Bé, continuem. Avui fa tres setmanes que vaig entrar per primer cop als estudis de TV3 com a becari oficial. Estava molt nerviós, però aquesta sensació va durar bastant poc. I, tot, gràcies a les estilistes i les dissenyadores de vestuari que em van rebre amb els braços oberts i amb moltes ganes d’ensenyar-me tot el que saben. Jo, evidentment, les espremeré al màxim i intentaré absorbir tota la seva experiència.
Tinc deu mesos al davant, dins el departament de Vestuari de la televisió més important de Catalunya, un gran repte que ja tinc agafat per les banyes i que no penso desaprofitar de cap de les maneres.
Per acabar, em vull dirigir a aquelles persones que tenen l’oportunitat d’aconseguir aquesta beca i que estan dubtant si es presenten o no. Des d’aquí vull animar-les a fer-ho i a donar-ho tot perquè si d’alguna cosa estic segur és que serà una experiència inoblidable.
Ah! Me’n descuidava. Dilluns ja comencem amb els preparatius de la Festa dels Súpers, un altre somni fet realitat. Com veieu, la cosa va de somnis. En el pròxim post us ho explicaré tot amb més detall.
Ens veiem el mes que ve. Fins llavors, gaudiu de la moda tant com pugueu.
Marc, el becari

null
Escrit per: vestiteca
És 31 de juliol i avui acaba el meu pas per aquesta gran casa. Després de gairebé un any puc dir que ha estat una experiència molt enriquidora. He conegut moltíssimes persones que m’han aportat molt en l’àmbit professional. Si miro enrere i faig memòria del mes de setembre -quan vaig entrar- m’adono de l’evolució professional que he fet.

Aprofito aquest post per acomiadar-me de totes aquelles persones de qui ha estat impossible fer-ho i per donar-los les gràcies per tot el que m’han ensenyat i el temps que m’han dedicat.

També a tots els seguidors del blog de la Vestiteca, dir-vos que seguiu aquest blog tan interessant i que el feu créixer, que és un bon lloc per agafar referències de tendències i conèixer els moviments de la casa. Ah! I avançar-vos que d’aquí a menys de dos mesos tindreu el/la nou/va becari/ària publicant i informant-vos sobre la seva experiència.

Finalment, per tancar l’últim post, m’agradaria compartir aquesta imatge molt significativa del meu pas per TV3. Em podeu veure acompanyada de dues grans persones que he conegut aquest any i amb qui he pogut compartir part d’aquesta experiència.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Bon estiu a tothom!

null

Escrit per: vestiteca
Quan parlem de moda, parlem de les peces i els colors que defineixen els que volen marcar tendència. Aquesta temporada arrosseguem alguns clàssics com les ratlles marineres, en recuperem d’altres com les vambes blanques... sigui com sigui, us ho resumim en una imatge perquè aconseguiu un “look” actual!

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


null
Categories: General , Curiositats