Escrit per: vestiteca

Ha passat el temps i, en Zep, aquell noi tan “fashion” i enrotllat, és ara presentador de telenotícies, tot un rigorós professional. Camina capficat en els seus assumptes, quan... té una visió! Ha vist passar una dona glamurosa i, de sobte, ha tingut una estranya sensació...! És l’Aidi!


Aquella noia tan femenina i coqueta era, ara, una diva del cinema. Recorden amb nostàlgia aquells temps de “Tags, quan tots tres eren inseparables. “Què se n’ha fet, de la San?” Els interromp l’arribada del vehicle d’una estrella del rock.


San? Saaannn!


Després d’exhibir-se al “photocall>”, toca tornar cadascú a la seva vida. Ja es veuran en una altra ocasió, potser.


Els costa molt acomiadar-se. Tant, que decideixen no fer-ho!
La decisió està presa : sempre “taggers”!





Després d’anys d’emissió , “ Tags” ens deixa –l’espai dels joves més joves, que ha fet un autèntic tu a tu amb els seus seguidors, parlant de música, llibres, videojocs, i tot allò que ha interessat els “taggers”.
El programa va començar amb el disseny de vestuari de Jou Ceniceros, que actualment treballa a “Els matins”, i l’ha acabat Marta Ventosa, que ja està immersa en un altre projecte (aviat us en parlarem!).
Hem vestit diferents presentadors (a més dels actuals, recordem en Ruls i l’ara “rierenca” Vicky Luengo), però també hem fet el vestuari dels “star-music” de cada moment i dels personatges més increïbles, perquè a “Tags” no s’ha parlat del temes, sinó que ens hi hem ficat a dins i els hem portat al plató.
L’Aidi ,en Zep i la San s’han transformat sense límit en les seves típiques “anades d’olla”.
Si la mostra n’és un botó, aquí teniu uns quants botons de comiat.



















Adéu “taggers”!
Fins sempre.
Muacs




null






Categories: General , Programes

15/01/2016: Oh happy day.

Escrit per: vestiteca
El mes de desembre ha estat ple d’esdeveniments, La Marató, eleccions i “hits” nadalencs que han fet retardar la publicació del post de l’“Oh happy day”.
Com que el gener és un mes molt dur posarem una mica de música.
L’equip de vestuari de l’OHD ens ha fet un petit recull de les claus del look dels protagonistes.

EDUARD FARELO
El nostre presentador: impecable, però no seriós. Salta a l’escenari (literalment) sempre amb americana i un toc “happy”, que es troba a la camisa, les sabates, els pantalons. Segons l’ocasió!



EL JURAT
Roger Coma, Chenoa i Dani Anglès, tres personalitats, tres estils.




CHENOA
El primer dia que vam parlar amb la Chenoa ens va dir: “M’encanten les ‘chupas’. A nosaltres també ens agraden, i de colors!




DANI ANGLÈS
No és amant de looks artificiosos. Buscant un punt de simplicitat, un punt de comoditat, un punt de qualitat i un punt de color, per ell hem trobat jerseis meravellosos.




ROGER COMA
La peça clau en el vestuari d’en Roger ha sigut la camisa. Hem procurat que anessin d’acord amb el seu discurs, ple de reflexions estimulants i metàfores sorprenents. Un repte!




MICHELE ALDERETE
Vestits amb caràcter per a una “coaching” glamurosa.




MARC SAMBOLA
La seva peça fetitxe ha estat la camisa estampada, que l’ha convertit en el “coach” retro i més colorista.




GERARD IBÁÑEZ
Nosaltres hem posat el denim al seu armari i ell hi ha posat el toc sexi.




LA GRAN FINAL
Tothom de gala! Un directe emocionant: vam veure actuar, fins i tot, el nostre jurat!
A la festa s’hi va afegir en Marc Giró, que, elegant de lamé, destil•lava sentit de l’humor.
Per a una ocasió així vam treure tota l’artilleria. Esmòquings, pedreria, velluts, joies i talons de vertigen. Tothom brillava!





Des de Disseny de Vestuari us hem de confessar que l’experiència OHD ha sigut intensa i alhora gratificant.
Que tingueu un bon OHD!












null




Categories: General , Programes
Escrit per: vestiteca
null


Sabem que els “looks” dels presentadors de les campanades són sempre molt comentats.
A TV3, entre focs d’artificis, raïm i cava l’Àngel Llàcer i la cantant Chenoa es van encarregar de donar la benvinguda al 2016.
Fins a l’últim moment els conjunts que aquella nit van lluir van ser “top secret”.
Però ara ja us podem dir que Tween, Torras, Yolancris, Agatha i Etxart & Panno van ser les marques escollides per la dissenyadora de vestuari Fina Correcher per a la retransmissió de la revetlla de Cap d‘Any.




