Iniesta ens va deixar sense veu. Entre moltes altres coses, la classificació per la final de la Champions es recordarà pel nombre d’afonies que ha provocat. Un esclat d’alegria va recòrrer en forma de bram tot Catalunya quan Don Andrés va obrar el miracle. Si l’1 a 1 s’hagués marcat al minut 23 de la primera part, la reacció no hauria estat la mateixa. La tensió (acumulada en 92 minuts) es va deixar anar de cop. L’adrenalina es va descarregar abruptament. Les hormones (majoritariament testosterona) van fer una opa hostil sobre les neurones. I les cordes vocals van patir els danys colaterals. Encara avui molts estan (estem) afònics. I és que el crit no va sortir dels pulmons sinó de l’ànima. I pel camí es va emportar la gola. Veniem d’un silenci antic i molt llarg i el vam trencar amb un crit històric. Iniesta ens va deixar sense veu. I el Barça, sense paraules.