Pocs segons després que els dos Tomàs Molina de TV3 (felicitats a tots dos!) donessin la benvinguda al 2009, tres estudiants contraris al Pla Bolonya van irrompre amb pancartes reivindicatives davant les càmeres. L'inicident no va passar d'aquí, van tenir els seus 10 segons de glòria i a més, el Molina polonès (ja ho saben, el simpaticot), va reaccionar amb el sentit de l'humor que ha fet gran aquest personatge.

Només plantejo una qüestió: Què passaria a la inversa? Què passaria si, mentre un grup d'estudiants anti-Bolonya està explicant davant les càmeres els seus motius d'oposició a aquesta reforma universitària, apareguessin tres persones amb una pancarta on es llegís, per exemple, "Pep Guardiola For President". O què passaria si Ikea tapés amb un anunci les pancartes que es veuen aquests dies a l'exterior de la Universitat de Barcelona. Què dirien aleshores aquests defensors de la democràcia i la llibertat d'expressió?. Se sentirien ofesos, ens acusarien a tots plegats de "feixistes" i denunciarien haver estat víctimes d'un atac frontal.

S'imaginen com es deurien sentir tot l'equip de TV3 que portava mesos preparant el programa i que no tenen res a veure amb el Pla Bolonya? Es mereixen en Tomàs Molina i el David Olivares (el seu doble) que els hi axafin la feina d'aquesta manera? Que potser està a les seves mans modificar-ne alguna cosa? A mi em va indignar, francament. La reivindicació és una cosa i la mala educació una altra.

Per cert, fa unes hores, aquests tres "herois" de la resistència anti-Bolonya, els rebenta campanades, han penjat un vídeo a Youtube on reivindiquen l'acció al més pur estil de qualsevol front revolucionari d'arreu del món. Si el veieu (dura 1:41) veureu com l'ús que fan del català clama més que mai que aquests nois deixin la tancada i tornin ben aviat a fer classes de llengua.