L’epidèmia de grip que infecta aquests dies milers de persones i de titulars als mitjans de comunicació no és porcina si per porcí s’entén que el vehicle de transmissió és el porc. El “bitxo” té una tercera part de grip porcina, una tercera part d’aviària i una tercera de component humà. La combinació d’aquestes tres terceres parts ha donat lloc a aquesta inèdita modalitat de grip i és cert que els experts asseguren que el còctel gripós es va fer en porcs.

Però ara que ja s’ha demostrat que pot passar d’humà a humà i que no cal cap porc pel contagi, no crec que “porcina” sigui el millor cognom que se li pot posar a la malaltia. No només perquè és inexacte sinó pel mal que pot fer al ja malmès sector porcí. I si no que els hi ho preguntin als de la Llotja de Bellpuig.

Per més que les autoritats han repetit que la ingesta de carn de porc no transmet la malaltia, els dubtes han tornat a planar sobre els consumidors menys informats i en els sospitosos habituals. Per posar-li nom a una malaltia habitualment s’ha escollit la manera de transmetre-la (per exemple la mononucleosi es coneix com la malaltia del petó), pel seu descobridor (Alzheimer o Parkinson) o bé el seu origen geogràfic (la grip espanyola que va assotar Europa el 1918 o l'asiàtica).

Per tant, no passaria res si la grip es digués mexicana. Però ja han aparegut dos impediments per batejar-la així. Si la OMS certifica que hi va haver un focus inicial també als Estats Units, llavors Mèxic quedaria també inexactament estigmatitzada. Es podria dir llavors la grip “nord-americana”. I heus ací que intervé el segon impediment, el diplomàtic. La Comissió Europea proposa que es digui “la nova grip” per així no assenyalar amb el dit cap país. El problema de dir-li “nova” a una grip és que per desgràcia (com ens ho va demostrar l’encara present grip aviària) aquest nom podria quedar antic abans del que desitgem.