Com que no era qüestió de desvelar la sorpresa abans d’hora, per a la connexió amb el “TN” la Chenoa portava una caçadora de la marca Torras dissenyada en exclusiva per a l’ocasió i un vestit verd d’Etxart & Panno.
Per la seva banda, l’Àngel Llàcer vestia abric i fulard de Tween.





Així de guapos van brindar amb nosaltres per l’any nou.
Chenoa, molt elegant amb un vestit de Yolancris i bijuteria d’Agatha.
L’Àngel Llàcer, impecable amb esmòquing de Tween.

























null



18/12/2015: LA MARATÓ

Escrit per: vestiteca


Un any més, estem orgulloses d'haver participat en La Marató de TV3. Aquesta edició estava destinada a recaptar fons per a la investigació de l'obesitat i la diabetis.
A principis de novembre, la Maria Rocamora i la Roser Rebull van rebre l’encàrrec de dissenyar el vestuari tant dels presentadors i els músics de la banda com el dels diferents gags.

EL VESTUARI DELS PRESENTADORS:
Els estilismes que l’Ana Boadas i en Toni Cruanyes lluirien havien de passar d’un to més casual i còmode al matí fins a un to més de festa per a l’últim conjunt.
Per enfilar la recta final es va optar per un estil elegant, sobri i discret.
En el cas de l’Ana, tot i el to festiu de La Marató, “les frivolités” i els superescots no serien el més adient per presentar un programa que pretén sensibilitzar l’espectador sobre malalties que actualment no tenen cura.
Un altre detall que s’havia de tenir en compte per a l’últim vestuari era que fos còmode per al ball que l’Ana i en Toni havien de fer.
L’equip de vestuari va sortir de “shopping” amb cadascun dels presentadors.
Per als diferents conjunts es va recórrer a marques catalanes, que es van oferir a cedir-nos el vestuari.
Un cop escollits els “looks”, va arribar l’hora de veure’ls conjuntament.
Per evitar sorpreses d'últim moment, al mateix plató i amb els decorats acabats es van fer proves de càmera per veure quin seria el resultat final.
Un estilisme que en les proves a la botiga és perfecte pot donar un resultat molt diferent un cop arriba el directe. Colors que sota els focus muten o conjunts que, vistos per càmera, pateixen una metamorfosi inexplicable.
Són alguns dels problemes que ens podem trobar habitualment.


Vestuari matí:
Ana Boadas: camisa, pantalons i cinturó de TOT-HOM. Anell de TASS JOIES
Toni Cruanyes: vestuari SASTRERIA SEÑOR


Vestuari tarda:
Ana Boadas: vestit TERESA HELBIG, joies TASS JOIES i sabates SERENA WHITEHEAVEN.
Toni Cruanyes: vestuari SASTRERIA SEÑOR


Vestuari nit:
Ana Boadas: granota TERESA HELBIG i joies TASS JOIES
Toni Cruanyes: vestuari SASTRERIA SEÑOR

ELS GAGS:
Per qüestions d’agenda dels participants, les seqüències es van gravar en diversos dies.
La Maria, la Roser i en Marc, àlies “el becari”, es van transformar en MacGyvers del vestuari per buscar peces i després modificar-les.
“L’obsessió” de l’equip de vestuari era tan gran que es van canviar els botons de les camises de “Pulp Fiction” per uns de color negre més semblants als originals. Més complicat va ser trobar la mateixa tipografia per al número de presoner que lluïa a la caçadora l’Elvis Presley, l’any 1957, a El rock de la presó.
Així que si un dia us voleu disfressar d’Elvis, sapigueu que la tipografia per al presoner 6239 és Bodoni Poster.





ELS MÚSICS:
Com els presentadors, els membres de la banda Se Atormenta Una Vecina també van fer tres canvis de vestuari.
Així de guapos estaven quan ens van envair la sala d’emprovadors per fer les proves del que seria el seu vestuari durant La Marató.


Matí
Corbatins: MARCO PASCALISabatilles esportives ASFVLT per PEPPERLINE



Tarda
Corbates: MARCO PASCALI
Sabatilles esportives ASFVLT per PEPPERLINE


Nit
Corbates: MARCO PASCALI

EL DIRECTE:
Per les 15 hores de directe es van fer tres torns per a cada una de les franges. Supervisats per la Roser i per la Maria, en Marc, la Nura, la Pilar, la Marta, l'Ariadna, l'Olga i les Neus es van encarregar d'assistir els diferents platós i de córrer pels passadissos de camerino en camerino, de planxa en planxa i de burra en burra.
A més del plató de l'escenari de La Marató, al plató d’”Els matins”,” "tunejat" per a l'ocasió i hàbitat natural de la Núria Solé de dilluns a divendres i de l'ex- Matins Helena Garcia Melero, també es feien algunes connexions.
També calia anar a premuntatge, on els nois de Se Atormenta Una Vecina, els nostres músics, tenien un espai reservat per descansar i per vestir-se.
En programes com aquest, l'escaleta (llista amb els horaris i els números dels camerinos) t’ajuda a teletransportar-te i acaba sent una extensió del teu cos.
Encara així podeu veure la bona cara que feien la Maria Rocamora i en Marc Leal després d’un dia tan intens.






