Aquesta setmana, la xarxa social Facebook ha arribat als 200 milions d’usuaris. El Facebook va ser fundat fa tan sols cinc anys per un noi, Mark Zuckerberg, que aleshores en tenia 19. Si Facebook fos un país real i no virtual, seria el cinquè país amb més habitants del món, només superat per la Xina, l’Índia, els Estats Units i Indonèsia. Ja supera el Brasil.

Hi ha molts factors que expliquen l’èxit d’aquesta xarxa, però els mateixos responsables recorden que un 70 per cent dels usuaris són de fora dels Estats Units i que l’autèntic boom ha arribat amb la traducció de les planes a diversos idiomes. En l’actualitat ja està disponible en 22 llengües diferents entre les quals hi ha el català, l’euskera i el gallec. No conec el cas basc i gallec, però sí sé que a casa nostra el Facebook té una notable repercussió, que a més és intergeneracional.

Els seus responsables han entès que la globalitat no està renyida amb allò local. Com digué el poeta, “pensa globalment i actua localment”. Una de les gràcies del Facebook és que (si vols; ningú t’hi obliga) pots fer públic l’estat en què et trobes, com encares el dia, què faràs el cap de setmana o reivindicar que ets del Barça. I els usuaris de 22 idiomes diferents han vist com Facebook els permetia expressar aquests estats d’ànims en la seva llengua materna. A la vida real, en alguns llocs de Catalunya, això encara no passa.