Gràcies a les empreses següents per haver-hi col•laborat:

























null
Categories: General , Programes
Escrit per: vestiteca
null

-Ens acostem a la gravació de l’”OHD” i aprofitem que els membres del jurat encara no han començat a gravar per segrestar en Dani Anglès.
Però no patiu, només li volem fer passar el test de disseny de vestuari
.

-És la primera vegada que treballes amb un equip que es preocupa pel teu “look”?
Per a la meva imatge com a “jo”, possiblement sí.
Sempre que he treballat amb estilistes, disseny de vestuari o amb caracterització, ha tingut a veure amb la creació d’un personatge o amb una obra de teatre.

-T’hi trobes a gust, amb l’equip de vestuari de l’”OHD”?
Estic molt content amb l’equip. Hem connectat molt i el diàleg ha sigut molt fàcil.

-El teu estil propi dista molt del que t’han proposat?
No, jo he intentat que no. En el meu dia a dia no em vesteixo igual. Normalment, no vaig tan arreglat. Però em reconec quan em veig a la tele.
El resultat és com la meva manera de vestir però potser més sofisticat.

-Com defineixes el teu estil?
No t’ho sé explicar amb tendències...Un dia puc anar amb americana i un altre amb jersei.
No m’agrada que la roba sigui el focus d’atenció. No sóc de portar vestuaris molts extrems. M’agrada la sensació de vestir normal, però amb un punt especial.

-Exagerat o discret?
Discret... “Discret” no és una paraula que m’agradi. Em sembla com de prudent, d’amagar-se. Còmode... Prefereixo un estil còmode o natural.

-Quina peça no pot faltar en el teu estilisme diari?
Els texans, són un clàssic del meu vestuari.
I si pogués aniria amb poques peces de roba. No sóc gens de capes. Em defineixo amb 3 peces i prou. Allò d’una samarreta, a sobre una camisa i a sobre encara un jersei... Uf, ho odio!

-Per lluir s’ha de patir? Què sacrifiques tu per lluir?
Sí, sens dubte!
Però jo m’ho passo molt bé cuidant-me i per mi no és cap sacrifici.
Reconec que la meva addicció són els cosmètics.
Estic enganxat als cosmètics i les perfumeries són la meva perdició!
De fet, puc passar-me una hora i mitja al lavabo entre matí i nit. El meu ritual de matí és llarg i, de nit, encara que surti tard de la tele, el meu ritual nocturn tampoc no pot faltar!
Jo crec que és la meva meditació. És aquell moment en què puc estar amb mi mateix.

-Alguna de les propostes de les que t’han proposat la Fina i la Montse, de l’equip de vestuari de l’”OHD”, l’has trobat massa arriscada?
Hi ha hagut coses per mi molt valentes. Per exemple, el dia que vaig portar una americana negra amb una samarreta i un mocador blancs.
Em va agradar molt i li vaig trobar un punt d’intensió molt divertit.



-Algun músic o cantant en qui t’emmirallaries? Algun referent a l’hora de vestir?
No. Saps què passa? Totes les cantants que m’agraden són dones.
Envejo molt de les dones la quantitat d’opcions que teniu a l’hora de vestir. I el maquillatge, també. Els homes tenim moltes menys opcions.
Quan he pogut fer alguna cosa amb un punt de transformisme al teatre, m’ho he passat molt bé. És com un “alter ego” que tinc.

-Et fas tu el teu armari?
Comprar roba em costa molt. La majoria de vegades vaig a comprar acompanyat d’algun amic. Necessito que algú m’assessori i em digui si una cosa m’està bé o no m’està bé.

-Per tant, necessites una estilista a la teva vida?
Si, i seria feliç tenint-ne una! Poder llevar-me al matí i que algú em digui què m’he de posar. Sóc molt insegur!

-Ets insegur? No ho sembles pas!
Sempre he tingut molts complexos! Sempre dubto. La meva gran preocupació quan em van oferir sortir per la tele va ser que em veuria horrorós...

-I et veus horrorós?
No! Em veig per la tele i penso... Doncs no està malament!



Gràcies, Dani, per passar el nostre test

null
Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Quan a la Montse Ruiz li van fer l’encàrrec del vestuari per al monogràfic “El so de la por” se li va obrir la possibilitat de treballar més enllà del que sol fer per al Tria 33, estilismes per als presentadors.
Havia de vestir una família: uns pares que fa anys que estan morts i uns fills, als quals veiem com a culpables, que vaguen en un espai on es respira tensió. Evidentment, tot el look, vestuari inclòs, ens havia de suggerir un ambient misteriós i tètric...
Es gravarien una sèrie de píndoles que, inserides entre les entrevistes als diferents experts, anirien configurant el reportatge. La por és present del principi al final.
Abans, però, de seguir, veieu-lo.



http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Ni vosaltres esteu acostumats a veure’l fora del seu registre de presentador, ni nosaltres a vestir-lo amb la roba d’una nova personalitat.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Un cop triada i emprovada, la roba ha d’experimentar un procés d’ambientació que passa per donar-li una pàtina que suggereixi a l’espectador un pas de temps.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Estrips, brutícia, pols són els protagonistes d’aquesta vegada.
Un post ideal per publicar-lo aquestes dates!

Equip de disseny de vestuari
Montse Ruiz
Maribel Salvans
Maria Garcia

null



Escrit per: vestiteca
Encarar el vestuari del Tags per a l’espectacle que presentaven a la Festa dels Súpers va ser tot un repte per a la seva dissenyadora, la Marta Ventosa.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


En poc més de 10 minuts que els Tags estaven sobre l’escenari havien de fer dos canvis de vestuari: un davant del públic, i l’altre, en un minut darrere bambolines. Calia, doncs, trobar una solució que permetés a en Zep, la San i l’Aidi fer aquests canvis ràpidament. La solució: sobreposar les peces!

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

Comencem... Primer look.


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

Canvi de vestuari


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

Segon look


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

Tercer i últim vestuari


Aconseguir-ho sense que es vegi és tot un art a l’hora de dissenyar i triar. Ens reservem el dret d’explicar trucs, però sapigueu que en aquesta ocasió la Marta se n’ha sortit amb molt bona nota.
Ara us deixem amb imatges dels moments abans de començar.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Súpers... fins l’any que ve!

null

Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Retrobar-se cada any a l’Estadi Olímpic de Montjuïc vol dir que ha arribat la Festa dels Súpers.
Aquest any la família tenia una missió: rescatar la Lila i recuperar el penjoll màgic d’en Desmond de les mans del Sr. Pla.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Per poder infiltrar-se i no ser reconeguts, cada un d’ells ha transformat el seu vestuari com un dels clàssics personatge d’un circ.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

En Pau, un “clown” aventurer.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

En Fluski, la flexibilitat d’un acròbata

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

La Pati, una saltimbanqui molt esportista

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

En Desmond, l’esperit que doma les feres


La festa no seria la Festa sense l’entusiasme dels nens, els súpers. Alguns, uns quants, volen ser com els seus personatges i pugen a l’estadi vestits com ells. Aquest any també n’hem volgut fer un recull.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca

Un Desmond, una Pati, un Fluski, uns quants Paus i moltes Liles!


No us perdeu el post de divendres amb la segona part de la Festa, parlarem del vestuari del “Tags”!

null


Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Aquest cap de setmana al Festival de Cap Roig ha tingut lloc un espectacle que ens toca directament: el grup musical del Super3, l’SP3, ha actuat i per a l’ocasió ha estrenat nou vestuari.
La Montse Ruiz, ha estat l’encarregada de redissenyar el look per aquest grup de joves que ballen i canten les cançons del club. Són un conjunt de nois i noies amb personalitats molt diferents, “no en trobareu pas dos d’iguals..” i el vestuari vol ajudar-los a ser ells mateixos dalt de l’escenari.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca
Dissenys del vestuari


Per a tots aquells que no hi vau poder ser i que us agradaria haver-hi estat us deixem unes imatges del que va ser l’espectacle.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca
Fotos Toni Roy



null



Escrit per: vestiteca
http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


Dissabte al vespre, com cada estiu, el Liceu es va sentir i veure més enllà de la rambla de Barcelona. Concretament, va planar damunt de la platja de la Barceloneta i de diverses poblacions de Catalunya. Els encarregats de presentar la retransmissió de l’òpera d’aquest any, “la Traviata”, van ser la Carolina Rosich i en Jofre Font.

null


La Carolina Rosich portava un vestit de la dissenyadora Isabel de Pedro i en Jofre vestia de Diesel , tots dos emmarcats sobre el fons del blau del cel i del mar a la posta de sol.

http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


http://blogs.ccma.cat/lavestiteca


null